Ens ha faltat un Petit Suisse…o dos

Si espartanos ens ha faltat un Petit Suisse, o més.

El dia començava bé, molt bé: amb nervis a la panxa de bon matí li envio un sms al Gran Cap de Colla dient-li el que penso, el que crec, el que ha fet. Arribo al local i està ple, visualitzem el vídeo de l’Esperidió 2004, cares alegres, nervis, i més gent. Sonen gralles, ja comença. Enfilem carrer Major amunt i la màgica plaça de les Cols sens mostra amb aplaudiments, sol, calor i molts liles, feia anys k no es veien tants liles! Tenim certs problemes per acabar d’entrar a plaça, ja que Serrallo ja muntava la pinya que encara no havíem acabat d’entrar, però buenu.


Sortim tercers per darrera de matalassos, no està mal. Ells descarreguen el seu primer 2d8f de la temporada. Nosaltres – com ens havia anunciat el Gran Cap de Colla – sortim forts: 4d9f. Després de desmuntar dos peus a la tercera tirem amunt. Amb la il•lusió de fer l’escaleta a ma mare, que pujava al folre. Genoll brut i amunt. Em col•loco al meu lloc, sento la pressió de les mans del Burillo a l’esquena, sento els crits del Jefe, quarts col•locats, quints, sisens, la cosa tremola, “acotxa el cap” em diuen, dosos col•locats, acotxador...silenci – aquell silenci que sempre hi ha en tota caiguda – ha caigut. I a fer força perquè no sobri la pinya i de regal m’emporto un nyanyo al cap. Algú s’ha fet mal, se l’emporten. Em miren el nyanyo i m’hi poso gel. La Mònica també s’ha fer mal – al genoll – estem a una canalla menys. La llàstima és que ha petat per on menys patíem, i ha estat la pinya i el folre els protagonistes, impressionants. Acabem fen la trileta, la cinquena però amarga trileta. A destacar l’estrena de la Paula a dosos del 3 i la Cristina a dosos del 2d8f – les dos substituint la Mònica – i és que com ja he dit i seguiré dient la Cristina és la castellera revelació de l’any!!

I és que la canalla ens ha donat una gran lliçó avui, baixant el carrer Major ells han cantat el nostre crit de guerra, el nostre “i jove i jove i jove jove jove!!”, han estat ells qui ens han aixecat els ànims i a l’arribar al local han pujat al balcó i ens han fet una petició i sincerament jo no els vull defraudar, i com jo, molts altres membres de la colla.

Marxem a dinar, i torno a enviar un sms al Gran Cap de Colla, altre cop dient el que penso, reflexionant, donant idees i és que la canalla m’ha fet pensar. Toca anar a la processó amb un bon chartreuse a la mà i un bon puru – ara a la colla em diuen Sara Montiel – el que està clar és que bona imatge no he donat, però tan és.
I l’alegria l’hem tingut amb el pilar caminant, que si senyors, aquest any si! Ja vaig dir que el cable ja no em preocupava! Felicitats a l’Olga i al Sandro, i també al Roger!

Felicitar també a matalassos pel 3d9f, el seu sisè castell de nou, si no vaig errada. A plaça ja he felicitat a qui devia, ara felicito a la resta. I que quedi clar. Això si, festivalaco de mals gestos, no anem bé per aquest camí, nonono.

Espartanos, ens queda el Catllar, si senyors i avui la canalla ens ha demostrat que són els més espartanos de la colla!! El que penso ja ho saben els que ho han de saber. Avui hem demostrat que a 300 li falta un 0, i es que avui érem un mar de color lila!! I això és molt important.
Però no penseu que caurem en el mateix error de sempre, no senyors, hem canviat, no som la Jove del últims anys i ho demostrarem, encara queda temporada.

Senyors, senyores, il•lustres cibernautes ara i més que mai:
I jove jove jove!!