Santa Tecla i la Mercè

Pluja, el temps pronostica pluja per Santa Tecla. Tot i que de bon matí no plou, els grans núvols amenaçadors anuncien pluja. I com espartana que sóc, faig acte de presència al pilar d’ofici. Després d’algun que altre “jaleiu” al Tòful, acaben esmorzant a la caseta de les tres bessones. Ens dirigim al local que es va omplint. Així que enfilem cap a la plaça de la Font – oju, i sense discurs del Gran Cap de Colla – sota una fina pluja; plou, però tampoc n’hi ha per tant.

Sortim quarts. I descarreguem el 2d8f número 99!!!! I tots pensàvem en una sola cosa: es tirarà o no el 3d9f? La decisió va ser que no i es va tirar el 3d8. Camises mullades, canvis d’última hora, nervis...no calia córrer, sense presses, ja arribarà. No vam poder fer més castells a causa de la pluja així que pilaret de 5 i cap a casa.
Si parava de ploure es feria processó, si es feia processó, podria fer el meu pilaret, no? Però no va parar de ploure, nonono. Estàvem allí tots a la plaça de la Font esperant avere què s’havia decidit i ens diuen que pujarem en cercavila fins la catedral – vamos, que no vam fer el camí llarg ni re - a allí ens podíeu veure, a l’entrada de la catedral amb la pinya puntada del pilar de 5. I ja em podíeu veure a mi, de crossa. Com que la cosa es va anar allargant doncs ens vam posar a cantar – per què no? – i les gralles ens van acompanyar a ritme d’Amparito Roca sota pluja. Després vam sentir que els Xiquets feien el mateix i també s’havien posat a cantar – una altre cançó, però – i nosaltres vam acabar cantant el Virolai i tot! I el nostre “pa parararà pa pararara” particular i el “i jove i jove i jove jove jove” impressionant.
Després del pilaret ens anuncien que anirem darrera l’àguila, a aquesta no l’acompanya la banda i s’havia quedat sense música d’acompanyament, però no problem, nosaltres ens oferim a tocar. Els nostres grallers ens van oferir un Amparito que va durar des del carrer merceria fins la mateixa plaça de la Font! I a la plaça del les Cols se’ns van afegir gent dels xiquets, així que ja podeu veure a l’àguila acompanyada a ritme d’Amparito per les gralles de la Jove i membres d’aquesta i els Xiquets. Al final ja va ser brutal quant, vam ballar el ball de l’àguila amb els diables i tot! Festival!

Ja parlant de la Mercè, el dia s’aixecava nuvolós i a mesura que van anar passant les hores el cel es va tornar blau. Quina diferència amb el dia 23!!! Sortim segons – la Mercè va fer ordre d’antiguitat – i fem el 3 i el 4 de vuit. La veritat és que jo volia fer el 2, el número 100 i a la plaça de les Cols! Però ja arribarà ja!

I era l’hora dels pilars caminant: els dels Xiquets ja enfilava carrer Major, i nosaltres començàvem a muntar el nostre. Jo estava fent cordó i sento a una del públic que escoltava la ràdio que als matalassers els havia caigut el pilar just a l’inici de la baixada Misericòrdia. Però ara tocava estar pel el nostra pilar. Puja i baixa les escales i enfilem el carrer major a una velocitat impressionant. Al final del carrer fem el canvi de baix. I jo no parava de cridar “Rogeeeer! Vinga Rogeeer!!” i fem la baixada i encarem el tram final – la plaça de la Font – i allí sentim paraules molt lletges dites per gent amb camisa, senyors si insultar ja es prou greu, fer-ho amb camisa d’una colla ja és lo màxim, així que amb les paraules “puta jove, puta jove” i “ us hauria de caure el pilar” arribàvem cap a la meitat de la plaça on el Roger es va assentar completament, quin treball de mans! I amunt, si, l’hem salvat. I seguim avançant, ara ja estem a tocar – aguanta Roger!!!- ja estan a les escales!! I cau. Aquest cop no ha faltat un Petit Suise, han faltat tres escales.
Tot i així, impressionant la feina!!! Ojuuu! Felicitar a la Sota – Vanesa – i a ma mare – Montse – per ser les primeres dones que baixen el pilar caminant!! – sense contar les del tronc, vamos - . Felicitar també al Sandro, que ahir va ser el seu aniversariii!!! Nou anys!! Be, tot i que segons Qd9 el Sandro es deia Laxman, anda que...

Dir que els pilar dels Xiquets del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau si que van arribar fins l’ajuntament.

Així es donava punt i final a les festes de Santa Tecla, pròxima parada: XXII concurs de castells!!!!

I jove jove jove!!