You will never walk alone

Sento com un rum rum a la panxa, un noséquè, unes papallones...ja comença la temporada de veritat, les grans diades, el sol, la calor, el neguit, el sofriment, les alegries i les abraçades...

Som una Colla totalment nova mentalment, la gent veu les coses diferents i les veu possibles. Els assajos es fan amb ganes – tot i que continuem començant amb retard –, un clar exemple és el divendres passat quant després de la prova de 3d9f la gent em preguntava perquè no fèiem també la de 4d9f.

I senyors, la gent no és tonta i alguns il•luminats – per fi – es fixen amb petits detalls que l’altre gent ni se’n adona. Oh il•luminats – que no me’n enfoto eh! Que ja era hora que algú veies la llum – que us fixeu en les proves netes! Pronostiqueu grans gestes i jo us dic: GRÀCIES! Perquè ja m’estava tornant boja! Si il•luminats – i que els anomeni així no té res a veure amb el best seller “Àngels i Dimonis” –, el cinc el tenim força bé aquest any, però els vostres pronòstics crec que són massa propers, tot i això, continueu així si-us-plau.

Podríem dir que la gent – que comencen a veure petits raigs de llum – també ho nota, ha arribat aquell punt de la temporada on ens hem de posar encara més seriosos. Sabem que estem fent alguna cosa gran i que aquest any és decisiu per nosaltres. L’actuació de l’altre dia al Vendrell va ser l’últim pas abans del gran pas – començar a caminar és complicat, però no impossible – i si Jove, hem de seguir treballant per poder donar els primers passos, que al principi, al igual que per a un nadó, serà difícil. Passos donats amb la inseguretat i la temença a caure, però un cop agafat el ritme ja estarà – de moment –.

I per aquells que van anunciant 3 de 9f per Les Santes, potser haurien d’aprendre dels il•luminats i observar. Si aquest diumenge no sabíem què es tiraria a tercera ronda, com hem de saber ja que el 26 de juliol tirarem el 3 de 9f? Au va!!! Sembla que la llum no acaba de ser visible per tothom.

Tenim una canalla que és una passada, una canalla que en molts moments ha estirat del carro quant nosaltres paràvem, una canalla que està treballant moltíssim. Ells són els primers en voler alguna cosa gran, i jo no els vull defraudar. No ho feu perquè jo ho escrigui aquí. Al pròxim assaig mireu-los, observeu-los, escolteu-los, i us adonareu de que no cal que ningú us ho digui, ho fareu per ells.

Algú va dir que un recull els fruits que sembra, doncs la Jove està recollint els fruits que vam plantar fa molt de temps i que semblava que no creixerien mai, potser és que no regàvem bé. Però els fruits van madurant i estem fent una molt bona collita, potser la clau era tenir paciència.

I sembla que Talía ha baixat tímidament i m’ha picat l’ullet.


I jove jove jove!!