Reconec que portem uns dies mogudets. Els dimecres ja no tenen sentit, Cuatro em cau cada vegada pitjor, s’apropen les entregues, el trasllat, s’acaba el curs, és any de Concurs…Sis temporades, sis! I ja està, ja s’ha acabat – i tots sabeu del que parlo –. Reconec que al acabar el doble capítol em vaig quedar de pedra, sense poder reaccionar. No era conscient del que havia passat i molt menys de si m’havia agradat o no. Però ara ja puc dir que si, que a mi m’ha agradat l’últim capítol de LOST. Es tanca una etapa, un cicle, una tendència. Com és sabut el meu personatge preferit era en Desmond Hume, però s’ha de dir que al final el Jack s’ha guanyat un lloc al meu particular top five – per molt que alguns encara l’odiïn a mort... – . Ho trobaré a faltar.
Però a part d’aquest gran esdeveniment mundialment seguit, Divendres hi havia assaig. Aquest fou un dels millors assajos del que portem de temporada, tornant a posar-hi quints al tres i assajant ja el quatre. Sembla que la cosa comença a rutllar, ens comencem a despertar. Diumenge primer castell de vuit de la temporada – per fi! – maco, consistent i, tot i els canvis, no haguessis dit que era el primer de l’any. Es respiren ganes, esforç i satisfacció.
Però no ens podem quedar a aquí.
Per aquest divendres se’ns presenta un caramelet que tots tenim ganes de provar. Però perquè aquest sigui una realitat era imprescindible un bon volum de gent a l’assaig de dimarts. I pel que m’han dit – encara estic a Barcelona, però tranquils que ja acaben les classes – la gent va complir, i molt! GRÀCIES!
Però tampoc cal que ens deixem emportar, al contrari, és ara quan hem d’estar més atents i no oblidar-nos de la cita important de diumenge que ve.
foto: Neus Baena
I jove jove jove!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada