I, la veritat, aquests últims dies m’han
començat a envair les ganes. No és que no en tingués abans, però em sentia conduïda
pel camí dels esdeveniments, simplement m’estava deixant portar. Ara friso. I
sobretot perquè ho veig i ho visc com quelcom nou. Després de tants anys fent
pinyes durant els assajos – i les sortides – tinc ganes d’experimentar el no
fer-ne, el dedicar-me a altres tasques, el tornar a entrar a les pinyes, el que
m’hagin de dir que calli perquè estic xerrant quan no toca, el poder
relacionar-me més amb els companys de la Colla, el veure-ho tot des d’un punt
de vista diferent.
De pinyes marxo amb la motxilla plena i
satisfeta. Han sigut uns anys molt intensos i de molta feina i ha sigut tot un
plaer i honor poder-ne formar part. Gràcies pinyerus per aquests quatre anys! Crec que cal allunyar-se de les coses per, després, veure-les des d’una
perspectiva diferent. I això ho necessitava.
Divendres el local tornarà a estar ple d’il·lusions
i ganes, d’ambició, de voluntat de treball i de concentració. Som-hiiiii!
Aquest any, serà un gran any.
[Foto: Neus Baena]
I jove jove jove!!