Tres….el maiquelyason!

Tres són els dies que ens separen de Sant Magí, les festes ja han començat, la gent surt al carrer, veus a coneguts i a no tan coneguts, et saludes, un “va en serio?” una encongida d’ombres “si som gent...” una rialla i un adéu.

Però a part de les festes de Sant Magí a Tarragona també es celebren les festes de Sant Roc al carrer Cós del Bou.
Així el dia 15 al vespre es celebra la diada castellera, aquest any – com anys anteriors – ens acompanyaven els Xiquets de Reus. Fen conversa abans de l’actuació tots teniem una cosa en boca: la Bisbal, actuació que s’havia fet el mateix dia al migdia. El 3d9f carregat de Vilafranca em va sorprendre, més saben que tenien com a objectiu tirar el 3d10fm per Sant Fèlix. Resultat de la diada: Lagartus: 3d9f (c), 4d8a, 4d9f i pilar de 8fm (c). Joves: 3d9f (c), 5d8, 2d8f.

Comença la nostra diada amb l’alegria de veure que som no molta, sino moltissima gent, feia temps que no veia un Sant Roc amb tants liles! Sortim nosaltres amb el 4d8 – amb folre a terra – molt macu i paradet. Segona ronda un 2d8f més paradet que a Vilanova, però amb tremolor. Tercera ronda un 3d8 – amb folre a terra – correcte, a destacar l’estrena d’una quint! La Cristina, la castellera revelació de l’any, no? En acabar, 3 pilars de 5 i quatre de quatre. I ja tenim la quarta trileta a la butxaca!

Pel que fa als Xiquets de Reus obrien ronda amb un lent 5d7 amb certa tremolor però que van descarregar sense més problemes. En segona ronda van tirar el 4d7a que ha pujat mogudet però sense més dificultats l’han descarregat. Tancant la diada van descarregat un correcte 3d7. Per finalitzar un pilar de 5 i no sé quants de 4, no els vaig veure.

I ara venia lo bo: assaig de pinya i folre de 3 i 4 de nou. Comencem amb el quatre, es munta la pinya, pugen segons i gent del folre, ens hem desplaçat, avall. I tornem-hi i aquest cop si, pugen terços, quarts, quints, sisens a punt de pujar...i avall, segons massa oberts – no cal córrer riscos – i tornem a muntar-lo – i és que som tossuts de mena!! – i aquest cop si: sisens col•locats!!!! – amb la Cristina al lloc de la Natàlia, i és que ahir va debutar dos cops!- primera prova feta, aplaudiments i cares alegres. Es munta el tres, i amb la tranquil•litat el posem fins a sisens – com ja havíem fet dimarts- i encara més aplaudiments i la gent està il•lusionada!
Després es va fer la tradicional entrega de camises, set en total, felicitats a tots i a totes!! Bons registres ja que per Sant Jordi en vam donar 5, per Sant Joan 9 i ara per Sant Magí 7...i les que encara queden per donar!

I aquesta és la Jove que a mi m’agrada: assajos plens de gom a gom, el pessigolleig a la panxa al saber que estàs fen una cosa molt important, l’ambient d’eufòria – i això que encara no hem fet res – molta gent mirant l’assaig, l’espectacular assaig, crec que estem canviant, ens el creiem, tenim nervis – normal – però ens el creiem, jo hi confio en el 4. I una cosa molt important: ho vam fer sols. Com va dir el Gran Cap de Colla els problemes que podríem tenir a plaça ja els hem tingut a l’assaig, així que res ens vindrà de nou. Va ser un assaig que va donar molt bones sensacions que no només vam notar nosaltres – els liles – si no la gent del carrer, els que miraven bocabadats el nostre assaig. Tarragona també es creu el nostre quatre i n’hem d’estar orgullosos i no defraudar-la, ens toca demostrar qui som.

Espartanos, mos veiem demà a la Canonja – altre cop amb Xiquets de Reus – i després a fer una paella a la Llarga!



fem-lo nostre!

I jove jove jove!!