Guspira, estel o carícia

Temps de canvis a nivell personal. Adonar-se de que si en un camí que creies correcte al final acabes lluitant per avançar per culpa de les males herbes i els arbres frondosos...potser és que no era tan bon camí...I segurament, agafar aquell altre, nou de trinca i ple de possibilitats és la millor opció. I això no vol dir que no acabis fent l’altre camí, simplement ara no és el moment.

Pel que fa a la Colla, a poc a poc ens tornem a posar a lloc. Hem de ser conscients que el nivell de compromís i feina feta a assaig serà proporcional als èxits assolits i al moment en que són realitzats. M’explicaré. És evident que si ens proposem grans castells i a més a més realitzar-los abans en el calendari respecte altres anys; el nivell d’assaig i de responsabilitat del propi casteller han de ser més grans a anys anteriors. Sempre arriba un punt de principis de temporada on veus clar que la cosa ja comença, que toca ficar-s’hi de cap, que el moment de posar-se seriosos i avançar ja ha arribat. Bé, doncs ja hi som de ple. Se’ns planteja una setmana molt important. Hem de deixar de pensar només en els divendres, els dimarts són decisius i no podem oblidar els dijous. Si volem assajar tot el que volem assajar divendres, dimarts ha de ser folrat. És el que comentava unes línies més amunt, el moment de posar-nos seriosos ja ha arribat i tot comença per folrar els dimarts.

Tota prova a assaig és important. I jo entenc perfectament que costi apropar-se a voltar-les totes. Però quan el que es fa és una prova de set neta no hi ha excusa que valgui. Tenim la gran sort de fer sovint aquest tipus de proves netes i en part és una sort contraproduent. Potser estem massa ben acostumats, potser li hem acabat perdent un respecte que no s’hauria de perdre mai, potser és que ni tant sols som conscients del què estem fent. I no parlo per la gent de tronc, crec que quan fan un castell de set net en són plenament conscients, parlo – com ja haureu esbrinat – per la gent de la pinya. En les proves de set netes no hi excuses, tothom a de ser a dins. I tranquils, la barana de fora no caurà, s’aguanta sola, podrà sobreviure uns minuts sense vosaltres, de veritat, sento dir-ho, però no us necessita. La Colla si.

Evidentment tota pinya també és important. I més que mai una folrada. La relació pinya – troncs ha de ser de natural recíproca, no ens ho hauríem ni de plantejar. Però ho fem. De la mateixa manera que és una acció normal, necessària i evident voltar les proves netes, també ho ha de ser per la gent que no puja posar-se ni que sigui a últim cordó a les proves folrades. Ja no dic a les normals, tan sols folrades, que són en les que podríem anar més apurats i on l’últim cordó no és important si no IMPRESCINDIBLE, doncs la pressió que puguin aportar serà decisiva.

I que, al cap i a la fi, tots junts formem part del que anomenem Colla Jove, la suma d’un col·lectiu de gent que unida treballa per realitzar i construir un objectiu comú, duent a terme tasques molt diferents, però tenint clar que l’un no seria res sense l’altre. Que tots junts sumem un, que és el castell.

I Talía ha baixat i, somrient, m’ha picat l’ullet.

[i mentre escric això, el Nàstic guanya....!]

(foto: Neus Baena)

I jove jove jove!!