Finalitzada la
temporada és hora d’aturar-se per mirar enrere i observar i avaluar tots els
passos donats. Tenim clar, però, que tots els encerts i també desencerts ens
han portat on som avui. Miro la temporada i veig un camí d’aprenentatge a
molts nivells. Aprendre del col·lectiu i amb el col·lectiu de la Colla,
aprendre a gestionar sensacions i sentiments, aprendre a gestionar moments
complicats, aprendre a afrontar diades de màxims i a aprendre a mobilitzar i
encoratjar a la gent per fer-ho. Hem aprés a aixecar-nos quan hem caigut, a no
defallir, en seguir endavant segurs de les nostres capacitats. Hem aprés a
encaminar un principi de temporada que no responia a la feina feta a assaig.
Hem aprés a aprendre dels errors. L’actuació feta per Sant Fèlix esdevé un punt
d’inflexió. Ens vam tornar a trobar i va ser el que ens va fer despagar. Sant
Fèlix ens va donar unes ales que calien
saber-se utilitzar, i no era feina fàcil...
...Però no
vam perdre’n l’oportunitat. Per les Festes de Santa Tecla vam obrir una
barrera molt important, vam fer el gran
salt i vam constatar que els ambiciosos objectius estàven a l’abast, que era possible. No per això el camí ha
sigut pas fàcil, però també hem aprés a superar-ne importants entrebancs. El
Concurs no era el reflex de la feina d’assaig, vam caure...i altre cop ens vam
tornar a aixecar. El Vendrell va se la
catarsi de la temporada i de la història de la Colla. Ens vam alliberar. No era
tant sols fer el cinc de nou amb folre,
sinó acompanyar-lo del nou de vuit, el
tres de nou amb folre i el pilar de set amb folre. Hem aprés que quan
volem, podem. Que és quan creiem en les nostres capacitats que ens en sortim, treballant amb nosaltres
i per nosaltres.
Hem aprés, també,
que encara tenim molt, moltíssim, per aprendre. Això,
però, serà part d’un nou camí, d’una nova temporada...Fins aleshores mirem
enrere, tanquem els ulls i gaudim dels instants viscuts, de les emocions
sentides, dels objectius realitzats i de la feina feta a assaig.
L’any que ve, més!
[La foto, la de la Laura, del Dani Seró]
I jove jove jove!!
