dimecres, 5 d’octubre del 2011
El día que desaprendí a pintar
dimecres, 28 de setembre del 2011
Són les coses bones de passar a l’eternitat
I jove jove jove!!
dimecres, 31 d’agost del 2011
Es pot dir més alt, però no més clar
I, mirem enrera un moment i observem el camí recorregut des d’inicis de temporada. El bonic abril, els reptes del juny, el pas ferm del juliol i el màgic agost. Tots els passos donats – endavant o endarrera – tots els errors i els encerts ens han portat on som ara. Avancem cap un setembre amb la motxilla plena de lliçons apreses. L’agost ens ha aportat tocs d’atenció, avisant-nos de que encara queda molt treball, que res és fàcil, que tot demana concentració, temps, esforç i dedicació. L’agost ens ha aportat convicció en el que fem, decisió. L’agost l’hem tancat amb un Catllar on ens hem reafirmat. El Catllar era aposta difícil, era un punt d’inflexió on ens havíem de demostrar molt. El Catllar ens ha fet evidenciar moltes coses. Coses que van millorant i coses que s’han de millorar. El Catllar ha sigut créixer. Créixer per aprendre, reconèixer errors i ser ara capaços de solucionar-los. Créixer per seguir caminant, per seguir construint. L’agost marxa, i ho fa amb ganes de tornar, obrint-nos les portes a un setembre que s’augura gloriós.
El setembre m’agrada. M’agrada molt. El setembre sempre l’he visualitzat com l’inici d’un nou cicle. Tot torna al setembre. Setembre és moviment i això es nota venint d’un agost tranquil i pausat. Setembre és sumar, iniciar nous projectes, el setembre és dinàmic i el descens esperat de temperatures. Setembre és l’inici d’un nou trajecte, setembre és Tarragona. Setembre és espineta i també caragolins, setembre és un cafè, una copa i un puro. Setembre són gegants i nanus, diables i dracs, àligues i lleons, dames i vells i el retorn de l’Amparito. Setembre és l’època de l’elixir per excel·lència. I així com l’agost és Magí, el setembre és Tecla.
Abans, però, tenim encara passos a donar i trajecte a recórrer. Diumenge tenim Cambrils i la setmana que ve 11deSetembre. Amb sorteig primerdiumengedefestes pel mig. Altantu!
Tenim molta feina Colla, així que tothom a ASSAIG! Som-hi!
[foto: Dani Seró]
I jove jove jove!!
dimarts, 23 d’agost del 2011
Ja t’ho dèiem, Magí
Et despertes, a poc a poc vas obrint els ulls i comences a ser-ne conscient. Et vesteixes seguint el ritus propi, amb solemnitat, com qui es posa una armadura, com qui es prepara per quelcom gran i molt important. Aquest dia vestir-se simbolitza quelcom més. Et mires al mirall amb convicció i somrient, sabent que ja formes part d’un dia que s’augura memorable. I surts al carrer, amb el cap ben alt i portant encara el teu somriure, lluint el teu color. Perquè és Sant Magí i saps que, aquest, és un dia màgic.
Divendres Tarragona va tornar a veure la màgia. En un escenari idíl·lic, amb les escales plenes, la Catedral observant-nos, les papallones volant amunt i la calor. Setze anys després tornàvem a fer la Tripleta Màgica, les cols tornaven a florir, Rusiñol somreia. La sensació anant cap a plaça és explosiva, una barreja sense nom, només teva, diferent per a cadascú, però amb trets comuns. Aproximar-se tots junts a plaça, sent conscients que el nostre moment es va acostant, veure entre ambdós edificis del final del carrer les escales plenes, la Catedral expectant, el murmuri de la gent, el somriure inevitable. És com entrar en un gran escenari, és una sensació que només es sent per Sant Magí, és una sensació màgica.
Una colla gran no és la que fa millors castells. Una colla gran és la que lluita, la que creix, la que cau i es torna a aixecar amb més força. I això vam fer nosaltres, divendres ens vam aixecar amb força i convicció, vam mirar el nostre màgic objectiu i ens hi vam encarar. Sóc dels qui creu que tot té un motiu, que res passa perquè si, que una cosa en desencadena una altre, que sense A no hi ha B. M’explicaré. Crec que aquest Sant Magí no es pot entendre sense un Sant Roc. Els objectius haguessin sigut els mateixos, si, però seria diferent. I parlo de sensacions, del saber fer, de la manera com es va fer. Sant Roc va fer que divendres a plaça tinguéssim un plus de concentració. Tots sabíem la importància d’aquell tres a les Cols, per això es va celebrar com es va celebrar. Havíem caigut i ens havíem aixecat. I el quatre va ser una conseqüència del tres, la tensió havia disminuït, els nervis havien minvat, el quatre transmetia certa serenor. I, veient-lo, no semblava pas que fos el primer.
Caure i aixecar-se, això és ser una colla gran. I això ens uneix molt més. Les sensacions són molt diferents i molt més positives. Divendres no només vam fer la Tripleta, divendres vam créixer, vam madurar, vam sortir de plaça amb molta força. Vam ser conscients d’on som i no només això, vam ser conscients d’on podem arribar.
I, després d’estar una dies als núvols, toca tornar a tocar de peus a terra. Conservant les sensacions i les lliçons apreses, sabent gestionar emocions i forces. Toca seguir construint, seguir corrent i tocant el cel. Amb la mirada posada al Catllar, aquesta setmana tothom a assaig!
Foto: Aurora Ferrando
I jove jove jove!!
dimarts, 16 d’agost del 2011
Estimat Magí
Som conscients que per tu divendres és un dia molt important, divendres és el TEU dia. Som coneixedors – també – de la rellevància que té el teu dia per la nostre ciutat que és Tarragona. Així mateix, Magí, i conscients – com ja hem dit – de que divendres és el teu dia, et volem avisar. I és que ho sentim, Magí, però pretenem prendre’t protagonisme i fer del teu dia, el NOSTRE dia. Un dia LILA, un dia MÀGIC.
Divendres, Magí, serà un dia per retrobar-nos, com vells amics. Per nosaltres, Magí, serà una dia per encarar-nos als reptes propis, a les estrenes, a coses que han quedat a mitges i que volem completar. Lluitem, Magí, perquè la màgia torni, després de molt de temps, al teu dia, a la teva plaça. Pretenem, Magí, que Tarragona es vesteixi de lila i junts fer màgia en un lloc que ja és màgic de per sí. Sempre observats per un Rusiñol a qui les cols li han pres el nom. Rusiñol tornarà a veure la màgia i, com diu el Pau, les cols tornaran a florir.
Tu, Magí, senyor de l’aigua i l’alfàbrega, coneixes millor que ningú la sensació que ens transmet el teu dia – el que farem nostre – , les papallones tot pujant Carrer Major amunt, la calor, les escales, en Rusiñol, les cols, la Catedral – a ella també li volem prendre protagonisme, Magí! – i els castells, si, els CASTELLS.
Així doncs, Magí, ja estàs avisat i tant sols ens queda recordar-te que et preparis perquè no ens conformem amb poc.
Divendres prepara’t, Magí!!
I jove jove jove!!