Tot torna a començar

Hi ha qui creu que no existeixen ni els inicis ni els finals, sinó que simplement ens movem en un cercle, en cicles canviants. Que no som punts aïllats sinó que formem part d’un tot, d’un conjunt. Allò que en diuen “l’etern retorn”.

Així doncs, tot torna a començar, i els assajos no podien ser menys. Primer assaig de dimarts, bon ambient, petons, abraçades i somriures. I es respiraven ganes, il·lusionades ganes. Al gener en vam fer un primer tast, i després de més d’un mes i mig de vacances – per alguns – hi tornem. Però, oh! hàbils senyors i senyores d’aquesta la nostre Colla, estic convençuda que tots hauran apreciat canvis considerables al local: una magnífica (casi)xarxa, molts quadres penjats i, atenció, el gimnàs neeeet!!!!!! A part de més ordre en general.

I, a poc a poc, tot va tornant a lloc i te’n adones de que res és casualitat. Petits detalls, petites coses, que a la llarga es noten i compensen – això també ho deia el meu entrenador, i tenia raó –. Com – n’estic segura – notarem la romeria a Montserrat i el ciri allí encès...la moraneta ens acompanya i això em reconforta, i molt.

I on som nosaltres? On ens trobem? Quin pas hem de donar? Crec que és totalment EVIDENT. Hem de seguir construint el camí que vam iniciar ja fa temps. Pas a pas. L’any passat vam firmar la millor temporada de la història de la Colla, als núvols s’hi està molt bé, però s’ha de treballar el doble si volem seguir abraçats al cel.

El que hem fet no és gens fàcil, no siguem ingenus, no caiguem en l’error de donar-ho tot per fet. Cadascú compta i molt, no creguem que per faltar a un assaig ningú ho notarà, perquè és absolutament fals. És més, imagineu-vos per un moment què passaria si tots penséssim el mateix.

L’any passat vam obrir una porta que feia temps havíem tancat, el cinc de nou amb folre de color lila es tornava a intentar. El recorregut i el procés dut a terme per arribar a fer aquest pas, fallit pas, però pas important al cap i a la fi; és d’una magnitud i valor incalculable que no podem deixar perdre. I en cap cas dic que aquest hagi de ser l’objectiu de la temporada, perquè crec que amb aquesta mentalitat ens equivocaríem completament. El cinc de nou amb folre – o qualsevol altre gamma extra – no hauria de ser un objectiu, sinó una CONSEQÜÈNCIA. M’explicaré. Crec que el nostre objectiu hauria de ser igualar – com a mínim – els resultats de l’any anterior. Any rere any anem avançant en el domini dels nou pisos bàsics, però amb això no n’hi ha prou. Hem de lluitar per mantenir el nivell assolit i fer-ho amb més facilitat, quantitat i en llocs geogràfics diversos, sense oblidar treballar per augmentar el volum de gent. Si aconseguim tots aquests objectius, el cinc de nou serà la conseqüència immediata al treball, a l’esforç i a la constància del dia a dia, serà la conseqüència dels objectius assolits.

Així doncs, ens veiem a assaig!

I Talía està pletòrica, gràcies.

I jove jove jove!!