La Plaça de
Santiago Rusiñol, coneguda com a Plaça de les Cols, és la meva plaça castellera
preferida. Aquí ho he deixat escrit en diverses ocasions. Les Cols tenen una
màgia, un noséquè que no se sent en cap altre indret. És un lloc especial, ple
d’història castellera i tradició. És un marc incomparable, un espai – perquè no?
– quasi sagrat, esdevenint un escenari on hom s’hi sent privilegiat de poder-hi
actuar, doncs només som quatre les colles que hi podem bastir castells, i en
comptades ocasions. I aquesta és part de la màgia.
En aquest sentit,
podem dir que les Cols i les actuacions que tradicionalment s’hi realitzen
tenen el valor auràtic al que es referia Walter Benjamin quan parlava de les
obres d’art a “L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica” (1936).
Walter Benjamin (1892-1940) fou un filòsof alemany d’origen jueu, assagista,
traductor i crític literari proper al marxisme. Fa pocs mesos em vaig llegir
aquest llibre seu, obra que em va fer pensar i
reflexionar sobre tot un conjunt de coses que ni tant sols m’havia
plantejat. Podríem dir que va ser una revelació. El fet és que va ser el primer
que em va vindre al cap quan buscava un símil del poder i valor de la Plaça de les Cols:
Benjamin. I aquí estem.
En aquesta obra
Walter Benjamin ens mostra una tesi sobre les tendències del desenvolupament de
l’art en les condicions de producció d’aquell moment, on el pes de les noves
tecnologies era evident. Fotografia i cinema seran els màxims exponents dins
aquestes noves tecnologies que, a més a més, permetran una reproductibilitat
tècnica que comporta l’atrofia de l’aura en les obres d’art.
El concepte d’aura,
la unicitat de l’obra d’art, va lligat – al igual que la Plaça de les Cols i
les actuacions que s’hi realitzen – amb la tradició. El valor singular de
l’obra d’art autèntica, segons Benjamin, tenia origen en la seva funció ritual,
de culte. Així doncs, el model auràtic està relacionat amb la funció ritual i
cultual. L’hic et nunc – l’aquí i ara – de l’obra original – o de les diades
tradicionals que es fan a les Cols – constitueix, segons la tesi de Benjamin,
el concepte de la seva autenticitat, la seva existència única i irrepetible que
determina el seu lloc en la història. Aquest és destruït per mitjà de la
reproducció tècnica – la còpia – que sostreu allò reproduït de l’àmbit de la
tradició. Això comporta un procés de secularització que separa les obres d’art –
o les Cols i les actuacions tradicionals que s’hi realitzen – de les seves
funcions a nivell de tradició a esdevenir espectacle de masses. La caiguda de
l’aura té a veure amb la liquidació de la tradició.
Les masses es volen
apropar a les coses, hi ha una tendència i una exigència a superar la
singularitat amb una creixent demanda de reproducció. Crear còpies d’elements
singulars, desvirtuant l’original i atrofiant-ne l’aura. Aquesta reproducció
atorga a l’obra un valor expositiu, d’exhibició. Cal recordar que quan Benjamin
pensava en reproductibilitat, es referia sobretot al cinema, que es basa en les
còpies. El cinema configurava i representava per a Benjamin una exhibició
massiva que ell relacionava amb el naixement d’una nova percepció: l’atenció
desatenta. Això es traduïa a que d’aquesta manera l’espectador no quedava
submergit en l’obra artística – on en el caliu i la màgia de les Cols en una
diada tradicional – sinó que tant sols es quedava en l’anècdota. Benjamin deia
que en el moment en que l’autenticitat en la producció de l’art falla, es
modifica la funció global de l’art – la funció global de les diades
tradicionals a les Cols –.
Amb tot, cal dir,
Benjamin no carregava contra la reproductibilitat tècnica, simplement exposava
un fet. És més, ell pensava que el cinema podia esdevenir una eina per a la
revolució, idea amb la que no combregaven els seus companys de l'Escola de
Frankfurt Theodor Adorno ni Max Horkheimer. Però, per ser sincers, és una
posició de la que es desdiria anys després.
Així doncs, considero
que la còpia, l’espectacle de masses, la reproductibilitat tècnica pot
esdevenir un element positiu, sempre que no representi la caiguda del valor
auràtic d’una plaça com les Cols, fet que representaria la pèrdua de l’essència,
de la màgia i de segles de tradició.
Foto: Dani Seró
I jove jove jove!!
