diumenge, 26 de juny del 2011

La clau era el Petit-Suisse


I amb un tres i no res ens trobem a l’estiu. Torna la calor, torna Comarruga, els pacients, els metges, torna el tren – i els llibres! – i torna a tocar fer un pas endavant.

Arribàvem a Sant Joan i Sant Pere amb molta feina feta, i amb la intenció de caminar amb seguretat i seguir construint. Evidentment, si volem caminar també hem d’aprendre a caure per, després, tornar-nos a aixecar, més forts i amb més ganes. I és que sóc de la opinió de que fins i tot dels errors, de les coses dolentes i de les caigudes se’n aprèn. I potser ara no ho veurem, però a la llarga, aquestes dues anècdotes – perquè és el que són – ens hauran ajudat.

El 2008, fins al tercer intent no vam aconseguir descarregar la Catedral, i en cap cas comparo els dos primers carregats d’aleshores amb els d’aquest any. Tot el contrari. Caure en l’excusa de que el tronc era nou seria enganyar-nos a nosaltres mateixos i incidir en els nervis també. Feu memòria i visualitzeu els d’aleshores i després compareu-los amb els d’enguany. Crec que no hi ha cap mena de dubte de que el cinc el tenim, s’ha vist a plaça que el tenim, però ens ha faltat un Petit-Suisse...o dos. Potser per això encara fa més “ràbia”, una ràbia entre cometes, una ràbia sana. A partir d’aquí toca reflexionar, aixecar-nos, menjar Petit-Suisse i seguir endavant.

I malgrat tot, jo em quedo amb el tres. Un tres magnífic divendres i sense paraules dissabte. Jutgeu-ho vosaltres mateixos:

Se’ns presenta una setmana molt important, potser decisiva i tot. No ens podem permetre més anècdotes, hem de seguir treballant, seguir construint per seguir avançant diumenge en un camí que augura grans fites. Però diumenge no s’entendrà sense un dimarts, un dijous i un divendres previs. Tinguem clar que JA és el moment de centrar-nos. És ara que hem de dir-nos a nosaltres mateixos què volem fer i cap a on volem anar. És ara que hem de decidir què volem ser. Així que senyores i senyors aquesta setmana, tothom a ASSAIG!


PD: i aquest el meu blog està d’aniversari: ja té tres anys!


[foto: Neus Baena]


I jove jove jove!!

3 comentaris:

Ata ha dit...

Siempre me siento mas tranquilo y con ánimos renovados cuando leo tu blog. Enhorabuena por el cumple. Nosotros siempre pensamos en vosotros, siempre! Un grande beso desde la 1ª penya castellera Jove-br :)

Jordina Estopà Masdeu ha dit...

moltes gràcies Ata!!! un petó pels tres!

Àngel ha dit...

Felicitats pels 3 anys, i que siguin molts més.

Àngel