I jo vull seguir tocant el cel

Reconec  que últimament no em sento inspirada per escriure res en aquest el meu blog, potser és que no hi havia gaire cosa a dir. Què m’ha mogut, doncs, a escriure aquestes línies i fer-me despertar d’una llarga hivernació? Les sensacions. Si, les sensacions.

Aquests dies he estat pensant en la temporada passada, en els èxits assolits, les pedres al camí superades, o no; les barreres trencades, les portes que s’obrien. I penso en tot el que vam arribar a treballar per arribar on som ara. I no tant sols l’any passat, doncs l’any passat va ser una conseqüència de la feina ben feta dels anys anteriors. I, com ja s’ha dit en més d’una ocasió, hem de tindre present que fins i tot treballant molt i molt i molt bé carreguem el cinc de nou amb folre. I això ha de ser significatiu de cara a entendre i ser conscient de que aquest any encara hem de treballar més i més i molt millor.

 

Així doncs, tot plegat comporta assumir més responsabilitat envers la pròpia entitat, envers el col·lectiu. Assumir un compromís, una fidelitat, una assistència, una constància. Assumir, també, que els èxits i també els fracassos són responsabilitat nostra. És a dir, que els nostres resultats estan en les nostre mans.

La Tècnica – i la Junta – treballen de cara a unes parades a realitzar durant el camí a construir. Tenint clar que els passos donats seran conseqüència dels passos anteriors. La voluntat és d’avançar, i és que les sensacions ens diuen que en volem més, que aspirem a més.

I tot plegat ha de passar per diversos nivells: Amb la figura del Cap de Colla al capdavant, aquest no tant sols pren la responsabilitat de dirigir la Colla, si no que ha de ser un referent per tots els membres d’aquesta. Som, senyors i senyores, una Colla que fa castells i, d’anomenat col·lectiu, s’entén una conjunció, una unió. Som un conjunt de persones que s’uneixen per a un mateix objectiu que és completar un castell. Tots i cada un tenim una mateixa fita i, dins d’aquesta fita comuna, aquest objectiu de Colla, cada un duem a terme diferents responsabilitats i càrrecs. Doncs, ocupem la posició que ocupem dins el castell, aquesta és i serà sempre una responsabilitat. La pròpia responsabilitat de fer la pròpia feina ben feta envers el col·lectiu i per al col·lectiu. N’hi ha, que a part d’assumir la pròpia responsabilitat assumeixen un càrrec. I sols el fet d’assumir posar-se el capdavant del col·lectiu o assumir un càrrec dins d’aquest, ja és lloable. 

Passats aquests nivells i entès que no només la voluntat de la Tècnica ens farà assolir objectius, és responsabilitat nostre que aquests es compleixin. Un pot posar la voluntat, però serà necessari actuar per assolir l’objectiu. Arribarem fins on nosaltres vulguem arribar: on NOSALTRES vulguem arribar!!! "I jo vull seguir tocant el cel".

I per seguir tocant el cel, com ja he dit a l’inici d’aquestes ja extenses línies, hem de treballar més i més, molt millor i des de JA. No ens podem adormir senyors i senyores!!! És ara que hem de construir les bases fermes del que serà la temporada. No podem permetre que el temps se’ns tiri a sobre. Vam treballar molt i molt l’any passat, vam obrir aquella porta i no ens podem permetre deixar que es tanqui per no haver treballat més i més des del principi. Des del PRINCIPI!!! 

Jo vull seguir tocant el cel, avançar en el camí particular, créixer, volar......i VOSALTRES???

SOM-HI!!!!!!!!!!!!!

[foto: Dani Seró] 

I jove jove jove!!