......i tres!

Arribàvem a Torredembarra amb molta feina avançada respecte anys anteriors. Plaça d’estrenes, aquest any no podia ser menys i, amb el cinc ja assolit, buscàvem quelcom més.

A Torredembarra el cinc tornava a ser la nostre carta de presentació, el nostre làbarum, que diu molt de tu però que alhora té personalitat pròpia. Amb estrenes a dosos, el cinc es reafirmava. La Catedral ens obria les portes – i com ha fet els darrers anys – a l’estrena de la jornada: el tres de nou amb folre.

La sensació era, certament, estranya. Teníem milers de papallones a la panxa, però eren unes papallones diferents. Crec que ens hem enfrontat al tres de nou amb folre amb total convicció, segurs, sabíem el que volíem i no ho anàvem a deixar escapar pas. El magnífic treball que estem fent assaig, aquella feina que no es veu, comença a deixar-se veure. Crec, però, que aquest tres folrat molt dir i representa molt més del que a primer cop d’ull pot semblar. El sol fet de recordar que aquell 14 de setembre de 2008 – dia que mai oblidaré – fèiem, nou anys després, el tres folrat i, tornar a mirar el present veus la evident evolució i el canvi de mentalitat que comporta aquest fet, aquell dia va començar un nou cicle per la Colla i ens hem mantingut en constant renovació durant aquest anys, treballant per millorar, buscant garantir el cel. Recordem que els dos darrers anys a Torredembarra hi havíem estrenat el cinc! Millorem respecte nosaltres mateixos, creixem, ens fem grans, caminem i comencem a córrer. I de moment no hi ha final.

El de Torredembarra és el tres de nou descarregat més matiner que hem fet mai. I a això li hem de sumar un pas important. Els darrers anys l’estrena del tres folrat acabava amb el castell carregat. Ens va passar a les Santes i ens va passar a Sant Magí i era una dinàmica que, evidentment, havíem d’aturar. No ens podíem permetre fallar en l’estrena del castell – ni ho podem fer en cap ocasió – i després caure en l’excusa dels nervis de l’estrena. Per això aquest tres de nou té tant valor. El tres de nou d’avui simbolitza tantes coses... i, n’estic segura, serà una de les claus de la temporada. I que, què coi, hem descarregat el tres de nou amb folre a mitjans de juliol i a Torredembarra! – plaça que ens hem anat fent nostre, plaça talismà –.

I no és tan sols haver descarregat el tres de nou, ÉS LA MANERA com l’hem descarregat. I quina canalla que tenim! El duet Laura – Abril ens portarà moltes alegries! I qui hauria dit que era el primer? Estem demostrant que treballem, i que treballem bé, el pas a pas segueix funcionant.

Encara no tinc paraules per descriure com em sento, potser encara no m’ho crec, ha semblat tant fàcil... – i, desenganyem-nos, no ho és pas – ha anat tot tan ràpid que ja s’havia descarregat i encara no ho havia assimilat. I quina sensació més gratificant, quina alegria, quina felicitat, quins somriures tant inevitables, abraçades i bufetades. Quin cúmul de sensacions positives! Això ens farà encara més forts, més conscients de que voler és poder, que els límits se’ls marca un mateix i nosaltres en volem més, molt més.

L’actuació d’avui ens obre un gran ventall de portes, possibilitats i oportunitats per seguir construint, per seguir avançant, per segur navegant. Conscients de que queda molta temporada i que el saber fer serà clau, malgrat ara estem als núvols, hem de tornar a tocar de peus a terra a partir de dimarts, encara ens esperen passos per donar, camí per recórrer, ports que visitar. Hem fet un gran salt, però nosaltres volem volar, volar molt amunt.

Us deixo amb el vídeo del tres folrat:

I jove jove jove!!