Deu ser que això d’estar estirada el llit tot el dia – no per gust, si no per culpa d’un encostipat emprenyador – et fa reflexionar, et passen un munt d’idees pel cap – la meitat totalment absurdes i sense sentit – però ni ha altres que tenen el seu què. Reflexiones sobre fets passats fa temps o més recentment.
Potser no sembla important o creieu que no té cap importància, però ara que estic dintre l’equip de pinyes ho veig tot diferent: és evident que l’equip de pinyes juga un paper molt important dins la Colla i això sense parlar de l’assaig. L’equip de pinyes actual – dels altres no en puc parlar perquè no hi he estat dintre, i no sé com funcionaven internament – destaca per una evident disciplina, una feina portada el dia i un bon nombre de components coneguts popularment com a “pinyerus” o “espartanos”. L’equip es divideix jeràrquicament: el Cap de Pinyes – Comandante - , el Segon Cap de Pinyes – Teniente - , el Tercer Cap de Pinyes – Subteniente – i sis pinyerus – Soldados -, un total d’onze persones. Són dels primers en arribar a l’assaig i dels últims en marxar, doncs després de cada assaig hi ha reunió de rigor per comentar la jugada. A més a més des d’aquest any portem el tema de les fitxes – ja en sóc pràcticament una experta – i la rebuda dels nous membres de la Colla. Abans de començar l’assaig tots ja saben el que els toca fer i es posen “manos a la obra” a fer rodonetes i a tenir llestes les pinyes per quant toqui cantar el castell – privilegi que normalment du a terme el Comandante -. També som els que rebem més queixes: que si aquesta crossa allò, que si aquest lateral lo altre, si aquell dau noséquè o perquèjonopujoalfolre i els pinyerus aguanten estoicament les súpliques i queixes i si poden – òbviament – solucionaran el problema.
Ara em ve al cap una llista infinita de noms que m’havia d’aprendre i també que la meitat de la llista eren noms que em sonaven però no em venia a la ment la cara d’aquella persona. Me’n he adonat de com de bé – i tant bé – m’ha anat mesurar i pesar – sempre amb la meva amiga l’escala - a tothom, sembla una tonteria, però ara a aquells noms els hi he posat cara. I encara diré més: em sé els noms dels nous – que no són pocs! – i les mides si faig memòria! I pensant amb els nous...podríem dir que ara mateix el primer contacte que té una persona nova a la Colla sóc jo. I fora conyes que és seriós: la primera impressió que tindrà de la Colla sóc jo!! – ja us ho heu pensat bé això? – així doncs quant arriba algú nou li dono el full d’inscripció i li presento el Comandante després el peso i el mesuro.
I ahir vaig fer la meva primera pinya, la meva petita i modesta pinya de pilar – de sis? -. Jo estava tant tranquil•lament fent fotocòpies de fulls d’inscripció – si senyors, s’estan acabant! – i em ve el Ribas – Teniente? – i em diu: Jordina – Soldado? – tu faràs la pinya del pilar. No em va deixar temps a reaccionar i quant me’n vaig adonar estava sola a secretaria amb la boca oberta. A la carpeta pinyera hi tenia una pinya totalment en blanc, una pinya nova – nova en el sentit que ara ens em fet “mudernus” i estan fetes amb AutoCad, merci Biel! – així doncs, tenia al davant una pinya “nova” en blanc i amb ajuda – força ajuda – vaig anar omplint els quadradets amb els noms dels castellers. Al final, orgullosa, vaig sentir com el Teniente la cantava i després vaig veure com s’anava muntant, la meva primera pinya.
Canviant totalment de tema – seguint sent el tema casteller – he pensat també amb les Grans Frases del Gran Cap de Colla – o Jordi -. Famoses ja són les frases “treball i concentració”, “parem aquest rum-rum” o “mimem el castell” i tantes altres que ara no escriuré, perquè en té un bon repertori. Però com diu la dita “any nou, vida nova”, tot i que en aquest cas podríem dir “temporada nova, frases noves” i és que de moment han sortir al mercat dues noves frases: “mimem la pinya” – que, Jordi, vols dir que ja la deies l’any passat? – i la recentment sortida del forn “parem aquest xiuxiueig”, esperem sentir-ne moltes més!
I ara paro de reflexions que ja n’he fet masses. Espartanos, mos veiem divendres a assaig!
I jove jove jove!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada