Tot acaba tornant; torna l’estiu, torna la calor, torna Bola de Drac, torna Comarruga , tornen les papallones...i també torna la Catedral.
Encaràvem la jornada amb ganes i conscients que el dia no només era anar Terrassa i a Sant Cugat, sinó que un no es podia entendre sense l’altre, que no eren independents entre si, eren un pack.
Teníem com a evident finalitat completar el que ens havia quedat a mitges en dues ocasions, i no hem fallat. Avui hem descarregat el que no vam poder descarregar ni a Sant Joan ni a Sant Pere en un sol dia – serà el Petit-Suisse? –, fent un gran pas al matí i reafirmant-nos a la tarda. Hem anat evolucionant a mesura que passava el dia i la Colla ha arribat a Tarragona amb una sensació molt diferent que al marxar. Amb dotze hores ens hem transformat. I ara potser no es veuran els fruits del dia d’avui, de les sensacions que n’hem extret - com a Colla i individualment – però hi són, en podeu estar segurs. Hem fet molts passos sense ni tant sols ser-ne conscients. I no em quedo tant sols amb el dos cincs, avui hem plantat dos tresos i dos quatres plens d’estrenes i és tot un luxe poder-nos-ho permetre a aquestes alçades. Sabem el que volem i seguirem treballant, construint i suant per aconseguir-ho.
Naveguem per un oceà amb un rumb marcat, desafiant tempestes, onades gegants i algun monstre marí que s’amaga – de moment – i, a poc a poc, onada rere onada, ens anem ensortint, seguim avançant, seguim navegant per l’oceà particular, coneixedors del port on volem atracar, del destí final. Sabent, també, que en tota gran travessia cal anar fent petites parades, passos a donar en el que es configura com una gran aventura. Cada port és un gran pas cap a la terra promesa, aquella de divises entre quelcom real i alhora irreal. A vegades, alguns ports s’entenen com a llocs ideals per descansar, agafar forces i tornar-hi altre cop amb energies renovades i amb ganes se seguir navegant. I és aquí on ens trobem. Dimarts hi ha assaig, però després ens submergim en una setmana de vacances – merescudes vacances – per, després, tornar amb moltes ganes de seguir solcant els mars. Seguim?
Us deixo amb el vídeo de la Catedral:
[foto: Judit Sabater]
I jove jove jove!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada