La clau era el Petit-Suisse

I amb un tres i no res ens trobem a l’estiu. Torna la calor, torna Comarruga, els pacients, els metges, torna el tren – i els llibres! – i torna a tocar fer un pas endavant.

Arribàvem a Sant Joan i Sant Pere amb molta feina feta, i amb la intenció de caminar amb seguretat i seguir construint. Evidentment, si volem caminar també hem d’aprendre a caure per, després, tornar-nos a aixecar, més forts i amb més ganes. I és que sóc de la opinió de que fins i tot dels errors, de les coses dolentes i de les caigudes se’n aprèn. I potser ara no ho veurem, però a la llarga, aquestes dues anècdotes – perquè és el que són – ens hauran ajudat.

El 2008, fins al tercer intent no vam aconseguir descarregar la Catedral, i en cap cas comparo els dos primers carregats d’aleshores amb els d’aquest any. Tot el contrari. Caure en l’excusa de que el tronc era nou seria enganyar-nos a nosaltres mateixos i incidir en els nervis també. Feu memòria i visualitzeu els d’aleshores i després compareu-los amb els d’enguany. Crec que no hi ha cap mena de dubte de que el cinc el tenim, s’ha vist a plaça que el tenim, però ens ha faltat un Petit-Suisse...o dos. Potser per això encara fa més “ràbia”, una ràbia entre cometes, una ràbia sana. A partir d’aquí toca reflexionar, aixecar-nos, menjar Petit-Suisse i seguir endavant.

I malgrat tot, jo em quedo amb el tres. Un tres magnífic divendres i sense paraules dissabte. Jutgeu-ho vosaltres mateixos:

Se’ns presenta una setmana molt important, potser decisiva i tot. No ens podem permetre més anècdotes, hem de seguir treballant, seguir construint per seguir avançant diumenge en un camí que augura grans fites. Però diumenge no s’entendrà sense un dimarts, un dijous i un divendres previs. Tinguem clar que JA és el moment de centrar-nos. És ara que hem de dir-nos a nosaltres mateixos què volem fer i cap a on volem anar. És ara que hem de decidir què volem ser. Així que senyores i senyors aquesta setmana, tothom a ASSAIG!

PD: i aquest el meu blog està d’aniversari: ja té tres anys!

[foto: Neus Baena]

I jove jove jove!!

El futur és Jove

Pas a pas anem avançant. Dies d’estrenes, de retorns i de cercles que es tanquen. Ens anem reafirmant i consolidant a plaça, fent-nos nostres els castells i les maneres, donant passos importants a assaig a l’espera de, tard o d’hora, seguir caminant, seguir construint.

L’aleta d’un castell representa la suma de molts conceptes i valors que, units, han aconseguit l’èxit que és coronar-lo. L’aleta d’un castell representa la culminació de la feina ben feta, l’abraçada al cel, l’alegria de saber que el treball ha valgut la pena. L’aleta d’un castell representa l’esforç d’un col·lectiu que ha treballat – i treballa – per aconseguir tocar el cel. És el moment que, sense poder-ho evitar, et posa la pell de gallina, el moment que dóna pas als grans aplaudiments, als crits d’eufòria. L’aleta d’un castell és aquell petit salt que et fa el cor i les papallones que et voletegen a la panxa.

Nosaltres som el present dels castells i la nostra responsabilitat i el nostre deure ha de ser – o hauria de ser – cuidar el present en que vivim per garantir un futur on seguir alçant l’aleta. És responsabilitat nostre garantir i deixar les coses millor de com les vam trobar. Doncs, desenganyem-nos, els anys passen i obren les portes a noves generacions plenes d’ambició i ganes de seguir construint i caminant. És el nostre deure deixa’ls-hi el camí aplanat i de fàcil accés, anant traient les males herbes per, quan ells siguin al capdavant, tinguin el terreny preparat per avançar, garantint així un futur ple d’aletes.

Així mateix, també és responsabilitat i deure nostre ajudar a fer créixer en els que seran els dirigents del futur uns valors que ens representen i ens fan com som. Tenint clar que Colla Jove és la suma de tradició i modernitat i constatant que aquesta és una de les claus que ens han portat on som ara. Inculcant un tarannà representatiu del que, en definitiva, som i volem ser. Tenint clar i sent plenament conscients de que el futur és i serà Jove.

Foto: Dani Seró

I jove jove jove!!