Pluja, el temps pronostica pluja per Santa Tecla. Tot i que de bon matí no plou, els grans núvols amenaçadors anuncien pluja. I com espartana que sóc, faig acte de presència al pilar d’ofici. Després d’algun que altre “jaleiu” al Tòful, acaben esmorzant a la caseta de les tres bessones. Ens dirigim al local que es va omplint. Així que enfilem cap a la plaça de la Font – oju, i sense discurs del Gran Cap de Colla – sota una fina pluja; plou, però tampoc n’hi ha per tant.
Sortim quarts. I descarreguem el 2d8f número 99!!!! I tots pensàvem en una sola cosa: es tirarà o no el 3d9f? La decisió va ser que no i es va tirar el 3d8. Camises mullades, canvis d’última hora, nervis...no calia córrer, sense presses, ja arribarà. No vam poder fer més castells a causa de la pluja així que pilaret de 5 i cap a casa.
Si parava de ploure es feria processó, si es feia processó, podria fer el meu pilaret, no? Però no va parar de ploure, nonono. Estàvem allí tots a la plaça de la Font esperant avere què s’havia decidit i ens diuen que pujarem en cercavila fins la catedral – vamos, que no vam fer el camí llarg ni re - a allí ens podíeu veure, a l’entrada de la catedral amb la pinya puntada del pilar de 5. I ja em podíeu veure a mi, de crossa. Com que la cosa es va anar allargant doncs ens vam posar a cantar – per què no? – i les gralles ens van acompanyar a ritme d’Amparito Roca sota pluja. Després vam sentir que els Xiquets feien el mateix i també s’havien posat a cantar – una altre cançó, però – i nosaltres vam acabar cantant el Virolai i tot! I el nostre “pa parararà pa pararara” particular i el “i jove i jove i jove jove jove” impressionant.
Després del pilaret ens anuncien que anirem darrera l’àguila, a aquesta no l’acompanya la banda i s’havia quedat sense música d’acompanyament, però no problem, nosaltres ens oferim a tocar. Els nostres grallers ens van oferir un Amparito que va durar des del carrer merceria fins la mateixa plaça de la Font! I a la plaça del les Cols se’ns van afegir gent dels xiquets, així que ja podeu veure a l’àguila acompanyada a ritme d’Amparito per les gralles de la Jove i membres d’aquesta i els Xiquets. Al final ja va ser brutal quant, vam ballar el ball de l’àguila amb els diables i tot! Festival!
Ja parlant de la Mercè, el dia s’aixecava nuvolós i a mesura que van anar passant les hores el cel es va tornar blau. Quina diferència amb el dia 23!!! Sortim segons – la Mercè va fer ordre d’antiguitat – i fem el 3 i el 4 de vuit. La veritat és que jo volia fer el 2, el número 100 i a la plaça de les Cols! Però ja arribarà ja!
I era l’hora dels pilars caminant: els dels Xiquets ja enfilava carrer Major, i nosaltres començàvem a muntar el nostre. Jo estava fent cordó i sento a una del públic que escoltava la ràdio que als matalassers els havia caigut el pilar just a l’inici de la baixada Misericòrdia. Però ara tocava estar pel el nostra pilar. Puja i baixa les escales i enfilem el carrer major a una velocitat impressionant. Al final del carrer fem el canvi de baix. I jo no parava de cridar “Rogeeeer! Vinga Rogeeer!!” i fem la baixada i encarem el tram final – la plaça de la Font – i allí sentim paraules molt lletges dites per gent amb camisa, senyors si insultar ja es prou greu, fer-ho amb camisa d’una colla ja és lo màxim, així que amb les paraules “puta jove, puta jove” i “ us hauria de caure el pilar” arribàvem cap a la meitat de la plaça on el Roger es va assentar completament, quin treball de mans! I amunt, si, l’hem salvat. I seguim avançant, ara ja estem a tocar – aguanta Roger!!!- ja estan a les escales!! I cau. Aquest cop no ha faltat un Petit Suise, han faltat tres escales.
Tot i així, impressionant la feina!!! Ojuuu! Felicitar a la Sota – Vanesa – i a ma mare – Montse – per ser les primeres dones que baixen el pilar caminant!! – sense contar les del tronc, vamos - . Felicitar també al Sandro, que ahir va ser el seu aniversariii!!! Nou anys!! Be, tot i que segons Qd9 el Sandro es deia Laxman, anda que...
Dir que els pilar dels Xiquets del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau si que van arribar fins l’ajuntament.
Així es donava punt i final a les festes de Santa Tecla, pròxima parada: XXII concurs de castells!!!!
I jove jove jove!!
dijous, 25 de setembre del 2008
diumenge, 21 de setembre del 2008
de les festes
Ja fa una setmana del nostre 3d9f. Dimarts és Santa Tecla - surtim quarts, bé -, ens toca demostrar moltes coses, assegurar castells i preparar-nos pel que vindrà d’aquí dos diumenges: el Concurs.
Parlaré de divendres, assaig importantíssim. Havíem de ser no molta, sinó moltissima gent. I el local es va anar omplint. Estàvem com sardines en llauna. Estava ple de gom a gom. Fins i tot va vindre l’Óscar! Millora’t!
I vam fer un molt bon assaig. Bones proves del 5, implacable prova del 3 (canvis inclosos) fins a sisens, bona prova del 4 i també del 2. Molta gent i bon ambient, tot i que va acabar tardet, vam fer bona feina i es van donar 4 camises noves, felicitats! I grans paraules les del Gran Cap de Colla : estem en un núvol, però si volem que la feina surti haurem de baixar-ne i tocar de peus a terra. No ens hem de quedar en el núvol!
Després de l’assaig hi havia la revetlla de colles, els Xiquets portaven Stombers i nosaltres a l’Orquestra Frank O’Lee Sons, aquest últim es va allargar fins vora les cinc de la matinada i amb un component del grup castellerament conecgut: el Guillermo Soler. Ens va regalar frases - si no recordo malament - com: “sou o no sou espartanos?” aquesta em va encantar. També ens va dir “heu o no heu descarregat el 3d9 d’una puta vegada?” aquestes ultimes paraules em recorden noséquè...
Destacar l’estrena dels nous gots de la Jove amb el lema del “no et ratllis, la nit és Jove” i el “posa’t morat”.
Ara toca a esperar a dimarts, la veritat és que no se sap què farem a plaça i la veritat ens va bé no saber-ho – mireu diada de les festes – podem tenir una idea del que farem però com que no ho sabem segur estem menys preocupats. Aquest és un del errors de Sant Magí, on tothom feia setmanes que sabia que faríem el quatre. En canvi per diada de les festes tots intuíem que faríem el 3 i el 5, però fins a la mateixa plaça no ho vam saber. Ningú sabia que sortiríem de 2d8f i quan es va descarregar ningú sabia quin seria el següent castell i aquesta va ser la clau.
Per cert, ara ja és oficial: faig el meu pilaret – de segons- durant la processó de Santa Tecla, segurament a la Plaça de les Cols! Quins nervis!
Us deixo amb una foto molt i molt bona que el dia 23 farà 19 anys. Era la meva primera Santa Tecla i tenia 20 dies. En aquella diada – Santa Tecla 1989 – vam realitzar la següent actuació: 2d7, 4d8, i3d8, pilar de 6 (c) i dos pilars de cinc.
19 anys més tard s’ensumen millors registres.
Bones festes de Santa Tecla, salut i Chartreuse!
I jove jove jove!!
Parlaré de divendres, assaig importantíssim. Havíem de ser no molta, sinó moltissima gent. I el local es va anar omplint. Estàvem com sardines en llauna. Estava ple de gom a gom. Fins i tot va vindre l’Óscar! Millora’t!
I vam fer un molt bon assaig. Bones proves del 5, implacable prova del 3 (canvis inclosos) fins a sisens, bona prova del 4 i també del 2. Molta gent i bon ambient, tot i que va acabar tardet, vam fer bona feina i es van donar 4 camises noves, felicitats! I grans paraules les del Gran Cap de Colla : estem en un núvol, però si volem que la feina surti haurem de baixar-ne i tocar de peus a terra. No ens hem de quedar en el núvol!
Després de l’assaig hi havia la revetlla de colles, els Xiquets portaven Stombers i nosaltres a l’Orquestra Frank O’Lee Sons, aquest últim es va allargar fins vora les cinc de la matinada i amb un component del grup castellerament conecgut: el Guillermo Soler. Ens va regalar frases - si no recordo malament - com: “sou o no sou espartanos?” aquesta em va encantar. També ens va dir “heu o no heu descarregat el 3d9 d’una puta vegada?” aquestes ultimes paraules em recorden noséquè...
Destacar l’estrena dels nous gots de la Jove amb el lema del “no et ratllis, la nit és Jove” i el “posa’t morat”.
Ara toca a esperar a dimarts, la veritat és que no se sap què farem a plaça i la veritat ens va bé no saber-ho – mireu diada de les festes – podem tenir una idea del que farem però com que no ho sabem segur estem menys preocupats. Aquest és un del errors de Sant Magí, on tothom feia setmanes que sabia que faríem el quatre. En canvi per diada de les festes tots intuíem que faríem el 3 i el 5, però fins a la mateixa plaça no ho vam saber. Ningú sabia que sortiríem de 2d8f i quan es va descarregar ningú sabia quin seria el següent castell i aquesta va ser la clau.
Per cert, ara ja és oficial: faig el meu pilaret – de segons- durant la processó de Santa Tecla, segurament a la Plaça de les Cols! Quins nervis!
Us deixo amb una foto molt i molt bona que el dia 23 farà 19 anys. Era la meva primera Santa Tecla i tenia 20 dies. En aquella diada – Santa Tecla 1989 – vam realitzar la següent actuació: 2d7, 4d8, i3d8, pilar de 6 (c) i dos pilars de cinc.
19 anys més tard s’ensumen millors registres.
Bones festes de Santa Tecla, salut i Chartreuse!
I jove jove jove!!
dilluns, 15 de setembre del 2008
I jove jove jove
Ahir era el gran dia, no podíem decebre a la nostra ciutat, ahir havíem de demostrar el que ja havíem demostrat a assaig.
Em desperto i no sóc ni conscient del dia que som, no tinc nervis – de moment – res comparat amb el dia de Sant Magí, que estava feta un flam. Però abans d’anar cap al local teníem una cita important: l’esmorzar espartano. Ni més ni menys que al Tòful, on vam tindre una sala per a nosaltres solets i on hi penjaven quatre espectaculars fotografies d’una espectacular actuació: tripleta màgica i pilar de sis, Sant Magí 1998. Allò volia dir alguna cosa. Després d’un bon vinet i un “esmorzar Tòful” ens hem dirigit al local on encara hi dormien alguns muixeranguers d’Algemesí.
Va arribant la gent, tot són bones cares, somriures, som conscients de que avui és un gran dia, que podem fer història. El Gran Cap de Colla ens fa el discurs, sobren les paraules, tots sabem el que hem de fer, tots sabem que la feina ja està feta, toca tornar amb els grans.
Entrem a plaça i observem riallers l’inflable de colla que ens dóna suport des de dalt del terrat del Guti, ell si que té una visió privilegiada de la diada.
Sortim nosaltres amb el 2d8f, que puja bellugadís però que tampoc ha perillat. El tenim a la butxaca, 2d8f descarregat número 98, ja falta menys pel numero 100.
I en aquell moment encara no es sabia si tiràvem primer el 5 o el 3, just durant l’intent de 2d9fm de vilafranca s’anuncia el 3d9f. Ara si, estic com un flam. Donar les gràcies tan a vilafranquints, vallencs, gent de xics i col•legues d’Algemesí la seva ajuda.
Segons col•locats, es miren les mides i pugen els homes del darrera i crosses. Tot correcte. Pugen terços, està bé, la resta del folre amunt, crida el Gran Cap de Colla. I des d’aquell precís moment no vaig parar de cridar dues paraules “ I Jove”, no vaig parar de repetir-ho en tot moment. Puja ràpid i amb decisió. Sisens col•locats, està preciós, el veig. Dosos col•locats, no m’ho podia creure, estava fent força a morir i alhora cridava. Carregat. La plaça va explotar en aplaudiments, les gralles van deixar de tocar durant uns segons i cridaven d’alegria. La canalla ja està a fora i ja ho celebra, baixen sisens i quints, veig la Míriam agafar-se l’escut amb força. L’estructura es deforma, molt més pel fet de celebrar-ho que no pas per algun problema tècnic. No m’ho creia, estava en un núvol, 3d9f DESCARREGAT!!!!
Feia nou anys que no el descarregàvem, nou! Comencem a cridar el nostre “I Jove i Jove i Jove Jove Jove!!!” aplaudiments per totes bandes, abraçades i jo plorant a llàgrima viva, estava en un núvol!! I comença sonar l’Amparito Roca, el primer Amparito de les festes! – tot i que seguiexo pensant que s’haurien hagut d’esperar a tocar-lo després de la diada, celebració si, tocar la gralla, més tard - .Volia veure el meu tiet – el Fibra – tenia ganes que em felicités “a la seva manera” i em diu que avui no fa bufetades. Li responc que un dels motius pels quals tenia ganes de fer el 3 era perquè em fes una bufetada. El convenço i preparo la galta i PAM! Galta vermella. Quant ja havia felicitat quasi tota la colla em diuen que els Xiquets havien desmuntat un peu del 3d9f. Vaig a buscar aigua, començo a notar la veu fotuda. Surto a plaça i em diuen que Xiquets ha desmuntat un segon peu, al tercer va amunt. Puja amb uns terços força obert i amb la canalla dubtant, al final el tiren avall.
Nosaltres tornem a la càrrega i tirem el 5d8 després d’un peu desmuntat. Jo vaig de falca a l’esquerra de la buida. Des d’allí a sota, bones sensacions. Primera aleta – ja falta poc – segona aleta...cau. En aquell moment no sabia què havia passat, està carregat o no? Aquesta era la pregunta. Algú s’ha fet mal, veig a l’Óscar estirat a terra i amb els de l’ambulància posant-li un collarín. Merda, penso. Per sort el cop no ha estat tant greu com pensavem i tot i que se’l van emportar a Santa Tecla ara està millor.
En aquesta fotografia de l'Alba Galan es pot comprovar que el castell està carregat, el peu toca i tots els del tronc tenen els peus a lloc.
Igualment, gran diada – la millor dels últims nou anys! – feia dos anys que no carregàvem el 5d8 – al final estava carregat, pels pèls però carregat - i l’últim descarregat fou el 2005 – aquell any en vam fer 8 de consecutius! -.
Xiquets hi tornen amb el 3 que tiren amunt a la primers però que segueix estan obert. Puja lent i amb la canalla insegura, van perdre uns segons valuosíssims mentre l’enxaneta es decidia a puja o no. Al final va tirar amunt, acotxadora col•locada, l’enxanta posa el primer peu i abans de posar el segon s’emporta l’acotxadora i cauen. Una caiguda molt lletja i el primer que vaig fer va ser anar a preguntar a coneguts i familiars com estaven. En aquests moment la rivalitat desapareix.
Fem tres pilars de cinc - el del mig cau-. I per fi, després de dos anys ahir vaig tornar a fer el pilar que a mi m'agrada! Joan Borràs a baix, la Isa - tieta Isa - i jo de crosses i el Fibra - tiet Fibra - a segons!
Sortim de plaça alegres, el 23 ja arrodonirem la diada descarregant el 5. Avui al final no s’ha vist cap gamma extra.
Sortim de plaça amb el nostre Amparito Roca i al local obren ampolles de cava i acabem tots dutxats. Puja el Gran Cap de Colla i la nostra super canalla al balcó. El Crespo no té paraules i ens senyala, no hi ha res a dir, estem tots xops de cava, em cantat el nostre “i jove”, les gralles estan que se salen!! No hi havia paraules. Ha assenyalat a la canalla i tots els hem aplaudit, tenim una canalla que és d’or!!! Després el jefe va acabar a la dutxa i com ell mitja colla més – jo inclosa – i al final em van tirar cervesa pel cap i tot. Festival.
Acabem dinant bona part de la colla junt, cridant, cantant i celebrant. Fent una improvisada processó amb pilaret i tot!!
I a les 19.00 DijeiLa al local per celebrar la diada! Amb cervesa gratis per tothom!!!
Gran festival, gran dia. Vam fer història. I és que nou anys són molts anys.
Ara i sempre
I jove jove jove!!
Em desperto i no sóc ni conscient del dia que som, no tinc nervis – de moment – res comparat amb el dia de Sant Magí, que estava feta un flam. Però abans d’anar cap al local teníem una cita important: l’esmorzar espartano. Ni més ni menys que al Tòful, on vam tindre una sala per a nosaltres solets i on hi penjaven quatre espectaculars fotografies d’una espectacular actuació: tripleta màgica i pilar de sis, Sant Magí 1998. Allò volia dir alguna cosa. Després d’un bon vinet i un “esmorzar Tòful” ens hem dirigit al local on encara hi dormien alguns muixeranguers d’Algemesí.
Va arribant la gent, tot són bones cares, somriures, som conscients de que avui és un gran dia, que podem fer història. El Gran Cap de Colla ens fa el discurs, sobren les paraules, tots sabem el que hem de fer, tots sabem que la feina ja està feta, toca tornar amb els grans.
Entrem a plaça i observem riallers l’inflable de colla que ens dóna suport des de dalt del terrat del Guti, ell si que té una visió privilegiada de la diada.
Sortim nosaltres amb el 2d8f, que puja bellugadís però que tampoc ha perillat. El tenim a la butxaca, 2d8f descarregat número 98, ja falta menys pel numero 100.
I en aquell moment encara no es sabia si tiràvem primer el 5 o el 3, just durant l’intent de 2d9fm de vilafranca s’anuncia el 3d9f. Ara si, estic com un flam. Donar les gràcies tan a vilafranquints, vallencs, gent de xics i col•legues d’Algemesí la seva ajuda.
Segons col•locats, es miren les mides i pugen els homes del darrera i crosses. Tot correcte. Pugen terços, està bé, la resta del folre amunt, crida el Gran Cap de Colla. I des d’aquell precís moment no vaig parar de cridar dues paraules “ I Jove”, no vaig parar de repetir-ho en tot moment. Puja ràpid i amb decisió. Sisens col•locats, està preciós, el veig. Dosos col•locats, no m’ho podia creure, estava fent força a morir i alhora cridava. Carregat. La plaça va explotar en aplaudiments, les gralles van deixar de tocar durant uns segons i cridaven d’alegria. La canalla ja està a fora i ja ho celebra, baixen sisens i quints, veig la Míriam agafar-se l’escut amb força. L’estructura es deforma, molt més pel fet de celebrar-ho que no pas per algun problema tècnic. No m’ho creia, estava en un núvol, 3d9f DESCARREGAT!!!!
Feia nou anys que no el descarregàvem, nou! Comencem a cridar el nostre “I Jove i Jove i Jove Jove Jove!!!” aplaudiments per totes bandes, abraçades i jo plorant a llàgrima viva, estava en un núvol!! I comença sonar l’Amparito Roca, el primer Amparito de les festes! – tot i que seguiexo pensant que s’haurien hagut d’esperar a tocar-lo després de la diada, celebració si, tocar la gralla, més tard - .Volia veure el meu tiet – el Fibra – tenia ganes que em felicités “a la seva manera” i em diu que avui no fa bufetades. Li responc que un dels motius pels quals tenia ganes de fer el 3 era perquè em fes una bufetada. El convenço i preparo la galta i PAM! Galta vermella. Quant ja havia felicitat quasi tota la colla em diuen que els Xiquets havien desmuntat un peu del 3d9f. Vaig a buscar aigua, començo a notar la veu fotuda. Surto a plaça i em diuen que Xiquets ha desmuntat un segon peu, al tercer va amunt. Puja amb uns terços força obert i amb la canalla dubtant, al final el tiren avall.
Nosaltres tornem a la càrrega i tirem el 5d8 després d’un peu desmuntat. Jo vaig de falca a l’esquerra de la buida. Des d’allí a sota, bones sensacions. Primera aleta – ja falta poc – segona aleta...cau. En aquell moment no sabia què havia passat, està carregat o no? Aquesta era la pregunta. Algú s’ha fet mal, veig a l’Óscar estirat a terra i amb els de l’ambulància posant-li un collarín. Merda, penso. Per sort el cop no ha estat tant greu com pensavem i tot i que se’l van emportar a Santa Tecla ara està millor.
En aquesta fotografia de l'Alba Galan es pot comprovar que el castell està carregat, el peu toca i tots els del tronc tenen els peus a lloc.
Igualment, gran diada – la millor dels últims nou anys! – feia dos anys que no carregàvem el 5d8 – al final estava carregat, pels pèls però carregat - i l’últim descarregat fou el 2005 – aquell any en vam fer 8 de consecutius! -.
Xiquets hi tornen amb el 3 que tiren amunt a la primers però que segueix estan obert. Puja lent i amb la canalla insegura, van perdre uns segons valuosíssims mentre l’enxaneta es decidia a puja o no. Al final va tirar amunt, acotxadora col•locada, l’enxanta posa el primer peu i abans de posar el segon s’emporta l’acotxadora i cauen. Una caiguda molt lletja i el primer que vaig fer va ser anar a preguntar a coneguts i familiars com estaven. En aquests moment la rivalitat desapareix.
Fem tres pilars de cinc - el del mig cau-. I per fi, després de dos anys ahir vaig tornar a fer el pilar que a mi m'agrada! Joan Borràs a baix, la Isa - tieta Isa - i jo de crosses i el Fibra - tiet Fibra - a segons!
Sortim de plaça alegres, el 23 ja arrodonirem la diada descarregant el 5. Avui al final no s’ha vist cap gamma extra.
Sortim de plaça amb el nostre Amparito Roca i al local obren ampolles de cava i acabem tots dutxats. Puja el Gran Cap de Colla i la nostra super canalla al balcó. El Crespo no té paraules i ens senyala, no hi ha res a dir, estem tots xops de cava, em cantat el nostre “i jove”, les gralles estan que se salen!! No hi havia paraules. Ha assenyalat a la canalla i tots els hem aplaudit, tenim una canalla que és d’or!!! Després el jefe va acabar a la dutxa i com ell mitja colla més – jo inclosa – i al final em van tirar cervesa pel cap i tot. Festival.
Acabem dinant bona part de la colla junt, cridant, cantant i celebrant. Fent una improvisada processó amb pilaret i tot!!
I a les 19.00 DijeiLa al local per celebrar la diada! Amb cervesa gratis per tothom!!!
Gran festival, gran dia. Vam fer història. I és que nou anys són molts anys.
Ara i sempre
I jove jove jove!!
dissabte, 13 de setembre del 2008
De divendres i el sorteig del Concurs
Doncs si, començaré parlant de divendres, últim assaig abans del gran dia, demà. La colla havia de respondre més que mai, havia de demostrar que vol canviar, que n’està farta de triletes, que vol alguna cosa més. I espartanos, la Colla va respondre, i no només ahir, dimarts també.
Vam fer totes les proves que ens havíem plantejat, tot molt correcte i molt bones sensacions. Tan dimarts com divendres va venir a l’assaig l’Alba Galán dels Capgrossos de Mataró, gràcies Alba per les teves paraules i per donar-nos un cop de mà!!
Bones proves de 3, 5 i 2. Em va sorprendre sobretot el 5 – que vam assajar molt ahir – la prova que vam fer del 5 net i sencer – osease aguantant-se sol i amb acotxador i enxaneta – em van fer obrir els ulls. El tres el vam posar fins sisens i amb bones mides. Bones cares per part de tots els membres de la colla, somriures i aplaudiments; i és que ahir el Gran Cap de Colla després de l’assaig ens va anunciar que no faria cap discurs – i tots aplaudint, vamos – però una cosa està clara: la glòria està en les nostres mans, i de ningú més.
Avui teníem una altre cita important: el sorteig del Concurs de Castells. Tot a començat a les 18.00 a la Plaça la Font amb l’actuació de la Muixeranga d’Algemesí – que fa uns mesos vam visitar – i encara se’m posa la pell de gallina quant escolto entonar la cançó que acompanya aquelles construccions, espectacular. Fan processó fins la Rambla Nova, davant del Teatre Metropol, allí també fan la seva actuació i els encuriosits tarragonins que anaven “a tocar ferro” s’han parat a contemplar tan fascinats torres humanes. Després d’un concert de dolçaines el Metropol obria les seves portes, des del Nadal que no entrava! Porto visitant el Teatre sens falta cada Nadal des dels 7 anys, on cada any faig els Pastorets – si, faig els Pastorets - però parlant del que ens interessa...hem entrat al Teatre, la gent s’ha anat ocupant els llocs, les llums s’han tancat. Teníem com a presentadors – i com fa dos anys – al Jordi Suriñach i Cinta Olivan, aquesta última amb una cama enguixada i amb crosses. Comença l’espectacle i entren en escena per entremig del públic un grup de grallers – els Veciana – alguns dels quals són de la Jove, acompanyats dels 18 nens de les respectives colles, de la nostra hi ha anat el Laxman. Aleshores ha tingut lloc el monòleg del convidat d’aquest any: Carles Flavià. Un pèl llarg pel meu gust, m’ha sobrat més de la meitat del monòleg, però què hi farem! Després s’ha donat pas a un vídeo on apareixien els 18 crios seleccionats de cada colla per ser la mà innocent. El Laxman ens ha enlluernat amb explicant-nos que quant s’està amb la canalla s’ha d’estar quiet, i que si juguen al pilla-pilla “no puc córrer perquè m’ho diu la Míriam”. Molt autèntic, si senyor!
Després – per fi!!! – ha tingut lloc el sorteig. L’ordre ha estat el següent: començava a triar la colla que es situava a la cua de la classificació i la última a escollir era la primera – és a dir C. De Vilafranca -. La llista s’ha dividit en tres grups: les sis últimes colles eren el grup C, de la 5a – és a dir, nosaltres – fins a la 12a erem el grup B i les quatre primeres eren el grup A.
La distribució ha estat la següent:
No ens podem queixar pel que fa a l’ordre d’actuació, l’única colla que tenim darrera i que ens pot portar algun mal de cap són Castellers de Barcelona, la resta de colles actuen abans que nosaltres, no està mal. Pel que fa a la posició a plaça a un costat tenim a la Vella de Valls i a l’altre Xicots de Vilafranca. De les colles del centre de la plaça tenim a prop a Nens del Vendrell i St Pere i St Pau – wai del parawai -, també tenim a prop a la Joves...no ens podem queixar tampoc. . Per tancar l’acte hi ha agut un pica-pica al patí del Metropol, on oju, les cerveses tenien molt de glamour!!! Ni més ni menys que dissenyades pel Custo Barcelona, oju lujazoo! Com dels gasten!!
Ara a esperar al dia 5 d’octubre!!!
Però abans del Concurs encara tenim actuacions de màxima importància, com per exemple demà. Quant finalitzi d’escriure aquestes línies, una servidora anirà a dormir. Demà és una dia molt llarg, em toca aixecar-me d’hora i anar a esmorzar amb els espartanos al Tòful, sisisi. I a les 11.00 tothom al local!!
Demà serà un gran dia.
I jove jove jove!!
Vam fer totes les proves que ens havíem plantejat, tot molt correcte i molt bones sensacions. Tan dimarts com divendres va venir a l’assaig l’Alba Galán dels Capgrossos de Mataró, gràcies Alba per les teves paraules i per donar-nos un cop de mà!!
Bones proves de 3, 5 i 2. Em va sorprendre sobretot el 5 – que vam assajar molt ahir – la prova que vam fer del 5 net i sencer – osease aguantant-se sol i amb acotxador i enxaneta – em van fer obrir els ulls. El tres el vam posar fins sisens i amb bones mides. Bones cares per part de tots els membres de la colla, somriures i aplaudiments; i és que ahir el Gran Cap de Colla després de l’assaig ens va anunciar que no faria cap discurs – i tots aplaudint, vamos – però una cosa està clara: la glòria està en les nostres mans, i de ningú més.
Avui teníem una altre cita important: el sorteig del Concurs de Castells. Tot a començat a les 18.00 a la Plaça la Font amb l’actuació de la Muixeranga d’Algemesí – que fa uns mesos vam visitar – i encara se’m posa la pell de gallina quant escolto entonar la cançó que acompanya aquelles construccions, espectacular. Fan processó fins la Rambla Nova, davant del Teatre Metropol, allí també fan la seva actuació i els encuriosits tarragonins que anaven “a tocar ferro” s’han parat a contemplar tan fascinats torres humanes. Després d’un concert de dolçaines el Metropol obria les seves portes, des del Nadal que no entrava! Porto visitant el Teatre sens falta cada Nadal des dels 7 anys, on cada any faig els Pastorets – si, faig els Pastorets - però parlant del que ens interessa...hem entrat al Teatre, la gent s’ha anat ocupant els llocs, les llums s’han tancat. Teníem com a presentadors – i com fa dos anys – al Jordi Suriñach i Cinta Olivan, aquesta última amb una cama enguixada i amb crosses. Comença l’espectacle i entren en escena per entremig del públic un grup de grallers – els Veciana – alguns dels quals són de la Jove, acompanyats dels 18 nens de les respectives colles, de la nostra hi ha anat el Laxman. Aleshores ha tingut lloc el monòleg del convidat d’aquest any: Carles Flavià. Un pèl llarg pel meu gust, m’ha sobrat més de la meitat del monòleg, però què hi farem! Després s’ha donat pas a un vídeo on apareixien els 18 crios seleccionats de cada colla per ser la mà innocent. El Laxman ens ha enlluernat amb explicant-nos que quant s’està amb la canalla s’ha d’estar quiet, i que si juguen al pilla-pilla “no puc córrer perquè m’ho diu la Míriam”. Molt autèntic, si senyor!
Després – per fi!!! – ha tingut lloc el sorteig. L’ordre ha estat el següent: començava a triar la colla que es situava a la cua de la classificació i la última a escollir era la primera – és a dir C. De Vilafranca -. La llista s’ha dividit en tres grups: les sis últimes colles eren el grup C, de la 5a – és a dir, nosaltres – fins a la 12a erem el grup B i les quatre primeres eren el grup A.
La distribució ha estat la següent:
No ens podem queixar pel que fa a l’ordre d’actuació, l’única colla que tenim darrera i que ens pot portar algun mal de cap són Castellers de Barcelona, la resta de colles actuen abans que nosaltres, no està mal. Pel que fa a la posició a plaça a un costat tenim a la Vella de Valls i a l’altre Xicots de Vilafranca. De les colles del centre de la plaça tenim a prop a Nens del Vendrell i St Pere i St Pau – wai del parawai -, també tenim a prop a la Joves...no ens podem queixar tampoc. . Per tancar l’acte hi ha agut un pica-pica al patí del Metropol, on oju, les cerveses tenien molt de glamour!!! Ni més ni menys que dissenyades pel Custo Barcelona, oju lujazoo! Com dels gasten!!
Ara a esperar al dia 5 d’octubre!!!
Però abans del Concurs encara tenim actuacions de màxima importància, com per exemple demà. Quant finalitzi d’escriure aquestes línies, una servidora anirà a dormir. Demà és una dia molt llarg, em toca aixecar-me d’hora i anar a esmorzar amb els espartanos al Tòful, sisisi. I a les 11.00 tothom al local!!
Demà serà un gran dia.
I jove jove jove!!
dijous, 11 de setembre del 2008
11 de setembre
Sona el despertador, toca aixecar-me, el país ens necessita. Hem de fer un pilaret davant el monument a Rafael Casanovas, gran dia per tot català. Comença l’ofrena on hem aguantat estoicament el cantar de los cantares, anda que no! Quin percal! Després del pilaret ens mereixíem una bona recompensa, i què millor que un bon esmorzar a la Queveda? Eh? A més a més envoltada de les “altes esferes liles” com són el presi i el Gran Cap de Colla – i el Gran Blau de la Mà- .
Tarda de migdiada, això si dedicant-la també a penjar el Gran penó de la colla. És l’hora, toca anar al local a fer acte de presència. Avui és una actuació important, la última abans del gran dia, diumenge. Tothom està expectant, sabem que cada moviment és controlat, cada peça moguda, cada castell serà analitzat.
Comencen Xiquets del Serrallo – aprofito per felicitar-los pel seu 20è aniversari – fent una – al meu parer – gran actuació. M’han deixat impressionada de la solidesa del 3 i 4 de set i descarregant un 2d6 que no els ha presentat cap problema.
