3, 2, 1...Ignició!!!!

Divendres vam tenir un d’aquells assajos que et fan sortir del local amb un somriure d’orella a orella i amb un pessigolleig a la panxa. El de divendres va ser un dels millors assajos – per no dir el millor – de la història de la Colla – poca broma –.

La crida feta durant tota la setmana va donar un satisfactori resultat. Com m’agrada veure el local així de ple!! L’assaig ens va oferir proves netes molt i molt bones, destacant el cinc de set net fins acotxadors – bé, molt bé –. I tot i que havíem de provar al XaviFelip de segons – perquè no es diu Xavi, ni Felip, es diu XaviFelip – ens haurem d’esperar...ja arribarà ja! Vam tornar a posar quints al tres – i s’hi haguessin pogut posar sisens i tot –, vam col•locar-ne també a un maco maco quatre que despertava aplaudiments.

Després ens afrontàvem a la Bèstia, l’espina, la pedreta a la sabata, el 5d9f. És increïble les papallones que ens desperta aquest castell. Tots els castells ens desperten papallones, però les del cinc de nou són diferents, tenen un noséquè de més. Hi vam col•locar quarts amb total tranquil•litat. Aleshores s’anuncia prova de 2d9fm i tot i ser molt tard i estar rebentats, la gent va seguir responent, no ens podíem creure el que fèiem. Després d’una prova de folre i manilles a terra, vam muntar pinya, folre i manilles i hi vam col•locar quarts. IMPRESSIONANT. Per acabar-ho d’arrodonir divendres també es donaven camises, felicitats!!

Va ser un assaig espectacular. Des d’un bon principi vam establir un bon ritme i vam anar fent. Les pinyes estaven fetes al moment i tot va anar força ràpid. A part de la gran feina feta, jo em quedo amb les sensacions. Si fa poques setmanes al local es respirava un ambient diferent als dos anys anteriors, el canvi de xip ha sigut enorme. Les paraules “treball i concentració” han tornat a adquirir sentit i es respiren en l’ambient. Torno a veure ambició, ganes, esforç i dedicació; torno a veure a la Jove.

És evident, però, que el “pas a pas” a d’adquirir més importància que mai. Treballem per un futur – i encara hem de treballar molt, moltíssim – però no ens hem d’oblidar del present, hem de seguir tocant de peus a terra.

Un d’aquests passos és el que vam fer ahir – allí davant al Calvet, perquè trobem a faltar tant al Joan que no sabíem què fer i clar…això si, l’Adrià va ser un gran amfitrió –. Primer quatre, primer dos – fora del local –, segon tres: primera Clàssica. I avançant-nos una setmaneta respecta l’any passat. Bé bé.

No oblidem l’apoteòsic assaig de divendres, perquè n’hem de fer molts i molt millors que aquest. Preparem-nos!

El camí és llarg, però anem avançant. Recordeu que aquest any serà un GRAN any!!

Fotos: Neus Bena

I jove jove jove!!