Sant Magí: despeguem!

Avui era el dia. Sant Magí ens esperava i no el podíem decebre ni a ell, ni a nosaltres, ni a Tarragona. Avui ens hem abraçat al cel.

Em desperten les matinades que passen, no una, sinó cinc o sis vegades per sota casa – no casa meva, sinó Cal Cranki, la meva segona residència – la sort era que l’esmorzar espartano es celebrava just a sota. Bon menjar i bon beure, anem cap el local i comencen les papallones. No estava nerviosa pels castells, era pel que representava; pujant a plaça carrer Major amunt, veure les escales plenes i la imponent catedral com a fidel seguidora de les colles locals amb una vista privilegiada. Em giro, clarament la marea lila ha tornat. Els temps havia pronosticat calor i calor ha fet...però molta molta calor!

Sortim primers. Tarragona torna a tenir, altre cop, dos catedrals. Iimponents una davant l’altre, feia quatre anys que no es veien les cares. Això si, la protagonista avui ha estat la lila. El cinquè cincdevuit al sac, treballadet, tot s’ha de dir.

Vaig al bar: coca-cola.

A segona ronda afrontem l’espineta de Mataró, el 3d9f. Puja tranquil, sarè. Carregat. I a partir d’aquí allò és un festival. Realment ara encara estic flipant: com l’hem treballat senyors! Però tot i les dificultats, el desgast, els moviments...s’ha descarregat. Tal dia com avui, fa quinze anys, descarregàvem el nostre primer 3d9f; tal dia com avui, fa onze anys, descarregàvem l’últim tres folrat lila que veia la plaça del mestre Rusiñol. Tal dia com avui hi hem tornat, i l’hem sortit vencedors. Rosiñol torna a veure un tresdenouambfolre de color lila. I evidentment s’hi han vist somriures, llàgrimes, abraçades, petons, i Jove Jove Jove i amparitos. Ja ens tocava. I jo? Jo estava amb un somriure d’orella a orella que encara tinc als llavis.

Vaig al bar: aigua

Però no tot s’acabava amb el tresdenou. El 2d8f era el tercer objectiu de la diada; tocava centrar-nos i treballar. I ja és el tercer que ens posem a la butxaca i el millor de tots tres. Deures fets i satisfets per una brillantíssima actuació.

Vaig al bar: cervesa.

Al local, bogeria absoluta. Felicitar als grallers, crec que han tocat l’Amparito més llarg que he sentit mai. Aplaudiments a la canalla, que estava a dalt al balcó; aplaudiments al Gran Cap de Colla; aplaudiments per la gran diada viscuda avui. Després d’això, a més d’un l’han acabat posant sota la dutxa, altres bevien cava i alguns ja s’havien passat al Chartreuse.

I a la tarda, processó. Per descomptat he celebrat la diada amb un bon puru i un bon – i gran – Chartreuse – la Sarita està amb bona forma –. La processó d’aquest any és d’aquelles memorables: hem fet els armats, ha sonat l’Amparito, hem cridat i Jove i Jove i Jove, Jove, Jove, hem cantat, han sonat les dues aletes, hem saltat...i per acabar d’arrodonir el dia – ja veus si va valer la pena doblar ahir a la feina – el pilar a tornat a arribar.

Felicitar als Xiquets pel 2d8f i el 3d9f, aquesta Santa Tecla pot ser brutal.

I per fi ha sortit a la llum tot l’assaig dut a terme des de principi de temporada, no senyors, no veníem fum. Per fi tres i cinc es tornen a descarregar en una mateixa diada, per fi comencem a córrer.

Tenim una canalla que és una passada; la Laura ha descarregat el seu primer 3d9f, l’Abril s’ha estrenat al 2d8f, l’Àfrica ha tornat a descarregar el pilar de cinc com enxaneta, la Laís cada dia es supera, la Marta i el Jesús són una passada i els somriures que tant ells, com tots els altres, et dediquen al baixar d’un castell no tenen preu.

El coet que es va encendre a Santa Anna avui a despagat. Si Jove, estem amunt, els ulls no us enganyen, és real. Però com en tota realitat també hem de tocar de peus a terra. Toca baixar del núvol guardant-se les bones sensacions i preparant-nos per afrontar noves diades i nous reptes. Hem d’acabar de polir detalls, toca seguir treballant, això no ha fet més que començar. Dissabte tenim actuació al Catllar, diada que arriba al nivell d’importància de Sant Magí. La gent li té moltes ganes, tenim objectius ambiciosos – no tot s’acaba a Sant Magí – i idees clares. Catllar prepara't.



I Magí, satisfet, torna a la seva cova. Talía li pica l’ullet i l’espera l’any que ve.

I una servidora avui dormirà amb un gran somriure.

Foto: Alba Galan

I jove jove jove!!