dissabte, 30 de juny del 2012

Tot torna


Tot torna. Torna la calor, els colors pastel, torna el kitsch, tornen els trens i tornen els llibres. Tornen les llargues diades de diumenge de sol i castells, de fer rodonetes, de papallones. Torna el lluir la camisa lila amb l’escut al cor. Torna la màgia, les cols floreixen i Rusiñol somriu.

Ja hi som, ja som de ple en el tram fort de temporada: tenim molt a dir i molt a fer. Després d’un històric Sant Joan – amb catedral, tresdenoucarregat, dos de vuit amb folresenseagulla i pilar de sisdeuanysdesprés – ens plantem al juliol amb molta feina feta.

Dijous es va anunciar que actuarem en la diada de Sant Fèlix del proper 30 d’agost. Tornem a Vilafranca 16 anys després. Els esdeveniments que han envoltat tal anunci, les alçades de temporada en que té lloc i la evident situació d’ocupar el lloc de la Joves – mereixedora de ser-hi – ens deixa ens una situació estranya. La mala gestió dels administradors és evident i la situació de total descontentament per part de Joves – i amb raó – es podria haver evitat o si més no, suavitzat. M’esperava actuar aquest any el 30 d’agost? En absolut, ho veia com a una possibilitat llunyana i sincerament em va sorprendre gratament.

Però ALEEEEEEERTA! Ja he vist clars símptomes d’una eufòria desfermada de l’estil: “objectiu Sant Fèlix”. A veure senyors i senyores de la Jove.....si.....i no. Tenim tot un juliol i tot un agost de màxims per davant, no ho podem pas oblidar! No deixem que tal aconteixement – gran aconteixement – no ens permeti veure res més! Veure Sant Fèlix com a objectiu ens pot encegar, i aquest camí mai és bo. Tenim grans diades amb les que centrar-nos abans. No vulguem donar passos en falçs, passos mal donats i a correcuita. A vegades el camí més curt no és el millor camí. Tenim Torredembarra, tenim Vilanova i Vilallonga, tenim el màgic Sant Magí, el Catllar i l’Arboç, entre d’altres. No es mereixen aquestes places esser elles també objectiu? No es mereix el Catllar, plaça tant nostre, plaça tant emblemàtica i estimada, no es mereix ser aquesta plaça també un gran objectiu? No són les Cols el millor escenari possible per fer castells? No es mereix també ser objectiu?

Anem a Sant Fèlix, si. Però no per això hem de canviar la nostra manera de fer i entendre els castells. A Sant Fèlix anirem a fer el millor que puguem fer, sense pressionar-nos ni deixar-nos pressionar. No podem anunciar castells, seria un error i trencaria amb el nostre tarannà, amb el que ens ha portat fins aquí. I en el supòsit que ens hi poguéssim plantejar un gamma extra, no se’l mereix abans el Catllar? Penseu-hi, no és el Catllar una de les places – o la que més – que ha apostat més per nosaltres?

Anar a Sant Fèlix és un privilegi, és poder actuar en una de les millors diades del calendari casteller, però això no pot fer pas ombra a les altres enormes diades que tenim al caure, no pas. No sé si m’explico, no sé si em faig entendre...estic molt contenta d’anar a Sant Fèlix, però no és la única gran diada, és una més de les grans diades que tenim al calendari – i quin calendari! –.

Així doncs, deixem-nos d’especular, d’exigir i d’encegar-nos. No caiguem pas en aquest error Colla! No vulguem avançar esdeveniments, tenim molt a fer abans, començant per demà a Sant Cugat.

Aquest any, Colla, és un gran any.


[I per Sant Joan aquest el meu blog va fer quatre anys, quatre! Gràcies cibernautes castellers per, de tant en tant, llegir-me]

[I gràcies també a Talía, que malgrat ara ja no hi siguis, hi vas ser]


I jove jove jove!!