Nous autobusos amb elements festius a Tarragona

L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona ha incorporat a la flota 10 autobusos nous per reforçar l’increment de les línies. Per tant s’ha decidit que calia decorar-los -durant el primer mes - amb deu elements festius diferents, imatges reals de la festa extretes de la fotògrafa Montse Riera i de les entitats.
Una vegada passat aquest període d’un mes, els vehicles disposaran d’una reproducció petita, (semblant en tamany a l’escut de la ciutat) del motiu amb el que ha estat decorat durant aquest temps, quedant batejat amb el nom de l’element festiu.

A l’autobús Casteller hi apareixen les quatre colles de la ciutat: a un costat la Jove, al darrera Castellers de Sant Pere i Sant Pau i Xiquets del Serrallo i a l’altre costat els Xiquets de Tarragona.

Aquí us deixo amb imatges de l’autobús en qüestió amb lu nostru tresdenou, la celebració de lu tresdenou i el pom de dalt de lu cincdevuit.





I jove jove jove!!

Un divendres qualsevol

(escrit curtet, ho sé)

Espartanos: estic contenta! Divendres vaig fer la meva primera pinya: el 3d8. Que, puntual, estava llesta per muntar a les 22:30. Que et toqui fer la pinya de les 22:30 és una veritable putada – parlant clar - , és evident que la gent no arriba puntual a les 22h, així doncs et toca apanyar-te com puguis. I quant sembla que la pinya ja la tens casi a punt s’obre la porta del local i va entrant més gent i clar: et toca fer canvis. I així fins les 22:30 que toca cantar-la i muntar-la.

L’assaig va està bé, potser no érem tants com en la setmana anterior, però no ens podem queixar. Bones proves, ui tant! I més gent nova! Això és un no parar...i que segueixi així!

Divendres també es van repartir – fer fiiiiii! – els pòsters de lu tresdenou. Que ja era hora!

I proposo: no hauríem de començar a plantejar-nos obrir la porta gran??


PD: està clar que l’aposta amb el Vallvè I està més que guanyada!


I jove jove jove!!

Voler és poder

Aquesta temporada és decisiva per la Colla, no ens podem permetre relaxar-nos. És una temporada on s’ha de demostrar que els resultats del 2008 no van ser un cop de sort, hem de demostrar que podem fer el gran pas i que la Jove està disposada a donar guerra. Però perquè tot això sigui possible hem d’aconseguir un bon nivell d’assaig des del primer dia. Hem d’anar forts des d’un bon principi i mantenir el ritme. Tot això no pot ser possible sense un gran nombre de gent als assajos, és evident.

Doncs la gent de la Jove ha demostrat que en té ganes, que no es vol quedar aquí i que vol donar el pas i han respost de la millor manera: regalant-nos tres magnífics assajos de divendres on cal destacar sobretot aquest darrer.

L’assaig d’aquest divendres va estar a l’altura d’un assaig de ple juny, amb un gran nombre de castellers, amb moltes proves netes i un total de sis pinyes! – dos eren pinya i folre – i acabant a les dotze i mitja de la nit. Fins i tot vam fer el nou i només cantant-lo un sol cop, pràcticament tothom ja sabia per on anava – el nou és xungo de cantar i també d’entendre -.

Estic contenta del nombre de castellers a l’assaig i del gran nombre de gent nova – i complidora – que ha entrat a la Colla. I ara a deixar que el temps passi, sense descansar i sense afluixar i a recollir els fruits de tanta feina. Però temps al temps, que la cosa no ha fet més que començar.

Portem un excel•lent ritme d’assaig, però no és suficient. Mai serem prous ni mai assajarem lo suficient, però voler és poder. I la Jove vol...i molt.


I jove jove jove!!

Reflexions, reflexions, (masses?) reflexions

Deu ser que això d’estar estirada el llit tot el dia – no per gust, si no per culpa d’un encostipat emprenyador – et fa reflexionar, et passen un munt d’idees pel cap – la meitat totalment absurdes i sense sentit – però ni ha altres que tenen el seu què. Reflexiones sobre fets passats fa temps o més recentment.

