Ab Aeterno

Somriures, ganes, il•lusió, intriga. Grans sensacions, això és, a grans trets, el que provoca un capítol de Lost. Que si, que si! I lo bé que ens ho hem muntat, senyors? Res, que vam parlar amb els de Cuatro sobre el problema aquell dels assajos i ens van dir que no hi havia cap problema, que per nosaltres, si feia falta, passaven Lost a diumenge, i així ho han fet. GRÀCIES, moltes gràcies!

Sabeu? Ahir vaig patir molt, però molt eh! Anava tant a feliç a mirar un capítol pel gran, increïble i magnífic Seriesyonkis i va i no funcionava!! Va ser un moment de gran frustració, què faria ara jo? Què faríem ara tots? Allò era casi bé, casi bé.......la fi del món! Més tard ja em van dir que només ho van fer ahir a mode de reivindicació per la llei aquella que volen posar contra les descàrregues d’internet. Quin descans!! Només pensar que dimecres no podria veure el 6 x 9 ja em va agafar algo. Amb lo que promet el capítol!!

A part d’aquest gran esdeveniment que va marcar el dia d’ahir a molta gent, també teníem assaig. I com qui no vol la cosa ja hi estem ben ficats. Ahir més gent, bones proves i bon ambient. I si s’acabessin les obres dels vestuaris ja seria l’hòstia!

Ja ens hem situat, ara toca agafar un bon ritme i anar fent, com nosaltres sabem. Aprenent altre cop a caminar, sense deixar escapar al temps, conscients del que som però sense deixar de ser nosaltres. Creixent eternament.

I jove jove jove!!

Farina, ous, llevat, llet…

I amb un tres i no res hem tornat a començar. Les peces estan en moviment, el camí es comença a construir.

El primer assaig de la temporada és EL PRIMER ASSAIG DE LA TEMPORADA, amb majúscules. Dia de retrobament, de piles carregades, de bones sensacions, i de ganes.

Però he de ser sincera: m’esperava molta – molta, molta – més gent. Això si – i contràriament – ahir es va apuntar molta – però molta – gent nova. I com que un assaig no és un assaig sense reunió pinyera – mira per on – doncs la vam fer! Però, indiscutiblement, un assaig no és un assaig sense la cervesa de després!!

Això ja ha començat i res ho pot aturar, no hi ha marxa enrera. Ens esperen llarguíssims assajos plens d’esforç i autosuperació. Tot just som la massa d’un pastís que espera ser posat al forn. De moment, ja hem reunit els ingredients. Estem a les mans del xef que, amb magestria, posarà una mica d’això i un polsim d’allò altre. Tot en la seva justa mesura i al seu moment, sense presses, fent la massa a poc a poc, deixant-la reposar per, després, posar-la al forn. Però això ja arribarà ja. No vulguem córrer. Encara no.

PD: I amb quin gran somriure sortia ahir d’assaig, i és que en tenia ganes, moltes ganes.

I jove jove jove!!