dijous, 3 de desembre del 2009

Volar pels núvols no és tant senzill


No em vull posar pesada amb el tema, però el meu cap – encara que no ho sembli – segueix maquinant i pensant nous escrits. Doncs, aprofitant que ara tots els mitjans estan fent resums de la temporada, perquè no fer-ho jo també? Bé, aquest hauria estat el recurs fàcil i és sabut que jo sóc una mica complicada.

Mirant els escrits fets a principis de temporada me’n adono de lo ingènua que vaig arribar a ser. No parava de dir que aquesta temporada – ja passada – era decisiva. Evidentment que ho era, però no mirava més enllà. Parlava de fets possibles sense tenir en compte què passaria si es complissin. I es van complir. Estava tant obsessionada per donar el pas que no me’n adonava de que per seguir hauríem, no només fer un pas, sinó saltar un abisme.

Ara en sóc conscient del que ens espera, aquesta temporada passada no té res a veure amb la que vindrà. La temporada que ve en enfrontem principalment a reafirmar-nos, és a dir, tornar a descarregar la Tripleta Màgica – que no és tant fàcil –. He sentit a la gent parlar molt de si 5d9f, 2d9fm.....hem oblidat aquests dos anys? No som conscients que per aconseguir un objectiu n’has de superar abans d’altres? Senyors, primer fem la Tripleta, i després ja parlarem de gammes extres – o no –.

Evidentment que seria un desperdici arribat el punt – és a dir, després de la tripleta – no saltar l’abisme, però, per descomptat, això ja dependrà dels assajos, de la gent que assisteixi en aquests i de la feina i esforç fet.

A més a més, saltar a l’abisme no és tant senzill. Saltar l’abisme s’assemblaria al que fa Indiana Jones a l’última croada, allí dins el temple per trobar el Graal. És, no només un acte de fe, si no d’esforç, gran treball i sentit comú. El que en la peli són proves, en nosaltres se’ns tradueix en objectius a superar. I fins i tot superant-los, és a dir, intentant “alguna cosa més”, la cosa no està donada, doncs, al igual que a Indiana Jones, arribar a l’objectiu “suprem” comporta els seus temors i dubtes i serà aleshores quan el nivell de feina feta decidirà cap on es decanta la balança. Haurem escollit, o no, el calze correcte.

Ningú va dir que seria fàcil, però si que serà molt emocionant.

PD: Comprendré, senyors, si no entenen res del que he escrit. Però que consti que ja els havia avisat de que jo era una mica complicada.

I jove jove jove!!