L'Esperidió

Divendres 24, assaig abans de l’última diada de la temporada – granidísima temporada! - , l’Esperdió. A l’assaig hi havia força gent – algú recorda un últim assaig amb tanta gent??? – bones proves de 2, 3, 4 i de 9. Vam fer el 9d6 net i amb pinya fins a dosos i amb millors sensacions que la setmana anterior, les cartes estaven clares i volíem disfrutar de l’última actuació. Després de l’assaig en van repartir unes 20 camises!!! I és que aquest any hi ha un munt de gent nova! Felicitacions i aplaudiments i la canalla felicitant a tothom que recollia la camisa i l’escut.

Dissabte 25 va ser un dia casteller completito completito. Tot començava al matí, quan vaig acabar fent un reportatge fotogràfic als espartanos-models, nuets nuets. I lo bé que m’ho vaig passar?!! Merci espartanos pel regal que em vau fer a la nit, la foto dedicada i tot!
Poc després feia el meu primer pilar de quatre de baixos – al pilar de casament – i a més per partida doble. El Fibra – tiet Fibra – ja em donava la primera de les bufetades del dia.

A la tarda tocava la diada de l’Esperidió - a la plaça del rei- , on, acompanyats dels Nens del Vendrell, Bordegassos de Vilanova i Castellers de Terrassa realitzàvem la darrera actuació de l’any. Sortíem de 4d8, on s’estrenaven dos segons: felicitats Sergi i Miki!!! Bones bufetades les que us va regalar el Fibra! – tiet Fibra -. En segona ronda tiràvem el 9d7, tot i que no ens va costar tan com a assaig montar la pinya, ahir també ens hi vam estar una bona estona. Sonen gralles, l’estructura tira amunt, tot són bones vibracions, la cosa va bé, sento el refilar de les gralles i m’imagino a la nostra canalla fent les tres aletes alhora, ja sento crits d’alegria, i el "i jove i jove i jove jove jove" i és que ja el tenim: el 9d7, el primer de la Jove, el primer a Tarragona, i conscients de que poques més colles l’han fet, perquè si, és un castell de set pisos, però és un castell on es necessita moltíssima gent i sobretot molta canalla, com va dir el Carles Ribas via Facebook els “ingredients” del nou de set són: 3 enxanetes, 3 acotxadors, 6 dosos, 9 quarts, 9 terços, 9 segons, 9 baixos, 9 homes del darrere, 18 crosses, 3 agulles, 18 primers laterals amb les respectives fileres (menys els del 3), 9 primeres mans amb les respectives fileres (menys les del 3), 6 primers daus amb les respectives fileres (menys els del 3) i 12 falques amb les respectives fileres. Ma o menos la cosa va així, no? Feina de xinus, la veritat. Com us ho heu currat pinyeruuus. Després del nou vaig anar al Fibra – tiet Fibra – que, com tots, s’estrenava, i aquest cop vaig ser jo la que va donar la bufetada! Espartanos, Plaça del Rei plaça de nou!!!!!!!!!Per acabar la diada vam fer el 3d8 on la Montse – Prats - es va estrenar de quarts!

Era l’hora dels pilars, primer de tot dos de cinc, on la Montse – Masdeu, vamos: ma mare – va fer de dona del darrera.


I era hora dels quatre pilars de quatre. Divendres em van dir que segurament el faria – i aquí van començar els nervis -. La Montse – Prats- m’havia dit de fer una prova de pilar de tres net durant l’actuació perquè des d’abans de Santa Tecla que no l’havia assajat. Quant l’actuació ja s’acabava em ve el Gran Cap de Colla i em pregunta amb qui havia assajat el pilar, “amb la Sabrina i la Laís”, contesto i afegeixo “i el Joan Borràs s’ha demanat fer de baix”. Ara si que anava de veres, últims consells abans de pujar. L’escaleta ja està a punt, pujo i zas! Se’m trenquen els pantalons!! I entre que pujant no sóc una crack , els nervis i veien que els pantalons s’anaven estripant cada cop més em col•locava a sobre del baix i recordava que al final no havíem fet cap prova de pilar de tres. Sento gent davant del pilar, vaig a la Maria, la Laura, ma mare, ma tieta...i de sobte deixo de sentir res, la Sabrina ja enfila amunt i es col•loca, perfecte. Comença a pujar la Laís, sento refilar les gralles, carregat. Noto com la Laís ja és fora, la Sabrina ja baixa i em fa un petó. Els de la pinya em comencen a fer botar. Va ser genial! Ja a terra el Fibra – tiet Fibra – em dona la segona bufetada del dia.


I així finalitzàvem la temporada – una gran temporada – que analitzaré més endavant, però on s’ha demostrat que és possible, que l’èxit és a les nostres mans, que el treball sempre és recompensat, que les romeries a Montserrat funcionen – no, és conya, però les espelmes i estampetes de l’Eulàlia potser si -, que som aquí i que se’ns ha de tenir en compte i l’any que ve treballar per no perdre la feina feta, ja que arribar-hi és molt fàcil, el que costa és mantenir-ho, aquesta és la diferència entre una colla gran i una colla mitjana. Així que Jove: treball i concentració!

I jove jove jove!!


[aniré afegint fotos a mesura que les vagi aconseguint]

Em fa mal el seny!!

Si espartanos, a una servidora li fa mal el seny. I és que m’estan sortint els queixals del seny! I em fa molt de maaaaal!

Sé que no té res a veure amb temes castillerus, però l’amic FrikilandiVerdusco m’ha dit que ara només em queden la força, l’equilibri i el valor, una altre manera de veure-ho.


Ens veiem divendres a l’assaig! (l’últim?) Por Esparta!


PD: i ara tinc contador de visites!


I jove jove jove!!

No és el mateix sentir que escoltar

Ahir teníem una d’aquelles sortides que es converteixen en assaig i que tampoc van malament – monetàriament parlant -. Era a les termes de Montbrió – a mitjans d’estiu hi anàvem per lo de Listerine – i aquest cop tocava per Gaes - Gaaa eees -. Abans de l’actuació es van des dos proves del 9 amb 4ts + pom de dalt. Entràvem a plaça – digali plaça, digali terreny, digali piscina - amb un pilar caminant. Vam fer el 2d6, 4d6 net, 5d6 net i 3d7. Vam acabar amb tres pilars de 4.És genial fer castells mentre el públic passa de tu i ni aplaudeix perquè està massa enfeinat menjant canapés. I després teniem pica pica nosaltres - digali pica pica, digali no res, però vaja...-. Tot i això és una d’aquelles diades que et serveixen – i molt – per provar canalla, com l’Abril, l ‘Eva o la Laura – es diu Laura, no? -.

Ja a l’assaig – ahir va començar tardissim – ja ens hi esperaven “les alemanes”, si, les alemanes d’intercanvi del IES Martí i Franquès que cada any les porten al nostre local.

Vam fer bones proves del 3 i del 4 i 9d7 net amb tota la canalla. És un castell impressionant. Al nou hi puja canalla que fa relativament poc que venen, però que pugen molt i molt bé. L’Abril i la Laura – en serio, es diu Laura? – pugen d’acotxadores i fa només un mes – 11 de setembre – que feien el seu primer pilar de 4! A dosos hi tenim la Paula i a una altre nena, les dues estan a la colla des de Santa Tecla i ja pugen al nou. Les enxanetes al nou son: la Ilse – que va descarregar el seu primer castell de vuit diumenge passat - , el Laxman – que va descarregar el 5d8 - i el Sandro – que ha descarregat el 3d9f i el 5d8. I la Lais està amb la varicel•la!

I després ens ho anunciaven: pinya del nou. Quina cosa més difícil! No sé com però vam aconseguir fer la pinya, jo anava de crossa a la rengla – i la Maria anava a l’altre costat – és un embolic total aquest castell! Pugen segons i diu l’Alex en conya – diria que era l’Aleix – “avall”. Jaaaaa! Com que em torno a moure, prou que ens havia costat muntar-ho! Al final tots amunt, fins a quarts.

Després teniem discurs del Gran Cap de Colla que ens deia que el 9 no és un castell per prendre-se’l a caxondeo, és un castell on hi puja molta gent, molta canalla i s’ha d’anar amb molt de compte. Per suposat que ens va dir que encara no és segur que el tirem diumenge que ve, tot dependrà de com van els dos assajos que ens queden abans de l’Esperidió.

I jove jove jove!!

Castellers de la Vila de Gràcia

Dimarts passat estava inquieta, després del concurs necessitava una bona dosis de castells, així doncs, aprofitant que visc a Gràcia vaig anar a veure l’assaig dels Castellers de la Vila de Gràcia. La veritat és que ja feia temps que volia anar a veure’n un, i dimarts passat va ser el dia.

La primera cosa curiosa és que no tinguin local propi, si no que assagen al gimnàs d’un col•legi. Només entrar al “local” - l’anomenaré local – ja se’m van acostar i em van presentar al cap de pinyes, el cap de colla – sento no recordar noms, sóc un desastre – i sense adonar-me ja tenia una faixa posada a la cintura – i de color lila! -. Em van avisar de que serien poca gent, la ressaca post-concurs fa molt i més quant, havent descarregat set 4d8 aquesta temporada, al concurs només aconsegueixen carregar-lo. La veritat és que en un moment m’hi vaig sentir com a casa, tothom molt obert i tots molt simpàtics.

Primer feien l’assaig de canalla, fent columnes i poms al terra. La gent nova que entrava aquell dia – el concurs arreplega molta gent, em van dir – ja els ensenyaven a pujar, fer l’escaleta...

Pel que fa ja al assaig “dels grans” feien un cercle amb matalassos i al mig s’hi feien les proves. En general l’assaig va estar bé. Proves del 4, del 2, de pilar...Una cosa que em va cridat l’atenció va ser la manera de fer entrar la pinya del 2, feien entrar primer els daus – o vents, com diuen ells – que els laterals, i nosaltres ho fem al rebés, però suposo que, com tot, això depèn de cada colla, no? Dos noms diferents, però que ja coneixia, són el de contrafort – el nostre “home del darrera” – i tap – falca - . Al final em va tocar fins i tot fer de crossa!

Al final de l’assaig van fer una prova curiosa i que no havia vist mai: assajar mig folre. M’explicaré: contra una paret es munta mitja pinya i mig folre del 2 – a falta de recursos...- , és una bona manera d’anar assajant folres, sobretot si no tens prou gent. Ho vaig comentar als espartanos l’altre dia i l’uiuiuiaiaiai em va dir que quant s’assajava el 5d9f també ho fèiem així nosaltres. Curiós, realment curiós.

Curiós va ser trobar-hi també al Roger Seró. També viu a Gràcia i necessitava una dosis de castells. Vaig conèixer l’Edgar, amb qui havia parlat un cop pel fòrum de lapinya. Cat. També hi havia un noi de Xiquets del Serrallo – Víctor -, així que aquell dia hi havia uns quants infiltrats a l’assaig dels de Gràcia.

La veritat és que m’ho vaig passar molt bé, tothom va ser molt amable i al saber que era de la Jove em van felicitar per l’actuació del concurs. Moltes gràcies, la veritat.

Sé que vaig dir que aquesta setmana tornaria, però he tingut massa feina i no ha pogut ser, s’intentarà de cara a la setmana que ve.

Espartanos, ens veiem divendres a assaig!!!

I jove jove jove!!

No me llames ilusa porque tenga una ilusión

Avui tocava el Vendrell. Després d’un bon esmorzar espartano ens dirigíem cap a plaça. La intenció era fer 3d9f i 5d8, però el temps no acompanyava, a Tarragona plovia i al Vendrell començaven a caure gotes, però havia de ser el dia! I parant de ploure s’anuncia que no es fa el 3d9f, no érem prous espartanos.

Sortim segons i de 3d8, bé parat i destacant l’estrena del Pol com a acotxador en un castell de 8! Després tot eren rumors: que si no tirem el 5, que si el tirem en última ronda...i al final ens diuen que si, que en segona ronda tirem el 5d8!


Després d’un peu desmuntat l’estructura tirava amunt. Quints col•locats, sento. I amb els crits de “tots forts!!!” del Gran Cap de Colla sento que els dosos ja estan col•locats. Sento el refilar de les dues aletes i estic fent força a morir! Se sentia que s’estava treballant i defensant fins al final. La descarregada se m’ha fet eterna! I al final si: 5d8 DESCARREGAT!!!!
I cridant i saltant i abraçades i petons! A la tercera va la vençuda! I és que senyors, l’últim que vam descarregar el vam fer al Vendrell! I d’això ja en fa tres anys!


Destacar la Gran Bufetada que li ha fotut el Fibra – tiet Fibra – al Michael!

En tercera ronda: 4d8 amb l’Ilse estrenant-se d’enxaneta i en un castell de 8!


Pilar de cinc amb el Sergi de segons i tres pilars de quatre, el del mig amb el JB i per arrodonir-ho: Amparito Roca!

