Llegir per a créixer

Després de dues setmanes de llibertat, hem tornat a la rutina familiar. Els dies passen ràpids, els instants són fugissers i, per un moment, sembla que el món s’atura. Quant torno de la feina a casa, el tren es transforma en aquell petit moment en el que penses per tu i de tu. Al tren, però, també m’agrada llegir.

Lluny de les responsabilitats universitàries que durant el curs m’impedeixen llegir tant com voldria, l’estiu és l’escenari perfecte per llegir tot el que vulgui i més.

Però en temes de lectura, per gustos, colors. Ja se sap. sóc de les que creu que un llibre diu molt d’una persona, coneixent els seus llibres preferits pots arribar a conèixer les seves inquietuds, els seus gustos, els seus pensaments, les coses que li fan despertar un somriure.

Molts dels llibres que a mi m’agraden no passaran a la història de la literatura, però d’altres si. Cada un a la seva manera representen alguna cosa de mi en un moment diferent.

Comencem:

-“29 contes bojos” Úrsula Wölfel. Me’l vaig llegir quant tenia set anys. Molt i molt divertit.

-“Harry Potter i la pedra filosofal” JK Rowling. No és el meu llibre preferit de la saga, però és el primer. Tenia onze anys i llegir no era lo meu, va ser a partir d’aquest llibre que la lectura em fa fascinar.

-“L’illa del tresor” RL Stevenson. Va arribar a les meves mans als dotze anys, una passada.

-“L’islam explicat als nostres fills” Tahar Ben Jelloun. També me’l vaig llegir als dotze. Jo no entenia ben bé què era allò de l’islam i me’l van regalar per Sant Jordi. Vaig aprendre molt.

-“Recorda’t dels dinosaures Anna Maria” Gabriel Janer Manila. Entres en el món de la imaginació. Amb ell vaig aprendre la paraula bugambil•lia.

-“El mecanoscrit del segon origen” Manuel de Pedrolo. Ens el van fer llegir al col•legi i em va encantar, tenia 13 o 14 anys.

-“El hobbit” JRR Tolkien. Tenia 14 anys i me’l vaig llegir després de “El Senyors dels Anells”. Era estiu i em va marcar totes les vacances, només pensava en aquell llibre.

-trilogía “La matèria obscura” de Phillip Pullman. Tenia quinze anys i l’últim dels tres ha estat l’únic llibre que m’ha fet plorar. Màgic.

-“Laia” Salvador Espriu. Recordo que em va impactar moltíssim.

-“Els fantasmes del Trianon” Néstor Luján. Un viatge entre la França actual i la de Maria Antonieta, amb viatges en el temps i tot.

-“El nom de la rosa” Umberto Eco. Tenia 15 o 16 anys quant me’l vaig llegir. El vaig trobar molt emocionant. Un dels tatuatges que porto ( finis africae) ve d’aquest llibre.

-“Fedra, o la inclemència del temps” Miquel M. Gibert. Me’l vaig llegir als disset anys i sense cap mena de dubte una de les meves obres preferides. Tinc el llibre dedicat per l’autor i tot. L’he representat en quatre ocasions. Me la sé pràcticament de memòria.

-“ El escándolo Modigliani” Ken Follet. Llegit l’estiu passat. Entres en el món de les obres d’art i el tràfic que se’n fa. I Modigliani m’encanta.

-“Medea” Eurípides. La còlquida terrible.

-“Diari d’un artista” Miquel S. Jassans. Em va arribar a les mans als març/abril d’aquest any en un moment en que estava estancada en unes entregues per pintura, podríem dir que em va inspirar.

-“Abans que em mori” Jenny Downham. Comprat aquest Sant Jordi, aprens que s’ha de viure dia a dia.

-“Luisito” Susanna Tamaro. Llegit fa dues setmanes. Tendre i senzill.

[si, sé que no he parlat de castells.......i?]