I amb el somriure, la revolta

Després d’una setmaneta de vacances bloggaires, no perquè volgués, més que res perquè vaig agafar unes angines impressionants, torno a estar aquí donant guerra!

Senyors, l’hora ha arribat. Ahir va ser l’últim assaig abans de Sant Joan i a la Jove això vol dir que es reparteixen camises, onze en total. Senyors – i senyores – felicitats. Els nous que no se’ls hi va donar, hauran d’esparar fins Sant Magí.
I avui bona actuació i felicitar als que s’estrenaven: el Michael al tres i la Marta i el Jesús com a dosos al quatre i al cinc respectivament.

I ara? A seguir. No podem afluixar, tot el contrari, ara toca apretar encara més, toca donar un cop de puny – sense Gran Blau de la Mà si-us-plau – i dir prou, prou tonteries i més feina, ara tot depèn de nosaltres.

Que què es farà per Sant Joan? – la gran pregunta –. NI IDEA. Això si, us recomano una cosa: al local i a plaça somrieu si-us-plau, però no un somriure de “jiji jaja”, no. Un d’aquells somriures sincers, d’aquells que ho diuen tot. Un somriure seré i segur de si mateix. Un somriure que es vol menjar el món i s’ho creu. Potser així aconseguim que Calíope li baixi al Gran Cap de Colla i l’ajudi a decidir – i si no, quedarem la mar de monus a les fotos –.

És cert que als diaris s’ha dit que tiraríem el 5d8 o el 2d8f. La veritat és que això no li he sentit dir pas al Gran Cap de Colla. S’estan fent canvis, volem treure pes al dos. Avui la Marta s’ha estrenat al quatre, i sembla que la cosa rutlla, però no vulguem córrer.

L’any passat vam fer les coses quant tocaven, quant les teníem llestes per anar a plaça. A poc a poc i bona lletra, ja vindrà. Aquest any és el mateix senyors, encara no hem fet res. Hem de seguir avançant pas a pas i al seu moment, no ens vulguem saltar parades, la temporada és molt llarga! No caiguem en l’error de donar les coses per fetes, perquè caminar costa, i molt, o és que ja no recordem l’any passat? Sembla que hi ha gent que ja vol córrer sense haver après a caminar i si segueixen pensant així ens perjudiquen a tots. Així que, senyors, donar el primer pas és molt important, per aquest motiu es farà quant toqui. Que és per Sant Joan? Perfecte. Si no ho és? Ja arribarà!

Així que tranquil•litat. Estem fent molt bona feina i aquests fruits tard o d’hora es recolliran, segur.

I els il•luminats segueixen pronosticant grans gestes. Ai! Si tothom veiés la llum!! I les ganes que tinc de que sigui divendres? Ajaaaaaaaaaà!

PD: felicitar als Castellers de Lleida i Xiquets de Reus pel primer 4d8 de la temporada.


I Talía també somriu :)


I jove jove jove!!