Has tornat, Amparito!!

Si, és ella, i ha tornat un mes abans respecte l’any passat.

I ja hi som senyores i senyors, això és el cel, el nostre cel. El pack Sant Magí, El Catllar i l’Arboç funciona. I seguint una no preconcebuda progressió, diumenge va tornar la Tripleta Màgica. Feia dotze anys que l’Arboç no la veia de lila. I no només això, el dia anterior a El Catllar, no només vam descarregar el primer 3e9f de la temporada, sinó que el vam fer fora de Tarragona, cosa que l’any passat no vam aconseguir, doncs tots els que vam fer fora de la nostre ciutat van quedar en carregats.

Crec que diumenge ni tant sols nosaltres ens creiem el que acabàvem de fer. I el quatre...quina ràbia haver-me’l perdut. Quin quatre!! Crec que no queda cap dubte de que la Jove sap treballar un castell i de quina manera! Si només el vídeo ja em va fer esborronar, cridar i desbocar-me en eufòria, no em puc ni imaginar la sensació dels allí presents. Primera Tripleta Màgica de la temporada i fora de Tarragona [http://www.youtube.com/watch?v=GkfzW5M6wII].

És evident, però, que aquest Arboç no es pot entendre sense un Catllar al darrera. Veníem d’una caiguda i, en certa manera, era una prova de foc. Si aquell tres no s’hagués descarregat, potser les coses haguessin seguit un altre rumb. Però no va ser així, el tres es va descarregar i l’endemà vam donar un altre pas al nostre particular camí.

Evidentment, felicito a totes les estrenes – que no eren poques – tant a la pinya, al folre i al tronc. A la diada de l’Arboç no hi era, estava a casa, però tant el tres com el quatre els vaig seguir gràcies a dues trucades telefòniques. Així doncs i guiant-me per les gralles, vaig viure ambdós castells d’una manera força peculiar.

Ja a la tarda i l local es va visualitzar el vídeo de la diada. Després processó, gent a les dutxes i festa. Una Tripleta s’ho val.

I ara ja el tenim, el nostre cel, el nostre sostre. Cel que hem de seguir tocant i potser aspirar a cels superiors. Però és evident que res d’això serà possible sense un bon nivell d’assaig. Ens hem avançat un mes respecte l’any passat, tenim moltes diades per davant i grans coses a fer. I ara, amb molta feina feta, ens encarem a un setembre i un octubre que a priori veiem amb molt bones sensacions. És hora, doncs, de reafirmar-nos i consolidar la Tripleta.

I us deixo amb el vídeo de lu quatre de nou:

I jove jove jove!!

Prepara’t Magí!

Una de les coses que menys suporto és que la teva colla assagi o faci castells a plaça i tu no hi puguis ser.

Com s’agafa una pneumònia a l’estiu??!! Com s’agafa una pneumònia tocant a Sant Magí, les papallones i els grans castells? Com s’entén?

Malgrat que les expectatives no són gaire bones i augurant-se que només podré viure la diada de Sant Magí com espectadora, no perdo l’esperança de poder-me posar la camisa.

I si, amb un tres i no res el tornem a tenir a aquí. L’amic Magí torna a l’agost amb ganes d’aigua, alfàbrega i grans castells.

I nosaltres hi arribem amb ganes de tocar el cel i entenent la setmana com un pack de tres grans actuacions.

Sant Magí és, pel lloc, l’ambient i les sensacions la meva diada preferida – comprengueu la ràbia que em fa al saber que segurament me la perdo –. Arribem a la Festa Major petita amb bones actuacions a la motxilla i amb un gran nivell d’assaig. M’han dit que la prova de tres de divendres va fer despertar tot de papallones a tothom que estava assajant. I que la prova de quatre d’avui fins a sisens ha sigut impressionant. Això està a punt a punt.

I és que està a les nostres mans creurens-ho , sense confiar mai en excés, sempre amb objectius clars. Com és sabut el Gran Cap de Colla cada any va afegint noves frases al seu repertori. La que més m’agrada i que, crec, hauríem de tenir molt clara és la que fa: “ on no arriba el cos, arriba el cap” – o alguna cosa així –. I això ho hauríem de tindre molt present a l’hora de fer castells.

Comença una gran setmana i, senyors i senyores, faré el que sigui per no perdrem-ho – encara que només pugui mirar –. És ara quan hem d’ensenyar les urpes i no pensar pas en cada diada de manera individual, sinó com un gran col•lectiu. Sant Magí no s’entendrà sense un Catllar i un Arboç al darrera, i el mateix passa al revés.

Així doncs, PREPARA’T MAGÍ!! (i el Catllar i l’Arboç també)



I jove jove jove!!

Agost

I ha arribat l’agost – feixuc i mandrós –. Dir agost podria ser sinònim de relax, vacances i de trobar-te prenent el sol en una hamaca penjada entre dues palmeres d’una platja paradisíaca perduda a la fi del món.

És un d’aquells mesos per recordar, i no només per la calor i les aglomeracions de desplaçats que conquereixen Comarruga – i com a conseqüència el consultori – no. Però si baixem dels núvols – cosa complicada – i toquem de peus amb la realitat – magnífica realitat – ens adonarem que ens conformem amb l’agost real, el de sempre, el tant esperat, amb tot el que comporta: sol, aigua, alfàbrega, grans assajos, grans actuacions i milions de passigolles – que escamparem pel món – i papallones invaint-nos les panxes. L’agost és lila.

Ens hem d’encarar a l’agost i als reptes que ens planteja, convençuts, sense dubtes, segurs de nosaltres mateixos. Evolucionant i fent-nos grans amb nosaltres i per nosaltres. Seguint el camí marcat, sense dreceres i possibles camins més fàcils; ens hem d’afrontar al camí que nosaltres mateixos hem construït.

Amb un pas a pas raonable i seguint la lògica dels darrers dos anys, carregant-nos les espatlles de lliçons apreses, de feina feta, guardant-nos passos a donar, camins per córrer i cels per volar.

I pensar que l’agost només és l’inici de l’inici...Ens queden moltes coses a fer i a aprendre, ens falten molts assajos i molta dedicació per seguir omplint la motxilla que tots portem a l’esquena. Però, no caiguem en l’error de només pensar en el final del camí. El nostre camí ha de ser valorat dia a dia, gaudint-ne i aprenent-ne en tot moment. I el més important no serà pas el final, sinó el camí recorregut per arribar-hi. I és que és ara mateix quan més gent necessitem per recorre’l.

I cap de setmana d’estrenes – que ja tocava – i passos donats amb fermesa i convicció. Tercera Catedral, segon dos de vuit amb folre i molt bones actuacions tant a Vilanova com a Vilallonga. Donant un pas dissabte i reafirmant-nos diumenge. Bé Jove, molt bé. Hem de continuar així i plantar cara a un agost que ens obre les portes amb molt bones sensacions.

[Es recomana molt molt i molt “El que el dia deu a la nit” de Yasmina Khadra.]

foto: Neus Baena

I jove jove jove!!