[analitzaré en dues parts la temporada, de forma ràpida i de la manera més clara possible, més endavant ja parlaré més sobre cada tema, temps al temps]
Per parlar d’aquesta temporada he de parlar, inevitablement, de la temporada anterior. No portàvem una bona ratxa i els resultats parlaven sols. El cap de colla dimitia i fins el gener no es presentava una nova candidatura - la del Jordi Crespo - amb una bona combinació d’experiència a l’esquena i introduint molta gent relativament nova al seu equip. Amb un nombrós equip de pinyes – espartanos – amb veterania i experiència, els nous han après dels mestres, hi han après bé.
Amb sorprenentment força gent a l’assaig, des del primer dia vam poder treballar folres; es feia molta feina i els assajos tenien molt bon ritme. Aquest treball va treure el seu fruit per Sant Joan, quant descarregàvem la primera trileta de la temporada, un mes abans que l’any anterior. Amb estrenes al folre i traient pesos al tronc es va apreciar el bon treball dut a terme a assaig. Els bons resultats, el rumor d’un possible 3d9f a Vilanova i l’assaig especial de 2d9fm van portar molta gent al local, gent nova i gent que feia anys que no es veien a assaig.
L’anunci de 4d9f per Sant Magí va ser decisiu i el divendres abans hi col•locàvem sisens a aquest i també al 3d9f, aleshores ja fèiem modestos assajos de 5d8. Per Sant Magí ens vam sorprendre de la gran quantitat de gent que érem, però, tot i això el 4d9f no es va poder coronar, estàvem decebuts, no només per nosaltres, havíem decebut a la ciutat. La canalla, però, ens va fer tornar a la realitat i aquell mateix dia ens van dir que volien un 3d9f pel Catllar, quatre dies després. Una mica més motivats encaràvem la diada del Catllar amb optimisme, la colla responia quant més ho necessitàvem. Si hi havia alguna possibilitat de tirar el 3d9f aquell dia, la caiguda de 2d8f – castell insígnia dels últims anys – la va fer esvair completament. Tot i que aquesta caiguda va representar més una anècdota que un fet negatiu ens va fer estar alerta.
En menys d’un mes vam assajar intensament i impressionats de la gent nova i la canalla que anaven entrant a la colla. A la Diada de Festa Major vam entrar a plaça sabent que anàvem a fer història, que aquell podia ser un gran dia i que hi formaríem part. Després de descarregar el 2d8f tots estàvem concentrats en el tres. Psicològicament forts, l’estructura va pujar segura i sense aparent esforç descarregàvem el 3d9f, nou anys després i amb un dels millors tresos de nou de la nostra història. Conscients que la diada no havia acabat, ens concentràvem per du a terme el següent repte: el 5d8, que vam carregar “in extremis”.
[continuarà...]
i jove jove jove!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada