El Catllar

Començaré parlant del divendres. Era una assaig molt important, la colla havia de respondre després de lo de Sant Magí. Comença a ploure, malament, ara no vindrà casi ningú, penso. I cert són les 22:15 i som quatre gats. Sorprenentment la gent va arribant, a poc a poc però arriba, fins al punt de poder fer pinya i folre de 3d9f fins a quints, no està mal.
Discurs del Gran Cap de Colla, l’endemà al Catllar sortim de 2d8f – bé – i després no es descarta res, tot dependrà de les mirades, de les cares – el mateix que ens va dir per Sant Joan – i a disfrutar. Després d’assaig acabem uns quants Joves de la Jove arreglant la colla fins a altes fores de la matinada, pensant nou reptes, noves estructures...

El Catllar, plaça lila des de fa molts anys, la Jove la va fer plaça de nou. Espai màgic, diferent, envoltat de dues de les grans colles, al mig de les dues.
Entro a plaça i el primer que faig és no parar de somriure i fer bona cara – no depenia de les cares i les mirades? – veig el Gran Cap de Colla i li dedico un gran somriure. Som gent, perfecte, la colla respon.

És el torn dels pilars caminant, a destacar el nostre, que va ser supersònic, impressionantment ràpid comparat amb el de les altres dues colles – Vella i Vilafranca -. Sortim tercers. La Vella tira el 3d9f, quint treballar! Impressionant la feina k es va fer! Vilafranca contraataca, tiren el 4d8a, no problems. És el nostre torn, 2d8f. I em col•loco fent el últim cordó ni més ni menys que al Melilla, el gran Melilla. El 2 puja molt mogut, dosos col•locats, hi ha una rebrincada impressionant, la paren, castell carregat, una altre rebrincada forta, aquest cop si que no la poden parar i a terra. Des de la diada de l’Esperidió de l’any passat que no ens queia. Al Kubala li han posat cinc punts, però no hi ha més ferits. Ara si que ni el millor somriure pot fer que tirem “algo més”.

Segona ronda, la Vella tira el 2d8f, amb una pinya que és un folre i un folre que són unes manilles, i és que ja deixaven veure les seves intencions de cara Sant Fèlix. Vilafranca tira el 3d9f, castell que havien de recuperar si o si – recordem la Bisbal – i si senyors, el van descarregar. Nosaltres fem el 4d8.



I ara ve lo bo! Tercera ronda, Vella tira el 3d8a – el primer de la seva història – i deixen els lagartus sense paraules, aquests anaven a fer el 2d8f, però al veure descarregar el 3d8a a la Vella – que senyors, així es celebra un castell - van decidir tirar-lo ells també – i això que aquest any no l’han assajat –. Flipant va ser quant el Fèlix Miret va fer girar el pilar de sis cap a la Vella, impressionant. Nosaltres fem el 3d8. Així fem la sisena però agredolça trileta.

Ronda de pilars. Vella fa el pilar de 6, Lagartus fa el pilar de 7f, nosaltres dos pilars de cinc.

Què ens ha passat? Aquest era la gran pregunta. Jo dic que el cocu, ens ha fallat el cocu senyors del tronc sisisi. Però tranquil•litat, encara ens queda un mes abans Santa Tecla, les coses tenen solució, no serà fàcil, però no és impossible.

Ei! I després el ja tradicional pica pica post-Catllar. I a la nit Girasol – fins que surti el sol? Ja! Al igual! – gran festivalaco lila si senyor!!! Morats de Tarragona!

Espartanos, mos veiem dimarts a assaig!

I jove jove jove!!