[vull entendre-ho però no puc]
Després de molt de temps torno, que ja tocava.
Aquest cap de setmana actuació a Salomó i dia complet. Al matí i sense més secrets 3d7, 4d7, 5d7, 4d7a – és el que te actuar sols – , tres pilars de quatre simultanis i dos més sense cap tipus de simultaneïtat, l’últim dins del restaurant – que si, que si!! –. Després de l’actuació pica-pica i tota la Colla a dinar de restaurant com tots uns senyors! I allí hi vam fer un pilaret, però un pilaret de quatre no hi cabia, així que em vaig posar jo de baixos – per això que sóc baixeta i tal... – amb el Miki a sobre i la canalleta ben petiteta i amunt. Però ni així hi cabia.....i el vam acotxar. I quin riure!!!! Jo no podia parar!!!!
Però això no és tot. Després d’una breu però intensa sessió d’enregistrament de personatges diversos de la Colla – qui és el Magí? ... – , hi havia partit de futbol entre l’equip de Salomó i un de nostre. El resultat.........lamentable. Vam perdre dos a deu o onze. En vam marcar un en pròpia i tot. I no és que ells fossin molt bons, és que nosaltres érem molt dolents!! Però i lo bé que ens ho vam passar? I a la nit cap a la primera Mostra Nocturna de Cultura Tradicional tarragonina amb pilarets i castells nets, ideals per rodar canalla.
Però malgrat els bons resultats fins ara i la bona resposta a Salomó, als assajos ja és una altre cosa. I no em refereixo a feina feta, que en fem, no en dubteu, sinó al volum de gent. Ja portem uns quants divendres sent menys gent de lo habitual i l’últim assaig ja va ser el súmmum. Espero i desitjo no haver caigut en l’error de creure que ja està tot fet, que les coses venen soles de la nit al dia. Perquè anar a l’assaig si a mi només m’interessa lluir camisa a partir de l’agost? – i gràcies! – ara, que després t’exigiré grans resultats, només faltaria.
I és que vull entendre-ho però no puc.
Tot i aquest descens temporal d’espartans, divendres assaig doblement folrat. Anem agafant les mides, les coses van rutllant. A poc a poc tot es torna a posa a lloc. Potser el nostre camí tenia més pedres de lo habitual, però això no vol dir que ens facin caure. Les afrontem i en sortim victoriosos. Avancem.
I jove jove jove!!
Després de molt de temps torno, que ja tocava.
Aquest cap de setmana actuació a Salomó i dia complet. Al matí i sense més secrets 3d7, 4d7, 5d7, 4d7a – és el que te actuar sols – , tres pilars de quatre simultanis i dos més sense cap tipus de simultaneïtat, l’últim dins del restaurant – que si, que si!! –. Després de l’actuació pica-pica i tota la Colla a dinar de restaurant com tots uns senyors! I allí hi vam fer un pilaret, però un pilaret de quatre no hi cabia, així que em vaig posar jo de baixos – per això que sóc baixeta i tal... – amb el Miki a sobre i la canalleta ben petiteta i amunt. Però ni així hi cabia.....i el vam acotxar. I quin riure!!!! Jo no podia parar!!!!
Però això no és tot. Després d’una breu però intensa sessió d’enregistrament de personatges diversos de la Colla – qui és el Magí? ... – , hi havia partit de futbol entre l’equip de Salomó i un de nostre. El resultat.........lamentable. Vam perdre dos a deu o onze. En vam marcar un en pròpia i tot. I no és que ells fossin molt bons, és que nosaltres érem molt dolents!! Però i lo bé que ens ho vam passar? I a la nit cap a la primera Mostra Nocturna de Cultura Tradicional tarragonina amb pilarets i castells nets, ideals per rodar canalla.
Però malgrat els bons resultats fins ara i la bona resposta a Salomó, als assajos ja és una altre cosa. I no em refereixo a feina feta, que en fem, no en dubteu, sinó al volum de gent. Ja portem uns quants divendres sent menys gent de lo habitual i l’últim assaig ja va ser el súmmum. Espero i desitjo no haver caigut en l’error de creure que ja està tot fet, que les coses venen soles de la nit al dia. Perquè anar a l’assaig si a mi només m’interessa lluir camisa a partir de l’agost? – i gràcies! – ara, que després t’exigiré grans resultats, només faltaria.
I és que vull entendre-ho però no puc.
Tot i aquest descens temporal d’espartans, divendres assaig doblement folrat. Anem agafant les mides, les coses van rutllant. A poc a poc tot es torna a posa a lloc. Potser el nostre camí tenia més pedres de lo habitual, però això no vol dir que ens facin caure. Les afrontem i en sortim victoriosos. Avancem.
I jove jove jove!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada