dimarts, 12 de maig de 2009

De mica en mica s’omple la pica


Aquest post va sobretot pels nous membres de la Colla, no només els membres nous d’aquesta temporada, sinó també dels nous de fa un temps. Tot i que només fa quatre temporades que porto la camisa lila he viscut en primera persona tota la seva trajectòria des de fa casi vint anys. Recordo els gloriosos anys noranta, on em quedava veient l’actuació amb la canalla ja que els meus pares estaven a la pinya. Recordo les diades solellades de les places més emblemàtiques: l’Arboç – una de les meves preferides – , la Bisbal, els màgics sants magins – la millor, per mi – i les santes tecles. Però també recordo els moments en que les coses no anaven tant bé, on no assolíem objectius, on quèiem. Recordo les diades amargues. Per això, gent que ha entrat nova, vosaltres que només heu viscut la victòria us dic: alerta!

L’any passat vam assolir dos castells de nou, i què? Ara l’objectiu és, com a mínim, mantenir el nivell, però això no és gens fàcil, tot el contrari, no em cansaré de dir que el que costa és mantenir-nos en aquest nivell.

Aquest post va per totes les persones que demanaven un castell de vuit per Sant Jordi. Sempre en hem queixat que la gent del tronc es pensen superiors i que ni es fixen amb la pinya – ja ho diuen, en un castell el tronc està perquè la gent sàpiga on es troba la pinya, jeje – , però senyors i senyores de la pinya, vosaltres us fixeu amb el tronc? – aquí us he pillat – . No és tant difícil, en serio, de veritat que no costa tant. Només cal estar atent a les proves netes – clar, això suposant que entreu al local a fer les proves netes... – i mirar amunt. Només cal veure que pràcticament tota la canalla és nova. Aquest any, si us hi heu fixat – en serio, no costa tant – s’han fet canvis importants a nivell de dosos, la Mònica sembla que baixa un pis – ja comentava l’any passat que creia que ja li tocava –, i amb l’entrada de canalla nova – molts amb bona mida de dosos – ara són aquests els que s’han assajat. A més hi hem d’afegir els nous acotxadors – Abril, Laura... –. La veritat no sé què deu pensar la nostra canalla quant fem una prova neta, però si que em puc imaginar què és el que veu: un castell net amb quatre gats mirant amunt amb els braços alçats i un munt de gent fora el local xerrant i fumant, mentre ells – la canalla – estan realitzant – poca broma – un 3d7 net.

Ara us pregunto, creieu que era el moment de tirar un castell de vuit per Sant Jordi, quant només portàvem una actuació – no feia ni una setmana – i més quant la canalla que pujava – ai! Si us fixéssiu a l’assaig! – era nova?

I encara una altre cosa, ja m’agradarà veure què passa el dia en que els resultats no siguin els esperats, el dia en que no s’assoleixin els objectius – que, desitjo, no passi mai –, ara ha entrat molta gent nova, molta de la qual s’ha apuntat moguda pel bon estat de forma de l’any passat, gent que em pregunta quant es farà el 2d8f o el 3d9f. A tots ells m’agradarà veure’ls el dia que realment s’hagin d’estar al costat de la Colla. El dia que demostrin que si estan a la Jove no és només pels bons resultats, el dia que estiguin per lo bo i per lo dolent, aquell dia demostraran que realment són de la Jove.

Està bé que siguem ambiciosos, però sempre tocant de peus a terra. Ser ambiciós tenint objectius clars, una meta amb moltes parades – gatejar, caminar, córrer, recordeu? – , en un camí on per arribar al tres primer hem de passar pel dos – tres i dos són parades, no castells –, potser durant el camí hi ha problemes – el fet de córrer té el risc de caure de tant en tant – però sempre s'ha de tenir una meta en ment. Perquè el treball dur sempre té recompensa, pot trigar temps, anys fins i tot. Però arriba.

Senyors i senyores de la Jove, ens veiem divendres a l’assaig i diumenge al Catllar, on – ara si – demostreu-me que voleu fer castells de vuit.



[i lo satisfeta que m’he quedat en deixar anar tota aquesta parrafada? jojojo]


I jove jove jove

6 comentaris:

Randy Furco ha dit...

Amazing

Anònim ha dit...

m'agrada!

Leònides ha dit...

Per fi has tornat!!!!!!

Anònim ha dit...

a la colla cadascú es lliure de fer el qe vol. Tan si vol vindre com si no a l'assaig. Per tan, crec qe tmb estan am tot el dret de sortir fora del local quan tinguin ganes de fumar. No hi ha mes historia que akesta.

Gorka ha dit...

Estimada jur,

em recordes els meus inicis a l'equip de pinyes, emprenyat xq la gent no entrava, xq els "titulars" no venien als assajos, xq la primera pinya es feia tard, . . . , des de l'equip de pinyes tan sols he viscut la cara amarga dels castells, dues temporades de mals castells, dos anys per darrera els matalasser, però si quelcom vaig aprendre va ser a relativitzar; la temporada és molt llarga, i no sempre podem exigir puntualitat 100%, assistència 100%, . . ., hem de ser conscients que la gent no viu per fer Castells, no ve a l’assaig tan sols per fer el 3d9f, sinó que els Castells, i la colla van més enllà.

La gent ve a la colla a disfrutar amb els amics, a xerrar una estona amb els coneguts, . . ., i això i fer proves netes no és incompatible, tan sols s’ha de saber tractar a la gent, deixar-los llibertat en certes proves, que es veu clar que ja estan arrodonides, apretar'ls en aquelles en que més gent cal, i fer-ho sempre amb el convenciment que no tenen xq entrar, que seria l’ideal, sens dubte, que a tu et pot semblar lògic, vale, però pot ser és el primer cop que surt en tot l’assaig, pot ser està fent l’entrepà xq des de la una del migdia no ha dinat res, potser està descansant a la barana xq porta des de les cinc del matí fora de casa, potser parla per telèfon amb la família, potser fa el cigarret per oblidar el dia, potser esta passejant per no enviar a parir algun membre de l’equip de pinyes, . . . , un assaig no és un entrenament de bàsquet d’una hora, en que,ho dones tot una estona i després ja podràs xerrar, no és una classe magistral, en que escoltes pensant en anar al bar, és una activitat, a la que podríem donar molts adjectius, que dura quasi tres hores, d’esforç, de vegades relatiu, però de vegades dur, que arriba al final del dia, o inclús de la setmana, i en que no tan sols vols fer el 3d9f, sinó fer petar la xerrada amb els amic, desconnectar del dia a dia, xalar amb l’espectacle, suar per baixar quilets, . . . ; un assaig és molt més que fer castells durant tres hores, i la colla és molt més que fer castells, i sense perdre de vista que el primer en un assaig és assajar, cal tenir prou ma esquerra per aconseguir que tothom estic el màxim de temps possible concentrat en el que fem, però sent conscients que també necessita respirar.

Per últim, també hauríeu de ser conscients que molts cops el missatge que més arriba a la gent és el visual; he estat en un equip de pinyes, i sé que durant l’assaig es te molta feina, però sou 10 pinyeros, nosaltres érem 3 i fèiem la mateixa feina, i no em sembla pas malament que hi hagi més gent, però penseu que si cap de vosaltres, cap dels 10 s’apropa a cap prova neta, perdem 10 castellers, i feu que el missatge que voleu transmetre de concentració, treball, . . . sen vagi a norris, perdeu credibilitat, i aconseguiu molts cops l’efecte contrari al que busqueu, la gent us veu assegudets a les escales fent rodonetes, i pensen, i jo xq he d’arrodonir la prova neta mentre ell fa veure que treballa. SI VOLEU QUE LA GENT NO SURTI AL CARRER, SI VOLEU QUE TOTHOM ARRODONEIXI LES PROVES, SIGEU VOSALTRES ELS PRIMER EN APROPAR-VOS, FEU-HO ROTATIU, I EN L’ORDRE EN QUE VA LA VOSTRA PINYA, aconseguirem almenys 5 tios més, i donar una imatge de coherència.

Gorka.

Jordina Estopà Masdeu ha dit...

si ja t'entenc gorka.

però que consti que, com a mínim jo, quant acabu de fer la meva pinya, si no és que em posen més feina, em poso a les proves netes.

ens veiem divendres