Con la mano levantá, tocaré el cielo

Cap de setmana intens i amb moltes estrenes:

I comencem dissabte a Vilallonga del Camp, la primera parada al viatge, el següent pas de la Colla a donar abans de començar a córrer. I si, 2d8f descarregat – el número 101 –; treballat, això si; primera i dolça trileta de l’any. La feina estava feta i ens tocava preparar-nos pel dia que ens esperava l’endemà.

Sona el despertador, és l’hora. Mataró és l’última parada del viatge – d’aquest –, tots sabem el que hem de fer.

Arribem a una plaça Santa Anna plena de gom a gom. Començo a fer rodonetes a la meva pinya i entrem amb el nostre supersònic pilar caminant a plaça. Sortim tercers i arranquem forts: 3d9f. Treball i concentració i amunt. Puja ràpid, bé, amb una mica de tremolor, dosos col•locats – es segueix movent – actoxadora – estrena de la Laura!!! – col•locada i passa l’enxaneta i els terços estant oberts i la cosa tremola i cau. Lu tres de nou amb folre carregat. Sensació agredolça...el primer de la temporada, el 40è castell de nou, el que hem fet més lluny de casa – abans el rècord el tenia Terrassa – i l’hem plantat al mateix Santa Anna... Tot i la caiguda, ho considero un gran i gran pas. Reflexionem-hi: només el fet de plantejar-se intentar el primer castell de nou al juliol i a Mataró ja és per treure’s el barret senyors. I de temps no ens en falta, tenim tota la temporada per endavant i amb moltes ganes de descarregar-lo ven aviat.


A segona ronda, la catedral. La segona de l’any i millor que la de Torredembarra, tocant la perfecció, demostrant el gran potencial que tenim i que ni la caiguda del tres no ens pot aturar. Bé bé bé. Ahir vam treure les urpes.

Tanquem la diada amb el 4d8 i dos pilars de cinc i tres de quatre. Sensacions estranyes, per una banda contents, però per l’altre amb ganes de treure’s ja l’espineta d’aquest 3d9f. Ahir vam començar a córrer i no se’ns podrà parar....quina gran temporada que ens espera senyors!

I en general ahir va ser una diada rara, moltes llenyes, molts intents...un speaker horrorós.....Espero que es millorin tots els lesionats!

Després hi havia dinar, amb el retorn de la Sarita i tot. I mentre alguns tornaven cap a Tarragona, alguns joves de la Jove ens quedàvem de festa per Mataró i amb la intenció de deixar el nivell ben alt i demostrant que a la Jove ens van les festes. Al lloc del dinar es va convertir en una estupenda pista de ball i la cirereta del pastís van ser les cervesetes gratuïtes que ens oferien els molt amables Capgrossos. Indiscutiblement un dels millors moments de la jornada – extracastellera – i que era el preludi de la que havia de ser una nit molt llarga. Després vam anar a veure el Quarts de Nou a un bar, on no van faltar amparitos, papararararas ni cançons de Disney cantades pel Gorka, vam tornar a entrar a plaça – de Santa Anna – amb un pilar caminant i tot.

Allà on anàvem portàvem la festa, començant per ballar sols al mig d’una plaça mentre els encuriosits i estranyats mataronins ens observaven a acabar tirats per la gespa dormint la mona. A les tres de la matinada feina quasi dotze hores que estàvem de festa non stop, alguns ja estaven literalment morts, altres vam demostrar a tota Mataró com es balla en una Girasol. A les cinc del matí alguns hem agafat un rodalies fins a Sants i d’allí cap a la imperialíssima Tarraco.

Hem demostrat moltes coses: que la Jove beu molt.....però moltes vegades no en sap – de beure –, que portem un nivell alt i que vam conquerir Mataró. És així. Qui pugui que ho superi.

I jo estic contenta, hem donat un gran pas, aviat ens traurem l’espineta i la Colla ho té molt clar. Ahir a Mataró vam tocar el cel.



PD: Míriam – la jurjurjito – millorat!
PD2: i a preparar la maleta........que mon anem a Luxembuuuurg!
PD3: foto 5d8 de Maria Neus Baena Font

I jove jove jove