O lo tomas o lo dejas

Calendari en mà, se’ns presenta un juny/juliol intensillu intensillu.

Només al juny tenim sis actuacions. Quatre són abans del dia D: Sant Joan. I aquestes quatre, senyors, són molt importants:

El dia 7 tenim el Vendrell – plaça talismà – on l’any passat hi estrenàvem el tres i el quatre de vuit. Una diada força important i on espero veure-hi una nova estrena.
El cap de setmana següent tenim doble ració castellera: dissabte 13 a la Rambla Nova – davant del Metropol – hi ha la festa de la canalla amb el lema “El futur és Jove”, a les 12h hi actuem. Sembla una actuació sense importància PERÒ NO ÉS AIXÍ: tot el contrari. Senyors, tenim molta canalla nova, una diada així és fins i tot necessària. El compte enrera de cara Sant Joan ja ha començat, no podem perdre temps i la canalla – la nostre genial canalla – necessita estar encara més preparada per afrontar nous reptes.
El dia següent tenim la diada del Pati, a Valls. De l’estil del Vendrell, pot servir per reafirmar-nos.
La última diada abans Sant Joan és a Reus, tan sols quatre dies abans del dia D, diada imporantíssima: és la prèvia.

Passat ja el dia D tenim la diada de Sant Pere – a Snt Pere i Snt Pau – diada important i que representa l’inici del compte enrera cap a Les Santes.

I així entrem al juliol on tenim tres actuacions. El mes de juliol culmina amb una diada IMPORTANTÍSSIMA – i que em fa especial il•lusió –: LES SANTES.

Els últims anys la diada “important” i que representava la prèvia a Sant Magí era la de Vilanova i la Geltrú, però aquest any no hi anem, més que res perquè coincideix amb el viatge a Luxemburg. Així doncs aquest any Les Santes es converteix en la prèvia de Sant Magí.

El 12 de juliol tenim una diada força important a Torredembarra, amb Nois de la Torre i Castellers de Vilafranca.
La següent ja no és fins el 25 – tornem a la doble ració de castells – a Vilallonga, just el dia abans de Les Santes, cosa que la converteix en prèvia, l’últim “assaig” abans del gran dia.

Ja ho veieu se’ns presenten dos mesos intensos amb petits reptes a cada mes – parades al llarg del camí? –. Al juny Sant Joan i al juliol Les Santes, però sempre mirant el encara llunyà agost – i ja no et dic el setembre –.

És el que intentava explicar fa pocs posts enrera: hem de tenir un objectiu en ment, un camí a seguir, però em parades, anant pas a pas i amb una bona planificació. Tenir la ment clara en els moments que més ho necessitem. Deixar-nos portar pels impulsos és bo...de tant en tant, per això hem de saber mantenir la ment freda per impedir deixar-nos endur en els moments més crítics. Saber reaccionar a temps, no vulguem saltar-nos parades del camí marcat, ser realista i conscient de les nostres possibilitats i dels nostres límits.

La fórmula secreta no està escrita, però pot ser que això s’hi apropi una mica.
Fins aleshores, a seguir treballant.


I jove jove jove

Diada del Local

Començaré parlant de l’assaig de divendres, si senyors, bon assaig: gran prova de 4d7 net i senceret, de 9d7 net fins actoxador i també la millor prova de 2d8f de la temporada.

El Gran Cap de Colla no deixava gaires pistes del que feríem de cara a la diada del local, simplement va anunciar que s’estrenaria un castell.

I avui em desperto, disposada a anar a una actuació interessant i ma mare em diu que el Fibra – tiet Fibra – està amb febre. Merda, penso. El truco per preguntar-li com està i em respon que millor i m’interesso – dissimuladament – per saber si podrà fer castells i em respon que intentarà venir. I li demano que em passi la Isa – tieta Isa – i veien que no la convencia li dic que em passi amb la persona que realment mana a la casa: el Pol – cosinet Pol – i li dic quasi ordeno – que els digui als papes que vol anar a fer castells. Miraculosament l’estrateja – plenament estudiada - funciona i el Fibra – tiet Fibra – tot i la febre ve a l’actuació.


Em toca la pinya del 2d7, el local es va omplint i ja enfilem amunt cap a la Plaça del Rei – plaça de nou – mentre recordo que l’últim cop que havíem trepitjat aquesta plaça com a castellers havíem descarregat el primer 9d7 de la Colla i jo feina el meu pilaret.