Potser no sembla important o creieu que no té cap importància, però ara que estic dintre l’equip de pinyes ho veig tot diferent: és evident que l’equip de pinyes juga un paper molt important dins la Colla i això sense parlar de l’assaig. L’equip de pinyes actual – dels altres no en puc parlar perquè no hi he estat dintre, i no sé com funcionaven internament – destaca per una evident disciplina, una feina portada el dia i un bon nombre de components coneguts popularment com a “pinyerus” o “espartanos”. L’equip es divideix jeràrquicament: el Cap de Pinyes – Comandante - , el Segon Cap de Pinyes – Teniente - , el Tercer Cap de Pinyes – Subteniente – i sis pinyerus – Soldados -, un total d’onze persones. Són dels primers en arribar a l’assaig i dels últims en marxar, doncs després de cada assaig hi ha reunió de rigor per comentar la jugada. A més a més des d’aquest any portem el tema de les fitxes – ja en sóc pràcticament una experta – i la rebuda dels nous membres de la Colla. Abans de començar l’assaig tots ja saben el que els toca fer i es posen “manos a la obra” a fer rodonetes i a tenir llestes les pinyes per quant toqui cantar el castell – privilegi que normalment du a terme el Comandante -. També som els que rebem més queixes: que si aquesta crossa allò, que si aquest lateral lo altre, si aquell dau noséquè o perquèjonopujoalfolre i els pinyerus aguanten estoicament les súpliques i queixes i si poden – òbviament – solucionaran el problema.


Ara em ve al cap una llista infinita de noms que m’havia d’aprendre i també que la meitat de la llista eren noms que em sonaven però no em venia a la ment la cara d’aquella persona. Me’n he adonat de com de bé – i tant bé – m’ha anat mesurar i pesar – sempre amb la meva amiga l’escala - a tothom, sembla una tonteria, però ara a aquells noms els hi he posat cara. I encara diré més: em sé els noms dels nous – que no són pocs! – i les mides si faig memòria! I pensant amb els nous...podríem dir que ara mateix el primer contacte que té una persona nova a la Colla sóc jo. I fora conyes que és seriós: la primera impressió que tindrà de la Colla sóc jo!! – ja us ho heu pensat bé això? – així doncs quant arriba algú nou li dono el full d’inscripció i li presento el Comandante després el peso i el mesuro.

I ahir vaig fer la meva primera pinya, la meva petita i modesta pinya de pilar – de sis? -. Jo estava tant tranquil•lament fent fotocòpies de fulls d’inscripció – si senyors, s’estan acabant! – i em ve el Ribas – Teniente? – i em diu: Jordina – Soldado? – tu faràs la pinya del pilar. No em va deixar temps a reaccionar i quant me’n vaig adonar estava sola a secretaria amb la boca oberta. A la carpeta pinyera hi tenia una pinya totalment en blanc, una pinya nova – nova en el sentit que ara ens em fet “mudernus” i estan fetes amb AutoCad, merci Biel! – així doncs, tenia al davant una pinya “nova” en blanc i amb ajuda – força ajuda – vaig anar omplint els quadradets amb els noms dels castellers. Al final, orgullosa, vaig sentir com el Teniente la cantava i després vaig veure com s’anava muntant, la meva primera pinya.

Canviant totalment de tema – seguint sent el tema casteller – he pensat també amb les Grans Frases del Gran Cap de Colla – o Jordi -. Famoses ja són les frases “treball i concentració”, “parem aquest rum-rum” o “mimem el castell” i tantes altres que ara no escriuré, perquè en té un bon repertori. Però com diu la dita “any nou, vida nova”, tot i que en aquest cas podríem dir “temporada nova, frases noves” i és que de moment han sortir al mercat dues noves frases: “mimem la pinya” – que, Jordi, vols dir que ja la deies l’any passat? – i la recentment sortida del forn “parem aquest xiuxiueig”, esperem sentir-ne moltes més!

I ara paro de reflexions que ja n’he fet masses. Espartanos, mos veiem divendres a assaig!

I jove jove jove!!

