La Tripleta Màgica torna a ser lila

Crec que encara no sóc plenament conscient del que vam fer ahir. Ara mateix estic en un núvol.

Ahir era el gran dia, la Gran Batalla, el gran repte. Portàvem dos anys treballant al màxim per arribar al dia d’ahir, per traspassar una gran frontera que feia 11 anys que no tocàvem, per tornar a tocar el cel i agafar-nos-hi amb moltes ganes i il•lusió. Ahir érem nosaltres els nostres veritables enemics i si, ahir, ens vam vèncer.

El dia començava amb un bon esmorzar al Tòful – que tot i que no és el que era, no està mal – entre espartanos pinyerus, preparats pel que ens venia. Al local, milers de papallones comencen a envair-me la panxa. La gent aparenta tranquil•la, vaig cares somrients, il•lusionades. Tots sabem que el triomf està només a les nostres mans, i que haurem de lluitar per aconseguir-lo.

Sortim primers i de cinc de vuit, el vuitè de la temporada i igualant el rècord de la temporada 2005 i amb l’estrena de la Paula a dosos. L’espectacle havia començat, ja en teníem un al sac. A segona ronda afrontàvem un ràpid tres de nou amb folre, el millor del que portem de temporada i que deixa com a pura anècdota la caiguda al Catllar. Celebrant-lo amb un gran somriure als llavis ens preparàvem per el gran repte.

El 4d9f era l’espineta que portàvem clavada des de Sant Magí 2008, era el gran objectiu de la temporada. Certament hi havia nervis, no només pel que representava, s’ha de tenir en compte que a assaig no hi hem ficat sisens; hi han colles que no els hi fa falta, però en una colla com la nostre on la part psicològica és essencial i ens afecta molt, era una detall important. També cal tenir en compte que aquest any no hem tingut cap preciositat de 4d8 – contràriament a l’any anterior –, ja ho deia el Martí al Toc de Castell, tenir un 4d8 perfecte no et dona cap garantia de cara el 4d9f, són de dos móns diferents.


Després de dos peus desmuntats el quatre tira amunt. Si he de ser sincera, no sóc del tot conscient del que va passar des de que l’enxaneta va fer l’aleta fins que es descarrega. De sobte em vaig trobar entre la gent que ja cridava I JOVE I JOVE I JOVE JOVE JOVE! Aleshores vaig ser conscient del que acabava de passar, després d’onze anys: TRIPLETA MÀGICA DESCARREGADA! I en feia cinc que no descarregàvem el 4d9f! I moltes moltes estrenes: la Laís descarregava el seu primer 4d9f com enxaneta, L’Abril, la Marta i la Cristina feien el seu primer castell de nou d’acotxador, dosos i sisens respectivament. El Carmel debutava a quarts i la Gina, que l’últim 4d9f el descarregava com enxaneta, ahir ho feia a sisens. Estrenes vàries al folre. Quin regal d’aniversari eh Mercadé??

I comença a sonar l’Amparito, i abraçades, felices llàgrimes, petons i somriures d’alegria descontrolada. I és que onze anys són masses anys. Ahir vam demostrar que la Jove en sap de lluitar, que sap treballar un castell. El 4d9f d’ahir a la plaça de la Font es va descarregar per pebrots, per orgull. Si algú dubtava d’aquest castell, ahir no ho va semblar pas, no només ens el creiem, sinó que el vam saber defensar com mai la Jove havia fet – alguna cosa està canviant? – s’havíem que patiríem i ens hi enfrontat amb decisió.


Després del pilars, tots vam anar cap al local embogint al ritme de l’Amparito i allí ens esperava la xaranga “SUK1pÀ” amb més Amparitos, Paquitos Chocolateros i altres. Vam acabar tots plens de cervesa i alguns sota la dutxa i tot. El moment estel•lar va ser va ser quant van agafar el ninu per aprendre a pujar a l’estil misteri i tots els altres ens vam col•locar en dues fileres fent els armats Baixada Peixateria amunt fins la Plaça del Rei i baixant cap al local altre cop però amb la Paula pujada sobre el ninu i cantat la cançó del pilar caminant. La gent demanava anar fins la plaça de la Font, i així ho vam fer, fent cordó i tot i finalitzant amb alguna malifeta o altre.

El dia d’ahir és un gran dia per recordar, el dia en que la Jove va tornar amb els grans i es va consolidar – segons la CCCC – com a Colla de nou. Un dia on es van trencar manies i on tots vam anar a una. La Tripleta Màgica torna a ser de color lila.

I jo, a principi de temporada vaig fer una promesa a la senyoreta Paula, que, veient el resultat de la diada d’ahir, compliré encantada.

Pel que fa a les altres colles, brillant diada dels verds – que va fer el primer pilar de 8fm que veu la plaça de la Font – i també de la Vella. Pel que fa als Xiquets espero que es millorin els lesionats i que aquest dimecres puguin afrontar altre cop una bona diada.

I ara espartans a gaudir de la victòria – contra nosaltres – d’ahir. Com diria aquell, Auh! Auh! Auh!



Fotos: M.Neus Baena i Dani Seró

I Talía somriu (molt molt molt)

I jove jove jove!!