Avui tocava Sant Joan. Hi havia rumors, dubtes, encuriosits, esperançats, somiadors, realistes...avui n'hi havia de tots colors però hem fet el que ja des d’un principi anàvem a fer. La premsa ha anat anunciant cincs de vuit i dosos de vuit amb folre, però molts ja sabíem a què anàvem.
Hi haurà qui creurà que hem fet un pas enrera, altres que la cosa no rutlla, alguns que s’hauran emportat alguna decepció perquè esperaven alguna cosa més. Però tots aquests de segur que no venen gaire als assajos, ui si fóssim tants com avui a l’assaig!
Aquells que hi són sempre ja sabien a què anàvem, alguns encara teníem alguna l’esperança, però Calíope no ha baixat – i mira que no he parat de somriure... –. Molts sabem que en el fons era el millor, altres pensen que ens hauríem hagut d’arriscar. Jo crec que a aquestes altures no cal arriscar res, encara queda temporada. Potser ho tirem i va bé, però també pot anar malament.
Hem demostrat que no tenim pressions i que fem les coses al seu temps, que ens mirem a nosaltres i per nosaltres, que potser per avançar a vegades has de frenar. Sigui com sigui hem sortit de plaça contents, amb un somriure als llavis: objectius acomplerts. Després al local hem pogut disfrutar de cava i coca de Sant Joan.
Felicitar també – perquè no? – als matalassers pel primer 3d8 de la temporada.
I lo contenta que estic senyors? Avui ha sortit el nou número de l’Esperidió, revista en la que MAI havia sortit en cap foto – el director creu que només serveixo per pom de barana...- però aquest cop ha estat diferent: no he sortit en una sinó en dos fotos!! I fins i tot he fet l’escrit de Sant Jordi! Ah! I destacar l’article del Juanitu sobre el Torneig de Futbol de Colles Castelleres, simplement genial.
I tornant a la diada...estic contenta pel quatre, sens dubte el millor dels que hem fet aquesta temporada; i també pels tres pilars de cinc simultanis, al loro!
Què en podem treure d’avui? Sobretot que la cosa no ens ha pujat al cap, que toquem de peus a terra i que som realistes i fidels a les nostres decisions/conviccions. Hi ha qui diu que qui no arrisca no pisca, però avui - crec jo – encara no era el moment.
Senyors, tinc unes ganes boges de divendres, pot ser un gran assaig! L’art de la pesca, com sabeu, es remunta a fa molts i molts anys, ja se sap, i em sembla que aquest divendres picaran, i molts – o això espero –.
I Talía somriu i espera que la seva germana baixi a fer-li companyia aviat.
PD: sabeu que fa tot just un any s’estrenava aquest blog? Com passa el temps...
I jove jove jove!!
Hi haurà qui creurà que hem fet un pas enrera, altres que la cosa no rutlla, alguns que s’hauran emportat alguna decepció perquè esperaven alguna cosa més. Però tots aquests de segur que no venen gaire als assajos, ui si fóssim tants com avui a l’assaig!
Aquells que hi són sempre ja sabien a què anàvem, alguns encara teníem alguna l’esperança, però Calíope no ha baixat – i mira que no he parat de somriure... –. Molts sabem que en el fons era el millor, altres pensen que ens hauríem hagut d’arriscar. Jo crec que a aquestes altures no cal arriscar res, encara queda temporada. Potser ho tirem i va bé, però també pot anar malament.
Hem demostrat que no tenim pressions i que fem les coses al seu temps, que ens mirem a nosaltres i per nosaltres, que potser per avançar a vegades has de frenar. Sigui com sigui hem sortit de plaça contents, amb un somriure als llavis: objectius acomplerts. Després al local hem pogut disfrutar de cava i coca de Sant Joan.
Felicitar també – perquè no? – als matalassers pel primer 3d8 de la temporada.
I lo contenta que estic senyors? Avui ha sortit el nou número de l’Esperidió, revista en la que MAI havia sortit en cap foto – el director creu que només serveixo per pom de barana...- però aquest cop ha estat diferent: no he sortit en una sinó en dos fotos!! I fins i tot he fet l’escrit de Sant Jordi! Ah! I destacar l’article del Juanitu sobre el Torneig de Futbol de Colles Castelleres, simplement genial.
I tornant a la diada...estic contenta pel quatre, sens dubte el millor dels que hem fet aquesta temporada; i també pels tres pilars de cinc simultanis, al loro!
Què en podem treure d’avui? Sobretot que la cosa no ens ha pujat al cap, que toquem de peus a terra i que som realistes i fidels a les nostres decisions/conviccions. Hi ha qui diu que qui no arrisca no pisca, però avui - crec jo – encara no era el moment.
Senyors, tinc unes ganes boges de divendres, pot ser un gran assaig! L’art de la pesca, com sabeu, es remunta a fa molts i molts anys, ja se sap, i em sembla que aquest divendres picaran, i molts – o això espero –.
I Talía somriu i espera que la seva germana baixi a fer-li companyia aviat.
PD: sabeu que fa tot just un any s’estrenava aquest blog? Com passa el temps...
I jove jove jove!!
6 comentaris:
Qui mira a qui? Creiem que tothom ens mira a naltros? Va home.
Avui una mica decepcionant:
- un 3d8 molt lent i tremolos.
- un 4d8 que per aixecar un pis fara falta anar a Lourdes.
- un 2d7 molt verd amb molta por.
- els pilars, que be que son 3...
Siguem mes reals, si us plau.
però si vas ser tu a l'anterior blog que comentaves q miressim al cap de colla per fer el 5
ai, tu sí que ho sabies, doncs perquè aixeques la llebre
alguns dels que sí que anem als assajos sí que teníem l'esperança de fer algun castellet amb més de "salero", però suposo que tens raó: cal esperar al moment, i la temporada encara és llarga.
si hagués de destacar alguna cosa de la Jove seria la prudència (que no la cobardia, com molts volen pensar). i és la prudència el que ens fa fer una gran colla que fa grans castells... quan es poden pujar i baixar sense que ningú prengui mal, que és lo important! :)
sobre el comentari de "anònim",,, què dir? seguim sent la millor colla de Tarragona, i avui ho hem demostrat amb escreix. tots els castells tremolen. l'important és que es carreguin i descarreguin amb la dignitat com la que exhibeix la Jove! :)
sr anònim, tornet a mirar l'escrit anterior xk jo en cap moment vaig dir que miressim al cap de colla per poder tirar el cinc.
vaig dir que somriessim per ajudar-lo a decidir (xk jo encara tenia l'esperança que potser en l'últim moment canvies d'opinió) i vaig dir que de no ser així doncs que quederiem monus a la foto.
m'agrada tot el que dieu, els que esteu una mica decevuts i els que esteu d'acord amb el ritme. Em demostra un cop més que tenim ganes i que estem vius, mooolt vius....riurem i riurem molt enguany, no patiu !!!
montse
divendres 2 de 9 amb folre i manilles!! jajajaja ke b ens ho passarem!! avere si am assajos especials ,com el de divendres, la gent qe no ve sovint als assajos es reenganxa de nou!! i l'assaig del 5 de 9?? per kuan??
ens veiem dema al local!!
bustos
Publica un comentari a l'entrada