Resultat de la diada:

Nens del Vendrell: 2d7, 5d7, 4d7a i pilar de 5
Jove de Tarragona: 3d8, 5d8, 4d8, pilar de 5 i tres pilars de 4
Joves de Valls: 5d8, 3d9fc, 4d8 i pilar de 5

El 5d8 d’avui demostra moltes coses:

Que el tenim, això ja no es pot dubtar. Que l’hem descarregat i fora de Tarragona, fet molt important. Que l’hem treballat, tot i que ha pujat millor que al concurs després de les aletes el tronc ha agut de treballar moltissim, amb la rengla obrint-se cada cop més però controlant-lo. Això si, a diferència que el del concurs la banda del dos no s’ha obert i han treballat a la perfecció.

Ja ens tocava! Teniem una espina clavada en forma de cinc que per fi ens em pogut treure i tot gràcies al lema estrella d’aquest any: treball i concentració, la millor manera de definir temporada.

Però ep!!! Encara ens queda l’Esperidió!!! Avere divendres com va l’assaig del nou, jo ja tinc ganes de tirar-lo a plaça!


I jove jove jove

[prometo actualitzar la setmana entrant parlant dels castellers de la vila de gràcia!]

XXII Concurs de Castells de Tarragona

El dia anterior havia anat a dormir a les 21:45, calia descansar, tot i que a les 23:30 encara estava donant voltes pel llit, no podia dormir. El 5 d’octubre s’aixecava amb un cel blau i amb fresqueta. A les 8:20 enfilàvem Via Augusta amunt reclutant nous acompanyants liles, disposats a anar a la guerra. Ahir era un gran dia.

Arribem a la plaça Ponent – i no la plaça Corsini, si és que fins i tot en això aquest concurs és diferent – i puc comprovar que fins i tot les meves amigues estaven allí! M’havien dit que vindrien, però fins que no les vaig veure no m’ho vaig creure! Erem gent, molta gent, les expectatives eren certes i veies cares de gent que no havien vingut ni per Sant Magí, ni primerdiumengedefestes ni Santa Tecla, feia goig! Entrem últims a plaça - els últims seràn els primers? -, érem més espartanos que mai i tot i que encara no haviem entrat tots que Els Segadors ja acabava, vam haver de fer-nos un lloc entre tanta aglomeració, i és que no teniem espai ni per posar-nos la faixa!


I començava la primera ronda on Xiquets de Tarragona punxava amb el 2d8f. Barcelona sortia de 3d8, no ferien el 3d9f. Vilafranca feia el 4d9fa, la Joves feia un intent 5d8f – ole ole de sortir de 5d9f, amb dos pebrots! - , Capgrossos feia un magnífic 3d9f i la Vella carregava el pilar de 8fm. Nosaltres anàvem a assegurar castell i en la segona ronda conjunta tiràvem el 2d8f, treballat, però bé. 2d8f descarregat number 100 a la butxaca! Felicitacions i abraçades, i la Sota al folre, de cul a on sempre. Ja havíem donat el tret de sortida.


La segona ronda s’obria amb un altre pilar de 8fm, aquest cop descarregat i de color verd, la Joves feia el 3d9f, Lleida s’apuntava el segon 2d8f, Sants carregaven el seu primer 3d9f, Capgrossos desmuntaven dos peus del 4d9f i es veien obligats a passar ronda i la Vella carregava el 5d9f.
I nosaltres muntàvem el 3d9f, i tirava amunt a la primera. No el vaig veure, estava a sota, però igual que el dia 14 només vaig dir dos paraules “ i Jove”. I sento el refilar de les gralles, carregat. I sé que la cosa es complica i sento una veu cridant “vinga Fibra aguanta, que està molt bé, aguanta!!”, i jo que encara faig més força i sento crits d’eufòria, ja està, 2n 3d9f DESCARREGAT!!. El folre va treballar a morir, impressionant. I ja els veia allí a dalt encara celebrant-ho i la imatge del Carles – Enfedaque – posant-se eufòric la mà a la butxaca de la camisa, i és que ja el tenim al sac. Felicitacions, alguna bufetada, llàgrimes i crits i és que hi havia gent que feia el seu primer 3d9f. I cridant el nostre " I Jove i Jove i Jove Jove Jove!!" I ull! Des del 1994 que no descarregàvem el 3d9f al concurs de castells! – si , 1994, famós concurs que vam quedar 2ns per 13 punts – feia 14 anys que la plaça no veia descarregar un 3d9f lila.

Al final de la segona ronda s’anunciava la classificació fins al moment: Vilafranca els primers, seguits de la Vella de Valls i en tercer lloc NOSALTRES, sisi!

La tercera ronda començava amb el 2d8 de Vilafranca – per cert l’speaker no va parar de dir 2d8 “sense folre”, que coi! 2d8 i punt!! -, construcció que va generar certa polèmica, no semblava que l’enxaneta posés el segon peu abans de caure l’estructura. El jurat el donava per carregat, però la plaça exigia veure les imatges, i si, es veia clarament que carregat. Joves també tirava el 2d8 que pujava bellugadís i quant ja tenia dosos col•locats, la canalla més menuda va caure, emportant-se la delicada estructura que quedava en intent. Intent desmuntat de 3d8 de Lleida. Capgrossos feia un intent desmuntat de 4d9f, anaven a per la tripleta i no van tenir sort. En aquells moments seguíem tercers en la classificació. Barcelona anunciava 4d9f, vaig flipar i molt i després d’un peu desmuntat van tirar amunt, i tot i les bones mides el van baixar, intent desmuntat. La Vella realitza un intent desmuntat de 4d9fa. Nosaltres afrontàvem el 5d8 amb decisió, a sota estàvem perfectes, sento refilar les dues aletes, la canalla està fora i dosos ja baixen i cau, si cau. Va arribar més lluny que el del dia 14, però no va poder ser, la catedral s’ens resisteix, però està clar que la tenim a punt a punt.

Ja en la quarta ronda Capgrossos descarreguen el 5d8 – en aquest moment encara anem per davant d’ells i la Joves-, Vilafranca carrega un impressionant 4d9, la Joves carrega un treballadíssim 4d9f, la Vella després d’un peu desmuntat tira altre cop el 4d9fa, que desmunten novament. Lleida carrega el pilar de sis. Nosaltres passem ronda, preferim esperar, la trompada ha fet algo de mal ja es decidirà què fen a la cinquena.

I la última ronda començava amb nosaltres – la Jove – encara en tercera posició, després del 2d8f de Capgrossos ens situàvem en quarta posició i amb el 5d8 de la Joves en cinquena. Lleida descarregava el 3d8 i completava la seva tri-lergeta, Barcelona descarregava el 4d8.

La classificació final de les 18 colles fou la següent:

1. Castellers de Vilagranca
2. Vella de Valls
3. Joves de Valls
4. Capgrossos de Mataró
5. Colla Jove Xiquets de Tarragona
6. Castellers de Sants
7. Castellers de Lleida
8. Castellers de Barcelona
9. Xiquets de Tarragona
10. Xicots de Vilafranca
11. Castellers de Sabadell
12. Marrecs de Salt
13. Castellers de Terrassa
14. Nens del Vendrell
15. Castellers de la Vila de Gràcia
16. Sagals d’Osona
17. Xiquets del Serrallo
18. Castellers de Sant Pere i Sant Pau

Felicitar a Vilafranca per la gran victòria i ja sumen 4 concursos consecutius guanyant - i carecteritzants per la seva manera de celebrar "a lo Vilafranca"-.
Felicitar també a Sants pel 3d9f, a la pròxima descarregat i a Lleida per la tri-lergeta com ells anomenen – senyors, en el fons sempre serà "trileta" - .

Definitivament no s’intentava el 4d9f, tot i que molts – jo inclosa – volíem fer-lo. I curiosament fou uiuiuiaiaiai – si espartanos: uiuiuiaiaiai – qui em va fer entrar en raó. Si tiràvem el 4 era per carregar-lo. Què guanyàvem? La 4ta posició? Què podríem perdre? 5d8 al Vendrell? Jo em vull treure l’espina del 5d8, l’hem de descarregar d’una punyatera vegada!! Hi havia gent rabiosa, volien si o si el 4. Senyors, em quedat 5ns! A menys de cent punts del 4t! Hem realitzat els mateixos castells que Capgrossos – nosaltres només hem carregat el 5 – hem d’estar orgullosos! Que hem descarregat el 3d9f!!!
El Gran Cap de Colla ens ho anunciava a plaça, es descartava el 4, i la setmana que ve al Vendrell ja veurem, va dir. Això si, a partir de les 7 de la tarda al local festa, visualització de Qd9 i cava i cervesa per tothom!
I com no ho vaig celebrar amb un bon Chartreuse i un puru - "Sarita" ja em diu l'Enfedaque-.

Què en penso del Concurs d’aquest any? Va ser un concurs diferent, em va faltar la pencarta de “Catalonia is not Spain”, no semblava un concurs concurs, no feia calor, no et tocava el sol i no es va fer etern, l’organització va aconseguir el que volia i a les 15h i poc es donava punt i final a la 22a edició del Concurs de Castells.

Donar a les gràcies a totes les colles i aficionats que ens van ajudar com Xicots, Joves, Vella, Nens, gent de Minyons, força dent de Xiquets de Reus, moltíssima gent de Sant Pere i Sant Pau – mil gràcies – i a tots els aficionats que ens van donar suport. Al nostre públic a qui dedicàvem un gran aplaudiment després de l’actuació i a la canalla, la nostre magnífica canalla.
Felicitar el Miqui, semblava que fent la mateixa actuació que el dia 14 aquest cop també tocava tirar el pilar, no? Però nono, no va caure.

Avui tinc dia de relax, i he aprofitat per comprar un munt de diaris que parlaven sobre el dia d’ahir. M’ha sobtat el Diari de Tarragona que mostra una foto del nostre 3d9f que senyors, m’ho sembla a mi o en realitat és el 3d9f de la Joves? A part que diu que vam carregar el 5d8 el dia 23...on anirem a parar!

I ojo al dato: més tard, ja a la festa s’hem va concedir el permís d’anunciar que es vol tirar el 3d9f al Vendrell la setmana que ve i que vamos, si hi ha gent per fer un 3d9f, també n’hi ha per fer un 5d8, no?

Així que tothom a assajar, la temporada encara no ha acabat, tenim dues actuacions super importants! Hem de ser molta gent!!!

Ara i sempre

I jove jove jove!!

És demà

Si espartanos, el gran dia és demà, 5 d’octubre, el Concurs. Ahir divendres teníem un assaig no important, importantíssim. L’assaig de canalla ja va ser animat, amb molts i molts nens i és que ara per ara tenim 21 crios!! Per flipar.


L’assaig “dels grans” començava amb una prova curiosa i que tinc ganes de fer aviat. El local s’anava omplint, bones cares i bones proves de 2, 3, 4 i 5. Les cartes estan tirades. El 3 bé, macu, paradet i fins a sisens. La imatge va ser la canalla aplaudint i cridant “i jove i jove i jove jove jove”, i es que tenim una canalla que és impressionant. El cinc flipant, vam fer el 5d7 net (osease tota l’estructura sola i amb acotxador i enxaneta i tot), després el 5d7 amb pinya i després el 5d8 fins a dosos. Al 4 també li vam posar sisens.

I és que el local estava ple! Els pinyerus em van dir que entre 200 i 250 persones, demà pot ser impressionant. Tots teníem aquella mirada que diu molt i res alhora. Com va dir el Gran Cap de Colla el que vam fer el dia 14 no serveix (moralment si), però ara em de tornar a començar altre cop, hem de tornar a demostrar qui som i si pot ser “a lo grande” millor que millor. Em de tirar el castells amb la mateixa mentalitat que abans de tirar el 3 el dia 14.

Senyors, és demà quant en hem de créixer, és demà el dia en que la Jove pot traspassar una fina línia que fa 10 anys que no traspassem. Fa uns dies el Fibra – tiet Fibra – em recordava les actuacions seguides que vam fer el 1998 (Sant Magí, el Catllar, l’Arboç) on vam descarregar tres 3d9f seguits en menys d’una setmana i on tots els castells que vam fer van ser superiors al 2d8f. Tot va començar amb Sant Magí (tripleta màgica (el 4d9f carregat) + pilar de 6), al cap de tres dies descarregàvem el 5d8, 3d9f i carregàvem el 4d8a al Catllar, l’endemà mateix a l’Arboç fèiem la tripleta màgica + pilar de 6, aquest cop tot descarregat, convertint-se així amb la millor actuació de la colla.


Espartanos, em de fer reviure l’esperit d’aquells temps, em de ser més liles que mai, i si cal espartanos farem el nostre crit de guerra a les paraules de “cual es vuestro oficio?!!” i que tremoli la plaça de braus!

Mentalització mentalització i mentalització.


Ahh! I després d’assaig es van donar les camises del concurs, sis en total, felicitats tots! I ara ja sé qui és el famós Felip V, si, a la colla tenim un Felip V. Anda que.

I Sergi, agafa la pinya aquella “pur si acasu” mai se sap, no?

I jove jove jove!!