L'Esperidió

Divendres 24, assaig abans de l’última diada de la temporada – granidísima temporada! - , l’Esperdió. A l’assaig hi havia força gent – algú recorda un últim assaig amb tanta gent??? – bones proves de 2, 3, 4 i de 9. Vam fer el 9d6 net i amb pinya fins a dosos i amb millors sensacions que la setmana anterior, les cartes estaven clares i volíem disfrutar de l’última actuació. Després de l’assaig en van repartir unes 20 camises!!! I és que aquest any hi ha un munt de gent nova! Felicitacions i aplaudiments i la canalla felicitant a tothom que recollia la camisa i l’escut.

Dissabte 25 va ser un dia casteller completito completito. Tot començava al matí, quan vaig acabar fent un reportatge fotogràfic als espartanos-models, nuets nuets. I lo bé que m’ho vaig passar?!! Merci espartanos pel regal que em vau fer a la nit, la foto dedicada i tot!
Poc després feia el meu primer pilar de quatre de baixos – al pilar de casament – i a més per partida doble. El Fibra – tiet Fibra – ja em donava la primera de les bufetades del dia.

A la tarda tocava la diada de l’Esperidió - a la plaça del rei- , on, acompanyats dels Nens del Vendrell, Bordegassos de Vilanova i Castellers de Terrassa realitzàvem la darrera actuació de l’any. Sortíem de 4d8, on s’estrenaven dos segons: felicitats Sergi i Miki!!! Bones bufetades les que us va regalar el Fibra! – tiet Fibra -. En segona ronda tiràvem el 9d7, tot i que no ens va costar tan com a assaig montar la pinya, ahir també ens hi vam estar una bona estona. Sonen gralles, l’estructura tira amunt, tot són bones vibracions, la cosa va bé, sento el refilar de les gralles i m’imagino a la nostra canalla fent les tres aletes alhora, ja sento crits d’alegria, i el "i jove i jove i jove jove jove" i és que ja el tenim: el 9d7, el primer de la Jove, el primer a Tarragona, i conscients de que poques més colles l’han fet, perquè si, és un castell de set pisos, però és un castell on es necessita moltíssima gent i sobretot molta canalla, com va dir el Carles Ribas via Facebook els “ingredients” del nou de set són: 3 enxanetes, 3 acotxadors, 6 dosos, 9 quarts, 9 terços, 9 segons, 9 baixos, 9 homes del darrere, 18 crosses, 3 agulles, 18 primers laterals amb les respectives fileres (menys els del 3), 9 primeres mans amb les respectives fileres (menys les del 3), 6 primers daus amb les respectives fileres (menys els del 3) i 12 falques amb les respectives fileres. Ma o menos la cosa va així, no? Feina de xinus, la veritat. Com us ho heu currat pinyeruuus. Després del nou vaig anar al Fibra – tiet Fibra – que, com tots, s’estrenava, i aquest cop vaig ser jo la que va donar la bufetada! Espartanos, Plaça del Rei plaça de nou!!!!!!!!!Per acabar la diada vam fer el 3d8 on la Montse – Prats - es va estrenar de quarts!

Era l’hora dels pilars, primer de tot dos de cinc, on la Montse – Masdeu, vamos: ma mare – va fer de dona del darrera.


I era hora dels quatre pilars de quatre. Divendres em van dir que segurament el faria – i aquí van començar els nervis -. La Montse – Prats- m’havia dit de fer una prova de pilar de tres net durant l’actuació perquè des d’abans de Santa Tecla que no l’havia assajat. Quant l’actuació ja s’acabava em ve el Gran Cap de Colla i em pregunta amb qui havia assajat el pilar, “amb la Sabrina i la Laís”, contesto i afegeixo “i el Joan Borràs s’ha demanat fer de baix”. Ara si que anava de veres, últims consells abans de pujar. L’escaleta ja està a punt, pujo i zas! Se’m trenquen els pantalons!! I entre que pujant no sóc una crack , els nervis i veien que els pantalons s’anaven estripant cada cop més em col•locava a sobre del baix i recordava que al final no havíem fet cap prova de pilar de tres. Sento gent davant del pilar, vaig a la Maria, la Laura, ma mare, ma tieta...i de sobte deixo de sentir res, la Sabrina ja enfila amunt i es col•loca, perfecte. Comença a pujar la Laís, sento refilar les gralles, carregat. Noto com la Laís ja és fora, la Sabrina ja baixa i em fa un petó. Els de la pinya em comencen a fer botar. Va ser genial! Ja a terra el Fibra – tiet Fibra – em dona la segona bufetada del dia.


I així finalitzàvem la temporada – una gran temporada – que analitzaré més endavant, però on s’ha demostrat que és possible, que l’èxit és a les nostres mans, que el treball sempre és recompensat, que les romeries a Montserrat funcionen – no, és conya, però les espelmes i estampetes de l’Eulàlia potser si -, que som aquí i que se’ns ha de tenir en compte i l’any que ve treballar per no perdre la feina feta, ja que arribar-hi és molt fàcil, el que costa és mantenir-ho, aquesta és la diferència entre una colla gran i una colla mitjana. Així que Jove: treball i concentració!

I jove jove jove!!


[aniré afegint fotos a mesura que les vagi aconseguint]