Veni, vidi, vici

Una humil servidora intentarà en les pròximes línies relatar els successos tinguts lloc aquest dos últims dies.

Dijous – si, dijous –, a part de que va ser el meu últim dia de feina – adéu a Comarruga, als metges, als pacients i a les receptes!! –, hi havia assaig. Si si, ho heu llegit bé, hi havia assaig. Que la Diada Nacional caigui en divendres és genial perquè de sobte tens un cap de setmana de tres dies – tot i que ara que estic de VACANCES ja m’és igual sigui dilluns, dimarts o diumenge –, però és una putada pels qui han d’assajar i més si el dia 20 – i 23 i 24 – està a tocar.

Així doncs es va decidir passar l’assaig de divendres a dijous. Va ser un assaig estrany, però molt productiu i amb bones proves. Jo em vaig dedicar única i exclusivament als nous – que no són pocs –. A mig assaig, retorn del Gran Blau de la Mà – ja era hora! –, crec que ja tocava que algú digués alguna cosa, portàvem uns dies ensopits, però després del Gran Discurs, la gent va reaccionar en forma de 3d9f fins sisens – altre cop – i de 4d9f.

Divendres, el país ens necessitava: havíem de fer un pilaret – que està molt macuuuu! – al monument de Rafael Casanovas. I el vam fer, ui tant! Crec que la gran – i notada – diferència amb l’any passat és la millora del Cor Gregal al cantar les cançonetes. Després del pilaret no podia faltar un esmorzar espartano, ni tampoc enllaçar-ho amb un vermutet a la plaça de la Font.

La tarda va passar tranquil•la i sense preocupacions, el penó de la Colla ja estava penjat i vaig dedicar la tarda llegir-me guindilles i cafès per tothom. Vaig poder apreciar els inicis del mestre Obi aiaiai. Allò si que era vitalitat, allò si que era classe! No com ara! Uiuiui, ja no ets el que erets – clarament –, estic perduda, i com jo, molts espartanos més. Sé que segurament no et podré fer canviar d’idea, mestre, però com a mínim no es podrà dir que l’ijovejovejove no ho ha intentat.

Deixant a banda tot això, ahir també teníem actuació. Sense gaire més secret: 4d8, 5d8 – el setè ja, altantu! –, 3d8 i tres pilars de 5. Després de l’actuació everybody al local! Prova de 4d9f! Si el 4d8 de l’actuació era clarament millorable, la prova de 4d9f va ser la millor del que portem de temporada. Què?? Ara si?? Hem tornat? S’han acabat les cares parades al saber QUE VOLEM FER LA TRIPLETA???? Si? Ja ens ho creiem???

És que sembla que quan ho diuen ens ho prenguem en broma. Senyors, que és la TRIPLETA cony! Que fa onze anys que no la descarreguem!! No volem ser una Colla gran? Doncs una Colla Gran no fa miracles, per fer una gran actuació necessitem ser tothom dimarts i divendres que ve. I al loro! Divendres és també l’últim assaig abans Santa Tecla – que no é lo mismo que primerdiumengedefestes – i la Mercè.

A la nit – i aparcant un moment el tema d’ànimus que no estamos tan mal – la Colla va organitzar una festeta amb els JORTER & JORTER. Crec que no tinc paraules per descriure aquells extranys “éssers” vinguts d’una galàxia molt llunyana i que fins i tot es van atrevir a fer-me la competència amb el tema ulleres de sol. Ai xavals! Que a mi tema ulleres és molt difícil superar-me! Això si, va ser genial.

I tornant al tema...espartans se’ns presenta una Gran Batalla, però no us enganyeu – o no us deixeu enganyar – la batalla – i no guerra, la guerra és tota la temporada – és contra nosaltres mateixos, tant a nivell físic com psicològic. S’han acabat els dubtes i pors, s’han acabat les tonteries. Ja fa temps que sabem que el dia arribaria, doncs ja arribat, ja està aquí.

És un gran repte, cert. Però no ens ve de nou. Arribem a plaça amb set 5d8 a la butxaca i tres 3d9f – un descarregat i dos carregats – que és molt! Deixem-nos de tonteries i a per totes, tornem a ser la Jove lluitadora, diumenge vencem-nos!!

I us deixo amb un vídeo – si, el mateix que va penjar el jefe – que reflexa clarament l’esperit que s’ha de veure ara i sempre:



I sembla que Talía ha tornat, i amb més força que mai.

I jove jove jove!!