És temps de reafirmar-nos, de consolidar passos, de seguir provant. És temps de ser presidenta en una mesa electoral – Montse Prats Montse Praaaats! –. És temps de grans assajos, de cares conegudes que tornen, de cares noves. És temps d’estrenes – ben tornada Míriam!!! – , de tornar-hi. És temps de fer castells. És temps de Colla Jove.
Hem fet – i malgrat potser ara no ens n’adonem – un gran pas endavant, un petit gran salt. Un salt a molts nivells. El dimarts va ser folrat i el dijous....ai el dijous! N’estic molt contenta del dijous i a mesura que es vagi consolidant anirem notant els seus efectes. Divendres va ser un GRAN assaig. Potser m’esperava més gent, però no érem pas pocs. Sisens a un magnífic tres de nou i quints al quatre – un quatre que a poc a poc es va trobant a si mateix –. I hi tornàvem amb els extres. Després d’una prova de folre i manilles a terra, pinya folre i manilles del dos de nou fins a quarts. I en si, va ser una molt bona prova tot i el gran moviment, però... i lo bé que ens ho vam passar amb el bailoteo? I després, després va arribar el cinc de nou amb folre fins a quarts. Mirem enrere per un moment i situem-nos a l’assaig d’extra que vam fer farà un any on també hi vam col·locar quarts. Ho recordeu? Veieu alguna diferència? Hi ha un abisme. No només a nivell tècnic, sinó també a nivell psicològic. A principis de l’any passat parlar del cinc de nou era parlar mirant enrere, amb por i temor. I és aquí on l’intent del Concurs pren importància. Crec no equivocar-me quan afirmo que la major part de la Colla quan va sortir de l’antiga plaça taurina tant sols tenia una cosa en ment. Era una espineta – una espina diferent – mirada amb un petit somriure i ganes, moltes ganes, conscients de que no està tant lluny aconseguir-ho. Ara quan es parla de cinc de nou amb folre es veuen cares d’ambició, amb un noséquè brillant als ulls, amb respecte – sempre -, però sense por, que és molt diferent. Hem fet un gran canvi de xip, i això és molt bo, boníssim. A nivell tècnic el canvi és evident, tant a nivell de pinya i folre com de tronc. No ens ve pas de nou, com l’any passat.
I malgrat tot plegat, no ens hem de deixar endur pas per l’eufòria. Els nostres registres a assaig són molt bons, envejables, però això encara no és res senyors. I desenganyem-nos, hem de treballar dur i per fer-ho hem de ser gent. No només s’assajarà un gamma extra quan la tècnica ho enunciï, qualsevol divendres pot ser l’idoni per assajar el cinc de nou...si som gent. Només depèn de NOSALTRES.
I seguim caminant, conscients de que hi ha passes poc visibles però molt i molt importants.
[Foto: Dani Seró]
I jove jove jove!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada