Caminante no hay camino

Set dies té la setmana, set dies ens separen de Sant Magí. El 19 d’agost marca un abans i un després en tot casteller tarragoní; és el punt d’inflexió, el dia en que actues a la ciutat i per la ciutat, en una plaça màgica amb les escales de la catedral plenes de gom a gom per contemplar una actuació d’altura.

Avui se’n tornem-hi amb un assaig folrat, tot mirant en les properes cites, doncs, la Jove encara té dos compromisos abans del gran dia: dissabte a la tarda, en motiu de les festes de Sant Roc, actuem juntament amb els Margeners de Guissona al Cos del Bou. Actuar amb Margeners és una cosa que em fa especial il•lusió perquè si ve si que els he vist actuar, mai havíem compartit plaça. Després es farà un petit assaig amb camisa al local de cara Sant Magí. L’altre compromís és diumenge a la Canonja amb Xiquets de Reus, l’última actuació abans del gran dia.

Sant Magí és, en diferencia, la meva diada preferida, sobretot per la plaça on té lloc l’actuació. La Festa Major petita de la ciutat torna a reunir en una mateixa diada les quatre colles, que pronostiquen molt bons resultat, sobretot perquè les dues colles grans tenen la intenció de fer-hi un castell de nou.

I nosaltres arribem a Sant Magí amb uns objectius clars en ment, crec que toca fer el que l’any passat no vam aconseguir, això si, sempre mirant cap una Santa Tecla – gloriosa? – que ens observa expectant.

Aquest dissabte – i canviant de tema – es va celebrar la tercera edició del “Pedal Jove”, aquest any amb dues categories diferents: la de carretera, que sortida des de Tarragona fins Sant Magí de la Brufeganya i tornava; i la de camí, que anava amb cotxe fins Sant Magí i tornava a Tarragona amb bici. Després un bon dinaret. Però l’estrena d’aquest any ha estat la del maillot de la Colla, que per cert – tot i que no ho hauria de dir – m’agrada molt – modèstia a part, no? –.

I si, també parlaré de Llorenç, on s’hi va veure la Catedral number three de la Colla aquesta temporada. També s’hi van poder veure pilarets, vam fer un vano de cinc, si, però és que jo m’estrenava com a baix de pilar de cinc!! A més a més amb el Fibra – tiet Fibra – de segons! Després vaig rebre amb un somriure una bufetada de felicitació. Us deixo amb la foto del vano, on es pot apreciar que, a causa del meu metre seixanta – s’hi hi arriba – d’alçada, les mans arriben més amunt de lo normal al segon, si no, compareu on arriben les mans en aquest pilar amb les dels dos pilars de quatre! Jajajaja.


Foto: M.Neus Baena Font

Senyors, espartanos, honorables cibernautes de la xarxa, els desitjo unes bones festes de Sant Magí – que comencen aquest divendres – plenes d’aigua, bons castells i alfàbrega.


I jove jove jove!!