Amparito, Amparito, Amparito

“Al setembre de l’any 1925 el músic i compositor Jaime Texidor Dalmau, director de la Banda de Música Primitiva de Carlet (València), composava un pasdoble en honor d’una jove alumne seva a qui donava classes de piano i que s’anomenava Amparo Roca Ibañez. Poc s’imaginava que el seu pasdoble Amparito Roca esdevindria amb el temps himne oficial de les festes de Tarragona.

Avui en dia escoltar l’Amparito Roca a les festes és un requisist indispensable, un fet normal, és l’himne tecler per excel•lència de la nostre ciutat. Però com ha arribat aquest pasdoble a ser la tonada més popular, coneguda i símbol d’identitat de les festes de Tarragona? La resposta és: GRÀCIES A LA COLLA JOVE XIQUETS DE TARRAGONA.

L’aparició de la Colla Jove va comportar un canvi radical al món casteller de la ciutat i a la forma de participar en les festes. Als anys 80 el seguici popular no era l’actual i la Colla caminava a les cercaviles i processons davant de la banda de Música, dirigida en aquells anys pel famós mestre Arnau. L’any 1980 la banda va tocar el pasdoble Amparito Roca durant la cercavila de Sant Magí i la gent de la Jove després de l’èxit de l’actuació del matí va fer la resta. Les ganes de gresca van fer que acompanyessin amb les seves veus els sons de la banda de música, “tara, tararà, tararara rarara, rarara...”. A partir d’aquell moment la Jove va agafar aquella música com a símbol d’identitat.

A totes les processons i cercaviles al crit d’Amparito, Amparito Amparito, demanàvem al mestre Arnau que manés tocar-la i la Colla parada al mig dels carrers es negava a continuar fins que la banda no la tocava. Es van arribar a fer sentades al terra esperant els sons de la banda i quant això passava tot era un esclat d’alegria i festa.

A totes les festes que organitzava la Colla (cap d’any, carnaval, etc) l’Amparito Roca no deixava de sonar moltes vegades. Fins i tot a l’assemblea de l’any 1988 amb l’ajuda d’un radiocaset, el pasdoble va fer acte de presència com a himne oficial. El mateix any la banda no va voler tocar L’Amparito durant la processó de Santa Tecla, sent l’única vegada que això ha succeït. Però la Colla la va tatarejar moltes vegades i així va suplir a la banda. L’any 1989 quatre components de la Colla, en el transcurs d’una festa estival, van escriure una lletra per l’Amparito que al final, es va perdre per les conseqüències de la mateixa festa.

La Jove va continuar utilitzant el pasdoble com a element engrescador i festiu per tot arreu on anava. Amb el pas del temps es va anar fent famós a la ciutat de Tarragona. Molts grups de gralles el van introduir en els seus repertoris i va fer acte de presència oficialment als programes de festes. Què seria el ball de gegants i la baixada de l’Àguila sense l’Amparito? no seria el mateix.

L’Amparito està lligada a les festes de Tarragona gràcies a la Colla Jove.”


L’Esperidió nº95, “Amparito, Amparito, Amparito” de Ferran Ventura Valiente, pàg. 12




No m’he pogut resistir a penjar l’escrit que el Ventura ha fet per l’últim número de l’Esperidió que va sortir ahir mateix durant l’assaig. Per cert, QUIN ASSAIG! Bones proves de 3, 4, 5, 3 amb lu folru i 2, tots amb estrenes a nivell de pinya/folre i proves a nivell de tronc. I oju amb la de gent nova que ha entrat a la Colla!


I jove jove jove!!

Del primer assaig i el VIII Torneig de Futbol de Colles Castelleres

Començaré parlant de divendres dia 6, primer assaig general de la temporada. Els pinyerus començàvem a les 21:30 amb una reunió prèvia a l’assaig. Tots sabíem el que ens tocava fer. A mi, com a novata pinyera/espartana em va toca passar-me l’assaig pesant i mesurant a la gent que encara ens faltaven les mides i tornant a pesar i mesurar als que més interessaven – sobretot crosses -. Fins aquí tot perfecte, però els que em coneixeu sabeu perfectament que no és que jo tingui una gran alçada i clar quant als més alts els mesurava l’alçada amb els braços estesos amunt teníem un gran problema: no veia la mida. Així que al meu costat tenia una magnífica escala a la que pujava cada dos per tres. Està clar que aquesta imatge fa gràcia, doncs en directe encara més! I crec que en tinc per dos setmanes més! Això si, em va anar molt bé per anar memoritzant noms!

