Analitzem la temporada II

[Segona part d’una valoració – personal – de la temporada]

Amb canvis al tronc a causa de la caiguda del cinc, afrontàvem el XXII Concurs de Castells amb ganes i arrossegant molta gent i sorprenent-nos de la gran quantitat de canalla que teniem. Aquell dia vam completar el 2d8f descarregat número 100, vam tornar a descarregar el 3d9f, conscients que no seria tan “fàcil” com per festamajor, es va treballar a la perfecció i demostrant que psicològicament som una colla nova. Afrontàvem el 5d8 conscients de que si el descarregàvem tiràvem el 4d9f – l’espina de Sant Magí -. El castell, però, només es va coronar i l’estructura va cedir amb la canalla ja fora i amb clares possibilitats de descarregar-se. Tot i que una tercera o quarta posició eren temptadores, vam preferir esperar i no tirar el quatre, preferíem treure’ns l’espina del 5d8 la setmana següent al Vendrell. Aquell dia, amb menys efectius dels esperats – a Tarragona plovia i al Vendrell plovisquejava -, descartàvem un possible 3d9f i afrontàvem el 5d8 amb decisió, l’havíem de descarregar, no ens podíem quedar així. I si, amb menys treball que al concurs, però amb treball igualment, descarregàvem el 5d8 tres anys després.

Des d’aleshores els assajos es van concentrar sobretot en una estructura: el 9d7. Era després de Sant Magí que sentia parlar de la possibilitat de fer aquesta estructura per l’Esperidió, prenent-m’ho més en conya que seriosament, la idea em va fer gràcia, però amb el temps me’n vaig oblidar. No va ser fins un mes després – més o menys – que a l’assaig de canalla en realitzàvem una prova amb quarts, dosos, acotxadors i enxanetes. Vaig pensar que era un castell molt complicat i no em podia imaginar com seria la pinya. Més endavant es realitzaven les primeres proves a l’assaig “dels grans” descarregant el 9d6 net la setmana anterior a l’Esperidió i fent dues proves de pinya, una pinya complicadíssima i molt difícil de muntar. El dia 25 d’octubre i a la Plaça del Rei descarregàvem el primer 9d7 de la colla i el primer fet a Tarragona, convertíem així la Plaça del Rei en plaça de nou i demostràvem la gran quantitat de gent i sobretot de canalla que disposàvem.

Així acabava una temporada històrica on, com el fènix, vam tornar a néixer i vam demostrar els anys d’intens assaig i el fort treball psicològic dut a terme. Ara, senyors, a seguir treballant, no ens podem permetre el luxe de relaxar-nos, hem de consolidar estructures, fer rotar canalla i assajar sense afluixar, i és que no em cansaré de dir que el que costa és mantenir el nivell, és ara quant hem de demostrar que som grans, és ara que em de treure l’orgull lila que tots portem a dins! Com vaig dir per Sant Magí, qui riu últim riu millor, però això no vol dir que deixem d’estar alerta!

Ara i més que mai: treball i concentració!

I que segueixi sonant l’Amparito!

I jove jove jove!!