El cinema és....

Pensin en una nit freda i fosca d’un dissabte d’hivern, a fora plou i tant sols s’escolten les gotes caure a gran velocitat, algun cotxe llunyà i de tant en tant, una sirena...O sinó pensin en una tarda de diumenge amb el sol entrant per la finestra i un intents cel blau, corre brisa freda, es sent un ocell cantar, passa un cotxe amb la música molt alta, no conec la cançó.

Aquests són per a mi moments de pel•lícula, instants perfectes per poder estirar-te al sofà i mirar una bona peli. Però en tema pel•lícules, per gustos llibres – aaah! Ja sabeu per on vaig! –, com en els llibres crec que les pel•lícules diuen molt d’una persona, potser no és un camp tant ampli com la literatura – més que res perquè la literatura li porta uns quants anyets d’avantatge –, però és lo suficientment ampli com perquè les preferides d’una persona no s’assemblin a les d’una segona.

I aquí va el recull de les pel•lícules que han marcat algun moment de la meva vida, que m’agraden, que m’intriguen, que em fan somriure – mai plorar, sóc de llàgrima difícil -:

-“La Sirenita” (1989) l’ultima que Walt Disney va fer a mà – ell no, és clar –. Indiscutiblement la meva peli Disney preferida. Encara tinc la nina de l’Ariel que em van regalar als tres anys.

-“Willow” (1988) Ron Howard. La vaig veure de ben petita i em va fascinar. Màgica.

-“Jumanji”(1995) Joe Johnston. La vaig anar a veure als cines que hi havien a Rambla Vella. Recordo que vaig passar por. Me la van regalar en vídeo i em sabia el diàlegs de memòria de tant veure-la.

-“Aliens, el regreso” (1986) James Cameron. La segona de la saga i per mi la millor en una diferència abismal. La vaig veure amb cinc o sis anys i m’encantava – digueu-me rara, si –.

-“La Guerra de les Galàxies: el retorn del Jedi”(1983) Richard Marquand. La tercera...o l’última, depèn de com es miri. M’agrada sobretot pel final.

-“James y el melocoton gigante” (1996) Henty Selick i Tim Burton. De petita la vaig veure tropocientasmil vegades. La història en si ja és una passada, però és que l’animació la trobo genial.

-“Anastasia”(1997) Don Bluth i Gary Goldman. Me la van regalar en vídeo i en català. Em sé les cançons de memòria. En el seu moment em vaig obsessionar amb la família Romanov.

-“Indiana Jones i l’última Croada” (1989) Steven Spielberg. La que més m’agrada de tota la saga, que si ja m’agrada – la saga – amb el Harrison Ford, si m’hi afegeixen el Sean Connery ja.....ufff!

-“Terminator 2: el dia del judici final” (1991) James Cameron. Molt gran, de petita volia ser una mica com la Sarah Connor. La que més m’agrada de la saga.

-“Tu a Londres y yo a California” (1998) Nancy Meyers. Me la van regalar en vídeo i de tant veure-la ja no es veu bé. De petita em vaig tallar el cabell com la prota i tot – i si, va ser una bogeria –.

-“Casper” (1995) Brad Silberling. Per mi la millor de les que han fet sobre aquest fantasma.

-“Eduardo Manostijeras” (1990) Tim Burton. Més que es que es veu en pantalla és el que representa, el que ens vol transmetre. Crec que és una de les millors pelis de Burton.

-“Ríos de color púrpura” (2000) Mathieu Kassovitz. Aventura, intriga, persecucions....genial.

-“Cadena perpetua” (1994) Frank Darabont. Amb un Tim Robbins impressionant i acompanyat del Morgan Freeman. La vaig veure ja de petita i no s’havia perquè però m’agradava molt. Han passat una anys i ara entenc perquè m’agradava tant: ens parla de la vida. Per mi, el moment de gallinadepiel és el de les cervestes.

-“El silenci dels anyells” (1991) Jonathan Demme. Brutal. Amb una Jodie Foster i un Anthoni Hopkins que què dir? Uuuuf!

-“Tomàquets verds fregits” (1991) Jon Avnet. D’aquelles que et desperten somriures.

-“Mi vida sin mí” (2003) Isabel Coixet. Bonica, bonica, bonica.

-“Frida” (2002) Julie Taymor. Potser amb ella acabes d’entendre millor tot el món que era Frida Kahlo. I l’Alfred Molina m’encanta.

-“Chocolat” (2000) Lasse Hallström. Molt dolça. Amb la gran Juliette Binoche i el Johnny Deep. Recordo que quant la vaig anar a veure a cine, després, em moria de ganes de menjar xocolata.

-“Amélie” (2001) Jean-Pierre Jeunet. Què dir d’Amélie? És un gran peli.

-“Quiero ser como Beckham” (2002) Gurinder Chadha. No la jutgeu pel títol si-us-plaau! És una de les meves pelis preferides. Fresca, divertita, musicalment genial...

-“Los chicos del coro” (2004) Christophe Barratier. Molt i molt bonica. De les que tabmés desperten somriures.

-“Blade Runner” (1982) Ridley Scott. Impressionant. La vaig veure amb 16 anys i perquè el professor de filosofia ens en va fer fer un treball. La primera vegada no la vaig entendre. Després de fer-ne el treball i haver-la vist una desena de vegades la trobo al•lucinant. És la meva peli preferida.

-“Benny & Joon” (1993) Jeremiah S. Chechik. Dolça, tendre, divertida, innocent, esbojarrada...genial.

-“Carrie” (1976) Brian de Palma. Litres i litres de salsa de tomàquet. Em va encantar.

-“Un món de fantasia” (1971) Mel Stuart. Basada en la novela “Charlie i la fàbrica de xocolata”, fou la primera adaptació cinematogràfica que se’n va fer. Amb un brillantissim Gene Wilder en el paper de Willy Wonka, i és que el personatge de Wonka m’encanta – aquí va un altre tatuatge –. Per mi, molt millor que la de Burton.

-"Orgullo y Prejuicio” (2005) Joe Wright. I és que el personatge del Sr. Darcy m’encanta, el trobo genial. Això si, el llibre li dona cinquantamil voltes.

-“V de Vendetta” (2006). James McTeigue. Impressionant. Amb una Natalie Portman genialissímament genial. Jefe, m’has de deixar el còmic!

-“Pequeña miss Sunshine” (2006) Jonathan Dayton i Valerie Faris. Molt i molt divertida. I la cançó i ball del final són genials.

[si, sé que avui tampoc no he parlat de castells......i?]

I jove jove jove!!