Pel que fa a l’assaig en sí, crec que no ens podem queixar: comencem forts des del primer dia. Força gent i molta de nova. I moltes estrenes, sobretot de crosses! – a lu folruuuu - . Es veien moltes ganes i molta il•lusió i només acabem de començar.



Pel que fa al torneig de futbol ens presentàvem a Sants amb algunes baixes d’última hora, però allò no ens faria recular! Havíem de demostrar qui érem! I donar a conèixer la veritable imatge de la Jove: alguns vam arribar una mica tard – d’altres molt tard – acompanyats sempre de les nostres inseparables neveres + litrona, tot refrigeri és poc, i així començàvem la nostre festa a les 12 del matí. El primer dia – dissabte – vam guanyar els dos primers partits – el primer contra Marrecs de Salt i el segon contra Castellers de Mollet – el tercer partit el vam perdre contra Castellers d’Esplugues – que van arribar a la semi -, però igualment passàvem a vuitens. El primer partit de vuitens el vam jugar i perdre contra Margeners de Guissona. I el segon i últim partit de vuitens va ser un dervi Xiquets de Tgn – Jove de Tgn a les fosques, ja que ja era quasi de nit i no es podien encendre les llums de la pista, al final: victòria matalassera.

Vam sopar estupendament tot mirant com guanyava el Barça i més tard ens dirigíem cap a la sala Salamandra on tocaven “Los llorus del negritu”, un grup de gralles de Tarragona – i de la Jove? – que alguns coneixereu perquè van tocar al ball de gralles que vam organitzar al local. Van tocar cançons de tot tipus: des de l’aserejé, passant pel bisbal i arribant a un Amparito que va fer tremolar la sala.

Anàvem a dormir tard, molt tard. Al matí hi havia ressaca general i fins i tot ens plantejàvem abandonar el Torneig, el nostre estat era lamentable on no hi podia faltar una processó amb l’Andreu dormint sobre una cadira, l’Alomà hiperactiu i despertant a tothom o un Joan amb mal despertar. Podríem dir que encara estàvem de festa. Vam jugar els dos partits que ens tocaven i amb els que més vam disfrutar. El primer que vam jugar – i perdre – va ser contra Nyerros de la Plana, en el que directament celebràvem els gols de l’altre equip, demanàvem a l’àrbitre que ens pités penal en contra i xiulàvem al jugador del nostre equip quant marcava. Teniem dos jugadors dormint amb esterilla – i un dins els sac i tot – al costat del camp. El moment del partit va ser quant l’Alomà es va fer sang al genoll i el van anar a buscar amb una esterilla fent de camilla. També recordar l’instant en el que un nyerro va xutar i va fer caure un got amb beguda i vam començar a demanar expulsió per agressió.
El segon i últim partit el vam jugar contra Castellers de Sabadell, que inexplicablement vam guanyar. Vam tenir, això si, una lesió: un saballut va xutar la pilota i li va donar a una de les neveres – la meva nevera! -, ara està de baixa, però progressa adequadament.

Després vam anar a veure la final Vilafranca – Capgrossos, partit que van guanyar els de Mataró, aconseguit així el primer lloc per segon any consecutiu.

Al final no vam aconseguir un dels dos objectius que teníem de cara el torneig: segrestar la mascota de Sants, però ja arribarà ja.

Ah! I felicitar a Capgrossos pel primer lloc i als Castellers de Sants per la organització!



Clarament vam demostrar que els de la Jove som una colla que estima les seves neveres i que som...diferents?

Ah! i gràcies Moixiganguers,em va agradar molt la cançó!

I jove jove jove!!