Actuem amb Castellers de la Vila de Gràcia, Jove de Sitges i Joves de Valls. Sortim quarts.

Els Castellers de la Vila de Gràcia descarreguen el 4d7, 4d7a, 3d7 i pilar de 5. La Jove de Sitges el 3d7, 4d7, 4d6a i dos pilars de 4 (un per sota). I la Joves de Valls, descartant un possible 5d8 ha fet el 3d8, 4d8, id5d7, 5d7 – on els segons eren els terços del 5d8 – i un pilar de 5.


I nosaltres? Sortíem de 5d7, que ha anat perfecte i de segons anàvem els terços del 5d8. Després hem encarat el segon 3d8 de la temporada i oju!! L’any passat el primer castell de vuit no el vam fer fins el 8 de juny al Vendrell, així que hem avançat la feina casi un mes. El tres algo més treballat que el del Catllar, això si. A tercera ronda afrontàvem el primer 2d7 de la temporada – amb la meva pinya – algo lent, però sense més complicacions. Destacar l’estrena de l'Abril com acotxadora en un 2d7.

I per acabar: vano de cinc on he fet de baix en un dels dos pilars de quatre.



Aquí tenim la foto amb les meves dues crosses: l’Anna Guasch i la Carme Bertran que, per cert, s’estrenava com a crossa.

Molt bona diada Jove! Objectius més que assolits! I gràcies Fibra – tiet Fibra – per haver vingut tot i estar malalt.

I ara? A seguir treballant. Aquest cap de setmana no tenim actuació, però divendres hi ha assaig especial de 3d9f i 4d9f. Així que al loro! Només ens queden tres diades pel dia D: Sant Joan. Així que a currar.

Ah! I dimecres es posarà pantalla gegant al local per veure la final de la Champions!

I jove jove jove!!

El castell de vuit ja està aquí

Em desperto, em vesteixo amb els pantalons blancs, la camisa lila, la faixa sota el braç i em poso el collaret de la bona sort, que només porto quant s’estrenen castells de vuit o quant fem el 2d8f o superior – és una xorrada, però sempre m’ha portat força sort –, tot i que al Catllar no sabia què faríem, jo per si les mosques me’l vaig posar.

Abans de l’actuació hi havia un bon esmorzar per tot els membres de la colla, amb un bo pa amb tomàquet amb llangonissa i cansalada a la brasa i un bon vinet per ajudar a baixar.

Mentre ens dirigíem cap el castell el Joanet em va donar la pinya del tres i em vaig posar manos a la obra. Alguns components de la Colla van visitar el castell i d’altres van fer un pilar de quatre davant del pou. Jo seguia fent rodonetes, la gent anava arribant, bé. Pel que havia dit el Gran Cap de Colla divendres a l’assaig, els castells que faríem dependrien de la quantitat de gent que fóssim. La canalla ja ens havia demostrat que en tenia ganes, ara li tocava a la resta, calia que la Colla respongués, i més després del gran assaig de pinya del tres on hi vam col•locar dosos – divendres – .

Comencem l’actuació i jo ja tinc la pinya del tres llesta, sense saber encara si el tres serà de set o portarà un pis més. Sortim de 4d7, amb els terços del de vuit de segons, i es descarrega sense cap mena de problema. Ara toca el tres, i serà de vuit pisos i es descarrega tranquil•lament, sense patir i destacant l’estrena de la Laura com acotxadora en un castell de vuit – felicitats! –. Els del tronc em van dir que estaven perfectes, no semblava que fos el primer de la temporada. La Colla ja ho celebra i el Fibra – tiet Fibra – felicita a l’Ata de la seva manera, amb una bona bufetada a la cara, i és que l’Ata havia fet de baixos al 4d8 i fins i tot a l’intent de 4d9f de Sant Magí, però el d’ahir va fer el seu primer tres. I jo contentíssima! la meva pinya!! La pinya d’aquell primer tres de la temporada era meva!! Uffff!!
En tercera ronda es descarrega el 5d7, el quart d’aquesta temporada. I ens inventem una quarta ronda – ja ho té això d’actuar sols – i descarreguem el 4d7a. I per finalitzar fem un vano de 5 a l’interior del castell.

Molt bona diada espartanos! Ahir vam ser suficients per poder encarar un 3d8 en solitari i hem pogut regalar a la nostre canalla aquest castell tant esperat – sobretot per ells –, així que Jove, felicitats!

I ara a seguir treballant: aquest cap de setmana més i millor a la Diada del Local amb Castellers de la Vila de Gràcia, Joves de Valls i Jove de Sitges.


I jove jove jove!!

De mica en mica s’omple la pica

Aquest post va sobretot pels nous membres de la Colla, no només els membres nous d’aquesta temporada, sinó també dels nous de fa un temps. Tot i que només fa quatre temporades que porto la camisa lila he viscut en primera persona tota la seva trajectòria des de fa casi vint anys. Recordo els gloriosos anys noranta, on em quedava veient l’actuació amb la canalla ja que els meus pares estaven a la pinya. Recordo les diades solellades de les places més emblemàtiques: l’Arboç – una de les meves preferides – , la Bisbal, els màgics sants magins – la millor, per mi – i les santes tecles. Però també recordo els moments en que les coses no anaven tant bé, on no assolíem objectius, on quèiem. Recordo les diades amargues. Per això, gent que ha entrat nova, vosaltres que només heu viscut la victòria us dic: alerta!

L’any passat vam assolir dos castells de nou, i què? Ara l’objectiu és, com a mínim, mantenir el nivell, però això no és gens fàcil, tot el contrari, no em cansaré de dir que el que costa és mantenir-nos en aquest nivell.

Aquest post va per totes les persones que demanaven un castell de vuit per Sant Jordi. Sempre en hem queixat que la gent del tronc es pensen superiors i que ni es fixen amb la pinya – ja ho diuen, en un castell el tronc està perquè la gent sàpiga on es troba la pinya, jeje – , però senyors i senyores de la pinya, vosaltres us fixeu amb el tronc? – aquí us he pillat – . No és tant difícil, en serio, de veritat que no costa tant. Només cal estar atent a les proves netes – clar, això suposant que entreu al local a fer les proves netes... – i mirar amunt. Només cal veure que pràcticament tota la canalla és nova. Aquest any, si us hi heu fixat – en serio, no costa tant – s’han fet canvis importants a nivell de dosos, la Mònica sembla que baixa un pis – ja comentava l’any passat que creia que ja li tocava –, i amb l’entrada de canalla nova – molts amb bona mida de dosos – ara són aquests els que s’han assajat. A més hi hem d’afegir els nous acotxadors – Abril, Laura... –. La veritat no sé què deu pensar la nostra canalla quant fem una prova neta, però si que em puc imaginar què és el que veu: un castell net amb quatre gats mirant amunt amb els braços alçats i un munt de gent fora el local xerrant i fumant, mentre ells – la canalla – estan realitzant – poca broma – un 3d7 net.

Ara us pregunto, creieu que era el moment de tirar un castell de vuit per Sant Jordi, quant només portàvem una actuació – no feia ni una setmana – i més quant la canalla que pujava – ai! Si us fixéssiu a l’assaig! – era nova?

I encara una altre cosa, ja m’agradarà veure què passa el dia en que els resultats no siguin els esperats, el dia en que no s’assoleixin els objectius – que, desitjo, no passi mai –, ara ha entrat molta gent nova, molta de la qual s’ha apuntat moguda pel bon estat de forma de l’any passat, gent que em pregunta quant es farà el 2d8f o el 3d9f. A tots ells m’agradarà veure’ls el dia que realment s’hagin d’estar al costat de la Colla. El dia que demostrin que si estan a la Jove no és només pels bons resultats, el dia que estiguin per lo bo i per lo dolent, aquell dia demostraran que realment són de la Jove.

Està bé que siguem ambiciosos, però sempre tocant de peus a terra. Ser ambiciós tenint objectius clars, una meta amb moltes parades – gatejar, caminar, córrer, recordeu? – , en un camí on per arribar al tres primer hem de passar pel dos – tres i dos són parades, no castells –, potser durant el camí hi ha problemes – el fet de córrer té el risc de caure de tant en tant – però sempre s'ha de tenir una meta en ment. Perquè el treball dur sempre té recompensa, pot trigar temps, anys fins i tot. Però arriba.

Senyors i senyores de la Jove, ens veiem divendres a l’assaig i diumenge al Catllar, on – ara si – demostreu-me que voleu fer castells de vuit.



[i lo satisfeta que m’he quedat en deixar anar tota aquesta parrafada? jojojo]


I jove jove jove

Diada de Sant Anastasi

Ahir teníem actuació a Lleida, però alguns ja hi vam pujar de festa dissabte a la nit. Després d’un espectacular sopar al bar Roma – allò si que són braves! – ens vam dirigir cap als concerts i fins i tot vam pujar a alguna atracció de la fira! Tot i anar a dormir tard i dormir de forma incòmode – cinc en un cotxe... ja se sap – l’endemà alguns encara tenien l’esperança de poder participar al concurs de pesca amb una canya feta amb una branca..., en fi, la canya la vam fer – el Joan – però clarament no hi vam participar – sobretot perquè no vam trobar el lloc del concurs – . I cap a les 11h ens dirigíem cap a esmorzar al costat de la Paeria.

Així començava la diada, una actuació amb Castellers de Lleida i Castellers de Barcelona. Primer es va entrar a plaça amb un pilar caminant per part de colla – el nostre supersònic pilar amb l’Abril d’enxaneta – .

Els Castellers de Lleida, després de dos intents desmuntats de 5d7 – a primera i a segona ronda – han acabat la diada realitzant el 4d7a, 3d7, 4d7, dos pilars de 5 i un pilar de quatre al balcó.

Pel que fa als Castellers de Barcelona, han obert la diada amb un 4d8 un pel lent, però molt correcte, seguit del 5d7, el 4d7a i un pilar de 5.

I nosaltres? Vam descarregar el 5d7, el primer cinc que feia la Marta com a dosos. Després vam tirar el 4d7a i en última ronda el 3d7, descartant un possible 3d8, per canvis d’última hora als pisos superiors. Però el tres de vuit pisos arribarà! I per acabar, vano de 5.

I pel que fa a fer pinya a les altres colles, colla hauríem d’ajudar molt més. De la mateixa manera que a nosaltres ens agradaria que ens ajudessin – sobretot si en un principi anàvem a tirar un castell de vuit – . A les altres colles també els agradaria tenir ajuda.

Després de l’actuació, dinar al local d’assaig dels Castellers de Lleida i cap a Tarragona falta gent! Sempre ens quedarà Roma.

I ara Jove a seguir treballant. La setmana que ve tenim actuació en solitari al Catllar! Ah! I recordeu que tenim fins divendres per pagar lo de Luxemburg!


I jove jove jove!!

Els Arreplegats hem fet avui aquí…

Dir que una colla – com ja Jove, per exemple – ha descarregat un 4d8, no és un fet gaire fora del normal. Però si dic que el 4d8 l’ha fet una colla formada per universitaris la cosa canvia, no?

Ahir es va celebrar la XIV diada dels Arreplegats de la Zona Universitària on teníem com a objectius el 3d7 per sota i el 4d8, inèdits en el món universitari. La diada, va crear molta expectació i tot el món casteller estava pendent del resultat de l’actuació. Molts medis de comunicació i molta gent de les colles convencionals que es van desplaçar al Campus Nord per veure la diada. Al final objectius més que assolits: 3d7ps, 4d8, 5d7 i dos pilars de 5 simultanis. Simplement impressionant. Felicitats Arreplegats! Però això ens fa replantejar moltes coses, clarament el món casteller universitari apunta fort i ara mateix Arreplegats està en millor forma que moltes de les colles "normals". S’ha de tenir en compte que el pom de dalt universitari pesa molt més que un de convencional. El que ahir es va veure a plaça va ser clarament tota una proesa.



------



I pel que fa de l’assaig d’ahir, espartanos, prou bé senyors! Vam tornar a la màgica xifra de sis pinyes i vam fer mooolt bones proves netes. Vam fer pinyes de 2, 3, 4, 2d8f fins a quints, 3d9f fins a quints – el loro! – i pinya de 5d8 fins a quints també. Molta gent a assaig si, però amb puntualitat discutible...ehem.

Després de l’assaig, discurs del Gran Cap de Colla, on ens senyalava la gran pencarta que ha fet la canalla, on demana castell de vuit al maig. No cal dir res més, i si som prou gent, perquè no fer contenta a la nostra canalla demà mateix a Lleida? Una servidora ja hi serà des d’aquesta nit, potser – fins i tot – ens passem per la Paeria per comprovar la pendent de la plaça i tot – jejejejeje – .

I després va parlar el presi: senyors divendres s’acaba el termini per pagar el viatge a Luxembuuuuurg!!! I ja sabeu que la intenció és tirar castells de vuit, però si no som gent...ho tindrem malament, així que espavil!!

I jove jove jove!!

lu tresdenou

M’ha fet gràcia, més que res, recordar lu tresdenou del primerdiumengedefestes. Espero que us agradi!

I jove jove jove!!