dimarts, 23 d’octubre del 2012

Aprenent a aprendre



Finalitzada la temporada és hora d’aturar-se per mirar enrere i observar i avaluar tots els passos donats. Tenim clar, però, que tots els encerts i també desencerts ens han portat on som avui. Miro la temporada i veig un camí d’aprenentatge a molts nivells. Aprendre del col·lectiu i amb el col·lectiu de la Colla, aprendre a gestionar sensacions i sentiments, aprendre a gestionar moments complicats, aprendre a afrontar diades de màxims i a aprendre a mobilitzar i encoratjar a la gent per fer-ho. Hem aprés a aixecar-nos quan hem caigut, a no defallir, en seguir endavant segurs de les nostres capacitats. Hem aprés a encaminar un principi de temporada que no responia a la feina feta a assaig. Hem aprés a aprendre dels errors. L’actuació feta per Sant Fèlix esdevé un punt d’inflexió. Ens vam tornar a trobar i va ser el que ens va fer despagar. Sant Fèlix ens va donar unes ales que calien saber-se utilitzar, i no era feina fàcil...

...Però no vam perdre’n l’oportunitat. Per les Festes de Santa Tecla vam obrir una barrera molt important, vam fer el gran salt i vam constatar que els ambiciosos objectius estàven a l’abast, que era possible. No per això el camí ha sigut pas fàcil, però també hem aprés a superar-ne importants entrebancs. El Concurs no era el reflex de la feina d’assaig, vam caure...i altre cop ens vam tornar a aixecar. El Vendrell va se la catarsi de la temporada i de la història de la Colla. Ens vam alliberar. No era tant sols fer el cinc de nou amb folre, sinó acompanyar-lo del nou de vuit, el tres de nou amb folre i el pilar de set amb folre. Hem aprés que quan volem, podem. Que és quan creiem en les nostres capacitats que ens en sortim, treballant amb nosaltres i per nosaltres. 

Hem aprés, també, que encara tenim molt, moltíssim, per aprendre. Això, però, serà part d’un nou camí, d’una nova temporada...Fins aleshores mirem enrere, tanquem els ulls i gaudim dels instants viscuts, de les emocions sentides, dels objectius realitzats i de la feina feta a assaig.

L’any que ve, més!


[La foto, la de la Laura, del Dani Seró] 
 

I jove jove jove!!