I jove jove jove

Ahir era el gran dia, no podíem decebre a la nostra ciutat, ahir havíem de demostrar el que ja havíem demostrat a assaig.

Em desperto i no sóc ni conscient del dia que som, no tinc nervis – de moment – res comparat amb el dia de Sant Magí, que estava feta un flam. Però abans d’anar cap al local teníem una cita important: l’esmorzar espartano. Ni més ni menys que al Tòful, on vam tindre una sala per a nosaltres solets i on hi penjaven quatre espectaculars fotografies d’una espectacular actuació: tripleta màgica i pilar de sis, Sant Magí 1998. Allò volia dir alguna cosa. Després d’un bon vinet i un “esmorzar Tòful” ens hem dirigit al local on encara hi dormien alguns muixeranguers d’Algemesí.

Va arribant la gent, tot són bones cares, somriures, som conscients de que avui és un gran dia, que podem fer història. El Gran Cap de Colla ens fa el discurs, sobren les paraules, tots sabem el que hem de fer, tots sabem que la feina ja està feta, toca tornar amb els grans.
Entrem a plaça i observem riallers l’inflable de colla que ens dóna suport des de dalt del terrat del Guti, ell si que té una visió privilegiada de la diada.

Sortim nosaltres amb el 2d8f, que puja bellugadís però que tampoc ha perillat. El tenim a la butxaca, 2d8f descarregat número 98, ja falta menys pel numero 100.
I en aquell moment encara no es sabia si tiràvem primer el 5 o el 3, just durant l’intent de 2d9fm de vilafranca s’anuncia el 3d9f. Ara si, estic com un flam. Donar les gràcies tan a vilafranquints, vallencs, gent de xics i col•legues d’Algemesí la seva ajuda.
Segons col•locats, es miren les mides i pugen els homes del darrera i crosses. Tot correcte. Pugen terços, està bé, la resta del folre amunt, crida el Gran Cap de Colla. I des d’aquell precís moment no vaig parar de cridar dues paraules “ I Jove”, no vaig parar de repetir-ho en tot moment. Puja ràpid i amb decisió. Sisens col•locats, està preciós, el veig. Dosos col•locats, no m’ho podia creure, estava fent força a morir i alhora cridava. Carregat. La plaça va explotar en aplaudiments, les gralles van deixar de tocar durant uns segons i cridaven d’alegria. La canalla ja està a fora i ja ho celebra, baixen sisens i quints, veig la Míriam agafar-se l’escut amb força. L’estructura es deforma, molt més pel fet de celebrar-ho que no pas per algun problema tècnic. No m’ho creia, estava en un núvol, 3d9f DESCARREGAT!!!!

Feia nou anys que no el descarregàvem, nou! Comencem a cridar el nostre “I Jove i Jove i Jove Jove Jove!!!” aplaudiments per totes bandes, abraçades i jo plorant a llàgrima viva, estava en un núvol!! I comença sonar l’Amparito Roca, el primer Amparito de les festes! – tot i que seguiexo pensant que s’haurien hagut d’esperar a tocar-lo després de la diada, celebració si, tocar la gralla, més tard - .Volia veure el meu tiet – el Fibra – tenia ganes que em felicités “a la seva manera” i em diu que avui no fa bufetades. Li responc que un dels motius pels quals tenia ganes de fer el 3 era perquè em fes una bufetada. El convenço i preparo la galta i PAM! Galta vermella. Quant ja havia felicitat quasi tota la colla em diuen que els Xiquets havien desmuntat un peu del 3d9f. Vaig a buscar aigua, començo a notar la veu fotuda. Surto a plaça i em diuen que Xiquets ha desmuntat un segon peu, al tercer va amunt. Puja amb uns terços força obert i amb la canalla dubtant, al final el tiren avall.

Nosaltres tornem a la càrrega i tirem el 5d8 després d’un peu desmuntat. Jo vaig de falca a l’esquerra de la buida. Des d’allí a sota, bones sensacions. Primera aleta – ja falta poc – segona aleta...cau. En aquell moment no sabia què havia passat, està carregat o no? Aquesta era la pregunta. Algú s’ha fet mal, veig a l’Óscar estirat a terra i amb els de l’ambulància posant-li un collarín. Merda, penso. Per sort el cop no ha estat tant greu com pensavem i tot i que se’l van emportar a Santa Tecla ara està millor.

En aquesta fotografia de l'Alba Galan es pot comprovar que el castell està carregat, el peu toca i tots els del tronc tenen els peus a lloc.


Igualment, gran diada – la millor dels últims nou anys! – feia dos anys que no carregàvem el 5d8 – al final estava carregat, pels pèls però carregat - i l’últim descarregat fou el 2005 – aquell any en vam fer 8 de consecutius! -.

Xiquets hi tornen amb el 3 que tiren amunt a la primers però que segueix estan obert. Puja lent i amb la canalla insegura, van perdre uns segons valuosíssims mentre l’enxaneta es decidia a puja o no. Al final va tirar amunt, acotxadora col•locada, l’enxanta posa el primer peu i abans de posar el segon s’emporta l’acotxadora i cauen. Una caiguda molt lletja i el primer que vaig fer va ser anar a preguntar a coneguts i familiars com estaven. En aquests moment la rivalitat desapareix.

Fem tres pilars de cinc - el del mig cau-. I per fi, després de dos anys ahir vaig tornar a fer el pilar que a mi m'agrada! Joan Borràs a baix, la Isa - tieta Isa - i jo de crosses i el Fibra - tiet Fibra - a segons!

Sortim de plaça alegres, el 23 ja arrodonirem la diada descarregant el 5. Avui al final no s’ha vist cap gamma extra.

Sortim de plaça amb el nostre Amparito Roca i al local obren ampolles de cava i acabem tots dutxats. Puja el Gran Cap de Colla i la nostra super canalla al balcó. El Crespo no té paraules i ens senyala, no hi ha res a dir, estem tots xops de cava, em cantat el nostre “i jove”, les gralles estan que se salen!! No hi havia paraules. Ha assenyalat a la canalla i tots els hem aplaudit, tenim una canalla que és d’or!!! Després el jefe va acabar a la dutxa i com ell mitja colla més – jo inclosa – i al final em van tirar cervesa pel cap i tot. Festival.
Acabem dinant bona part de la colla junt, cridant, cantant i celebrant. Fent una improvisada processó amb pilaret i tot!!

I a les 19.00 DijeiLa al local per celebrar la diada! Amb cervesa gratis per tothom!!!
Gran festival, gran dia. Vam fer història. I és que nou anys són molts anys.


Ara i sempre

I jove jove jove!!