No me llames ilusa porque tenga una ilusión

Avui tocava el Vendrell. Després d’un bon esmorzar espartano ens dirigíem cap a plaça. La intenció era fer 3d9f i 5d8, però el temps no acompanyava, a Tarragona plovia i al Vendrell començaven a caure gotes, però havia de ser el dia! I parant de ploure s’anuncia que no es fa el 3d9f, no érem prous espartanos.

Sortim segons i de 3d8, bé parat i destacant l’estrena del Pol com a acotxador en un castell de 8! Després tot eren rumors: que si no tirem el 5, que si el tirem en última ronda...i al final ens diuen que si, que en segona ronda tirem el 5d8!


Després d’un peu desmuntat l’estructura tirava amunt. Quints col•locats, sento. I amb els crits de “tots forts!!!” del Gran Cap de Colla sento que els dosos ja estan col•locats. Sento el refilar de les dues aletes i estic fent força a morir! Se sentia que s’estava treballant i defensant fins al final. La descarregada se m’ha fet eterna! I al final si: 5d8 DESCARREGAT!!!!
I cridant i saltant i abraçades i petons! A la tercera va la vençuda! I és que senyors, l’últim que vam descarregar el vam fer al Vendrell! I d’això ja en fa tres anys!


Destacar la Gran Bufetada que li ha fotut el Fibra – tiet Fibra – al Michael!

En tercera ronda: 4d8 amb l’Ilse estrenant-se d’enxaneta i en un castell de 8!


Pilar de cinc amb el Sergi de segons i tres pilars de quatre, el del mig amb el JB i per arrodonir-ho: Amparito Roca!

Resultat de la diada:

Nens del Vendrell: 2d7, 5d7, 4d7a i pilar de 5
Jove de Tarragona: 3d8, 5d8, 4d8, pilar de 5 i tres pilars de 4
Joves de Valls: 5d8, 3d9fc, 4d8 i pilar de 5

El 5d8 d’avui demostra moltes coses:

Que el tenim, això ja no es pot dubtar. Que l’hem descarregat i fora de Tarragona, fet molt important. Que l’hem treballat, tot i que ha pujat millor que al concurs després de les aletes el tronc ha agut de treballar moltissim, amb la rengla obrint-se cada cop més però controlant-lo. Això si, a diferència que el del concurs la banda del dos no s’ha obert i han treballat a la perfecció.

Ja ens tocava! Teniem una espina clavada en forma de cinc que per fi ens em pogut treure i tot gràcies al lema estrella d’aquest any: treball i concentració, la millor manera de definir temporada.

Però ep!!! Encara ens queda l’Esperidió!!! Avere divendres com va l’assaig del nou, jo ja tinc ganes de tirar-lo a plaça!


I jove jove jove

[prometo actualitzar la setmana entrant parlant dels castellers de la vila de gràcia!]