Del primer assaig i el VIII Torneig de Futbol de Colles Castelleres

Començaré parlant de divendres dia 6, primer assaig general de la temporada. Els pinyerus començàvem a les 21:30 amb una reunió prèvia a l’assaig. Tots sabíem el que ens tocava fer. A mi, com a novata pinyera/espartana em va toca passar-me l’assaig pesant i mesurant a la gent que encara ens faltaven les mides i tornant a pesar i mesurar als que més interessaven – sobretot crosses -. Fins aquí tot perfecte, però els que em coneixeu sabeu perfectament que no és que jo tingui una gran alçada i clar quant als més alts els mesurava l’alçada amb els braços estesos amunt teníem un gran problema: no veia la mida. Així que al meu costat tenia una magnífica escala a la que pujava cada dos per tres. Està clar que aquesta imatge fa gràcia, doncs en directe encara més! I crec que en tinc per dos setmanes més! Això si, em va anar molt bé per anar memoritzant noms!

Pel que fa a l’assaig en sí, crec que no ens podem queixar: comencem forts des del primer dia. Força gent i molta de nova. I moltes estrenes, sobretot de crosses! – a lu folruuuu - . Es veien moltes ganes i molta il•lusió i només acabem de començar.



Pel que fa al torneig de futbol ens presentàvem a Sants amb algunes baixes d’última hora, però allò no ens faria recular! Havíem de demostrar qui érem! I donar a conèixer la veritable imatge de la Jove: alguns vam arribar una mica tard – d’altres molt tard – acompanyats sempre de les nostres inseparables neveres + litrona, tot refrigeri és poc, i així començàvem la nostre festa a les 12 del matí. El primer dia – dissabte – vam guanyar els dos primers partits – el primer contra Marrecs de Salt i el segon contra Castellers de Mollet – el tercer partit el vam perdre contra Castellers d’Esplugues – que van arribar a la semi -, però igualment passàvem a vuitens. El primer partit de vuitens el vam jugar i perdre contra Margeners de Guissona. I el segon i últim partit de vuitens va ser un dervi Xiquets de Tgn – Jove de Tgn a les fosques, ja que ja era quasi de nit i no es podien encendre les llums de la pista, al final: victòria matalassera.

Vam sopar estupendament tot mirant com guanyava el Barça i més tard ens dirigíem cap a la sala Salamandra on tocaven “Los llorus del negritu”, un grup de gralles de Tarragona – i de la Jove? – que alguns coneixereu perquè van tocar al ball de gralles que vam organitzar al local. Van tocar cançons de tot tipus: des de l’aserejé, passant pel bisbal i arribant a un Amparito que va fer tremolar la sala.

Anàvem a dormir tard, molt tard. Al matí hi havia ressaca general i fins i tot ens plantejàvem abandonar el Torneig, el nostre estat era lamentable on no hi podia faltar una processó amb l’Andreu dormint sobre una cadira, l’Alomà hiperactiu i despertant a tothom o un Joan amb mal despertar. Podríem dir que encara estàvem de festa. Vam jugar els dos partits que ens tocaven i amb els que més vam disfrutar. El primer que vam jugar – i perdre – va ser contra Nyerros de la Plana, en el que directament celebràvem els gols de l’altre equip, demanàvem a l’àrbitre que ens pités penal en contra i xiulàvem al jugador del nostre equip quant marcava. Teniem dos jugadors dormint amb esterilla – i un dins els sac i tot – al costat del camp. El moment del partit va ser quant l’Alomà es va fer sang al genoll i el van anar a buscar amb una esterilla fent de camilla. També recordar l’instant en el que un nyerro va xutar i va fer caure un got amb beguda i vam començar a demanar expulsió per agressió.
El segon i últim partit el vam jugar contra Castellers de Sabadell, que inexplicablement vam guanyar. Vam tenir, això si, una lesió: un saballut va xutar la pilota i li va donar a una de les neveres – la meva nevera! -, ara està de baixa, però progressa adequadament.

Després vam anar a veure la final Vilafranca – Capgrossos, partit que van guanyar els de Mataró, aconseguit així el primer lloc per segon any consecutiu.

Al final no vam aconseguir un dels dos objectius que teníem de cara el torneig: segrestar la mascota de Sants, però ja arribarà ja.

Ah! I felicitar a Capgrossos pel primer lloc i als Castellers de Sants per la organització!



Clarament vam demostrar que els de la Jove som una colla que estima les seves neveres i que som...diferents?

Ah! i gràcies Moixiganguers,em va agradar molt la cançó!

I jove jove jove!!