Construïm-lo

Ja falta poc, molt poc, per tornar a començar els assajos. La canalla ja ho ha fet i ara ens toca a nosaltres.

Sense esborrar les sensacions del dosmilnou, toca començar des de zero. Altre cop ens toca anar pas a pas per, de mica en mica, tornar a arribar al nivell assolit l’any passat – és a dir, la Tripleta –. Per descomptat jo – i dic “jo” – em plantejaria assolir-la no com a un nivell màxim i com el gran punt àlgid de la temporada, el moment estel•lar; si no com una cosa més habitual, fet que implica que el domini dels nou pisos sigui encara més regular. Hauríem d’aconseguir – i aquí l’any passat vam donar un pas molt important – que els castells de nou no es limitessin a tres o quatre actuacions, sinó que fossin tant habituals com el 5 de 8 la temporada passada. L’objectiu primordial – tornar a fer la Tripleta – comporta – evidentment – tornar a fer el 4 de 9f, agafant-li més confiança per arribar així al nivell del tres.

Per descomptat res d’això serà possible sense uns bons assajos previs i donant guerra des del primer dia. Si realment volem ser encara més grans ens toca rendir més doncs, més exigència comporta més compromís. És molt fàcil dir que volem fer la Tripleta o fins i tot un gamma extra, si, és senzill dir-ho, però fer-ho comporta més implicació, més treball i encara més esforç.

L’any passat vam volar. Però no deixem que se’ns pugi al cap, perquè encara no hem fet res. En aquest món encara som uns nadons, no ens creguem que per haver volat un cop ja som els millors. Haver volat un cop comporta que el segon ja no se’ns farà estrany, però seguirà sent igual de complicat. Tenim a favor l’experiència, però hem de seguir sent constants.

Tot just som un ocell que acaba de sortir de l’ou i que en això de volar encara no hi té gaire pràctica, només esforçant-nos podrem créixer i volar més amunt.

Seguir el camí marcat no vol dir que aquest sigui el correcte. Hem de deixar de banda als del carril del costat, els darrera i els de davant; agafant el nostre propi camí, la nostre pròpia direcció, sabent que estem fent lo correcte, mirant endavant, tocant de peus a terra, treballant amb nosaltres i per nosaltres; construint a poc a poc el nostre propi, particular i únic camí.

I us deixo amb un vídeo (que ja havia posat, però bueeeenu...) per anar engegant motors.



Ens veiem el divendres 12 a assaig!

I jove jove jove!!