Junts ens enfrontarem a les pedres del camí

I tornàvem al Catllar, com cada any, cita important, en una plaça que nosaltres vam fer plaça de nou, entremig de dos de les grans. Era l’escenari idoni per acabar una setmana platòrica. Però la cosa va quedar a mitges. Got mig ple, això si.

La gent anava arribant, veia cares somrients, la gent comentava el peassuSantMagídosmilnou entre rialles. Érem força gent i el que em va sorprendre van ser diverses coses:

-que després del hohaveuvistSantMagídosmilnou, divendres es van apuntar genteta nova, alguns, fills de castellers que ja no venien i que han acabat arrossegant al pare i tot a tornar.

-Que a Sant Magí es va veure gent que ni coneixa.

-Que aquesta gent divendres va venir a l’assaig.

-I que al Catllar va venir gent que pel gloriósSantMagídosmilnou no havia vingut, però que ahir estava a plaça.

Entrem a plaça amb el nostre supersònic pilar caminant. Sortim de 5d8, res a veure amb el que es va veure a la plaça del mestre Rusiñol, el sisè de la temporada, el número 50 descarregat. La catedral és nostre i ben nostre.

I afrontem el tercer 3d9f de la temporada, altre cop fora de casa i amb ganes. Puja bé, potser millor que el de Sant Magí, lleuger tremolor, passa l’enxaneta i sembla que el castell s’assenti i tot. Surt l’acotxador, s’obren terços, per dalt tremola i cau. Sense cap més secret, 3d9f carregat.

Algun cop per la caiguda, però res greu. A tercera ronda tirem el 4d8. Quant es descarrega el castell em ve al cap que és la mateixa actuació que vam fer a Mataró, amb un altre gust, això si. Per acabar vano de cinc.

Pel que fa a les altres dues colles, Vilafranca va mostrar les seves cartes de cara el que es pronostica un gran Sant Fèlix. 3d8a, 3d9f, 4d8a i pd7f. I la Vella...qui parlava de crisi a la Vella? 2d8f, 3d9f, 4d8a, pd6. La Vella ha tornat.

I nosaltres Jove, a seguir treballant. Els castells cauen, cert. Però ens ho hem de prendre més com una anècdota – anècdota a tenir en compte, tot s’ha de dir – que com un gran fracàs. Tocava descarregar-lo, si, però ara toca no afluixar, que la derrota no ens faci tirar enrera, al contrari, que ens doni les forces per treballar encara més per encarar-nos a una Santa Tecla gloriosa. Solucionar detalls, polir coses, pensar en nous reptes.

Hem de ser conscients d’on som i d’on érem. Per Sant Magí de l’any passat sortíem de plaça amb el 2d8f com a millor castell i al Catllar amb el 2d8f carregat! Jo ja ho deia, arribar a tocar el cel és fàcil, mantenir el nivell és el que costa. Aquest ha de ser el nostre gran objectiu, no perdre el nord, no relaxar-nos, no prendre-s’ho a la lleugera perquè és realment ara quan ens toca treballar, és ara que hem de ser forts i lluitar, és ara que hem d’ensenyar les urpes, és ara quant hem de demostrar qui és la Colla Jove i del què és capaç.

Hem de seguir caminant, i que una pedra al camí no ens ho impedeixi! Senyors, ens veiem dimarts a assaig?

I Talía hi és a tothora, gràcies.

Foto: M. Neus Baena

I jove jove jove!!