d’Alcanar i altres temes

Si, ho sé, feia temps que no actualitzava i com que avui hem tingut actuació i alguns ja es començaven a posar pesadets….m’he decidit.

Tot i que si em paro a pensar si que hi ha forces coses a comentar: Oficialment he tornat a començar el curs universitari, i cada vegada em decep més la manera com està muntat tot lo de la matrícula, una frustrada i empipada servidora no ha pogut agafar CAP de les assignatures que volia. A més a més amb tot el canvi (obligat) d’assignatures, el perfecte horari que m’havia muntat se n’ha anat a la merda i clar, ara no puc anar als assajos AZUs perquè em coincideix l’horari amb alguna classe. Malgrat això, he de dir que la convivència entre els membres de Can Beltrà – i de la Jove – va perfectament bé (algun dia ja en parlaré més acuradament d’aquest tema).

A part d’això, i centrant-nos en el tema lila, els primers dies sense el Joan Calvet s’han notat, sobretot en el Carles. Però, feliçment, la distància no ha impedit que el Juanito i jo comencem a maquinar cosetes (gràcies msn, gràcies facebook!), Joan, ho hem d’estudiar. A part d’això, és vital o quasi obligat anomenar un fet que ha afectat intensament a tota la Colla; com és sabut, estan fent obres a la Plaça de l’Esperidió i això – ai senyors meus! – ens ha deixat traumatitzats, doncs, què farem nosaltres sense aquella estimada i apreciada barana? Eeeh? Les cares de frustració eren presents als assajos – si aquella barana l’aguantàvem nosaltres! –, però tranquils, la valla que han posat per les obres s’està convertint en una bona substituta – i jo que em pensava que ara la gent entraria més al local, ai ingènua de mi! –.

A part de tots aquests assumptes – importants i que eren de necessitat ser mencionats – avui hem actuat a Alcanar. Les Festes Quinquennals agafen importància per aquest fet, són cada cinc anys. Ens plantejàvem sobretot fer-hi algun castell de vuit, però a part era el dia perfecte per fer debutar canalla i gent de l’escola de castells. Actuar sols et dona la llibertat de poder fer més castells que en una diada “normal”, així doncs hem fet – i davant l’ermita del Remei – el 4d7, 3d7, 2d7, 3d8, 5d7 i 3d7a – ara si, que a Guissona no hi era! –, a ronda de pilars hem fet vano de cinc i seguidament..... senyors, ho hem de confessar, a nosaltres ens eren igual els castells, el veritable motiu pel qual hem anat a Alcanar ha estat per fer i veure el pilar de l’Itarte! Fins i tot hi havia una porra avere quant plorava: abans, durant o després del pilar. Moltes felicitats peque!

Ah! I felicitar a tots i totes els/les que s’estrenaven! La Virgínia s’ha estrenat d’acotxadora, el Joan Gilabert de terços i el Lloses, Gerard Padró i Patxi de segons de castells de set, el Dani Milà de segons al pilar i el Sergi Crespo – el meu mestre – de segons al 3d8! I dinaret i cap a casa amb un somriure, Alcanar plaça de vuit! I em hem veig obligada comunicar que el Fibra – tiet Fibra – ha marxat d’Alcanar amb la mà rebentada – en serio, li feia força mal – del munt de bufetades que ha arribat a donar avui!

Però espartanos, recordem que la temporada encara no ha acabat, el Gran Cap de Colla ja ens va deixar ben clar els objectius de cara el Vendrell i són molt importants el assajos de dimarts i divendres. Descarregar el 3d9f a el Vendrell representaria tornar a descarregar un castell de nou fora de Tarragona després de deu anys! (Reus, 1999) Fer-lo per primera vegada al Vendrell i acompanyar-ho dels dos altres castells seria acabar – o mig acabar, perquè encara queda una esperada i papallonenca diada de l’Esperidió – una brillantíssima temporada per la porta gran.

I si, en tinc moltes ganes d’anar a Vendrell i tinc ganes de marcar territori, de dir si, no em conformo, en vull més. Ara no ens hem de vèncer, ara ens hem de superar, ens hem d’avançar en el camí a nosaltres mateixos, hem de volar molt amunt i amb decisió, perquè en som capaços i volem, perquè la Jove encara no ha dit tot el que havia de dir.

Foto: M. Neus Baena

I jove jove jove!!