Xiquets de Tarragona eren els segons en actuar i ho han fet ensenyant les cartes del que serà la seva aposta de cara diumenge: 2d8f, 3d9f i 5d8. Ho han fet tot un pis per sota del que volen fer el dia 14. La anècdota de la diada? El 3d8. Han sonat les gralles i l’han tirat avall i nosaltres ens hem pensat que era intent desmuntat – repeteixo, les gralles havien sonat – vamos, que ja ens podeu veure a nosaltres muntant la pinya del 4! Tota col•locats a lloc i ens diuen que no, que el tornen a intentar. I és que en realitat no havia sigut intent desmuntat! Que només un dels quarts havia tirat amunt i les gralles havien entrat abans d’hora! Problema resolt i fi de l’anècdota.
Nosaltres sortim tercers i ho fem amb el 3d8. Flipa lo bé que estàvem! I jo sota la pinya dic “ només li falta un pis”. De postal i rapidet. A destacar l’estrena de l’Ilse com a acotxadora! És una crac! El seu primer castell de 8! I fa dos dies que va començar a la colla! Es descarta un possible 2d8f, sembla que el 2 descarregat number 100 es vol fer esperar.
Tirem el 4d8, bé, macu i li dic a la segona falca " només li fala un pis". A última ronda apostem pel supersònic 5d7, bones mides, bones sensacions, molta rapidesa – moltiiiiiissima rapidesa! – i li dic al primer lateral "només li falta un pis".Acabem a tres pilars de 5 i tres de quatre, aquests últims – els de 4 – amb l’estrena de les tres noves enxanetes de la colla que avui han estrenat camisa! Felicitats!
I per acabar i en quarta ronda han actuat els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, realitzant la mateixa actuació que els Xiquets del Serrallo – 3d7, 4d7 , 2d6 – a destacar que s’han pogut apreciar troncs més lleugers als que estàvem acostumats, també m’han donat una grata sorpresa.
I així dono punt i final a la Diada del 11 del setembre. Espartanos, demà tenim un assaig importantiiiissim! Tothom al local, por Esparta! Dissabte tenim sorteig del concurs, cita interessant, avere qui ens toca al costat. I diumenge és el Gran dia, no només per la cita castellera, sinó perquè es dona inici a les festes de Santa Tecla. Senyors toca preparar els estómacs pels litres de Chartreuse que ens fotrem aquests dies. Això si, aquest dissabte, tothom a dormir a una hora prudent!
I jove jove jove!!
Tarda de migdiada, això si dedicant-la també a penjar el Gran penó de la colla. És l’hora, toca anar al local a fer acte de presència. Avui és una actuació important, la última abans del gran dia, diumenge. Tothom està expectant, sabem que cada moviment és controlat, cada peça moguda, cada castell serà analitzat.
Comencen Xiquets del Serrallo – aprofito per felicitar-los pel seu 20è aniversari – fent una – al meu parer – gran actuació. M’han deixat impressionada de la solidesa del 3 i 4 de set i descarregant un 2d6 que no els ha presentat cap problema.
Xiquets de Tarragona eren els segons en actuar i ho han fet ensenyant les cartes del que serà la seva aposta de cara diumenge: 2d8f, 3d9f i 5d8. Ho han fet tot un pis per sota del que volen fer el dia 14. La anècdota de la diada? El 3d8. Han sonat les gralles i l’han tirat avall i nosaltres ens hem pensat que era intent desmuntat – repeteixo, les gralles havien sonat – vamos, que ja ens podeu veure a nosaltres muntant la pinya del 4! Tota col•locats a lloc i ens diuen que no, que el tornen a intentar. I és que en realitat no havia sigut intent desmuntat! Que només un dels quarts havia tirat amunt i les gralles havien entrat abans d’hora! Problema resolt i fi de l’anècdota.
Nosaltres sortim tercers i ho fem amb el 3d8. Flipa lo bé que estàvem! I jo sota la pinya dic “ només li falta un pis”. De postal i rapidet. A destacar l’estrena de l’Ilse com a acotxadora! És una crac! El seu primer castell de 8! I fa dos dies que va començar a la colla! Es descarta un possible 2d8f, sembla que el 2 descarregat number 100 es vol fer esperar.
Tirem el 4d8, bé, macu i li dic a la segona falca " només li fala un pis". A última ronda apostem pel supersònic 5d7, bones mides, bones sensacions, molta rapidesa – moltiiiiiissima rapidesa! – i li dic al primer lateral "només li falta un pis".Acabem a tres pilars de 5 i tres de quatre, aquests últims – els de 4 – amb l’estrena de les tres noves enxanetes de la colla que avui han estrenat camisa! Felicitats!
I per acabar i en quarta ronda han actuat els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, realitzant la mateixa actuació que els Xiquets del Serrallo – 3d7, 4d7 , 2d6 – a destacar que s’han pogut apreciar troncs més lleugers als que estàvem acostumats, també m’han donat una grata sorpresa.
I així dono punt i final a la Diada del 11 del setembre. Espartanos, demà tenim un assaig importantiiiissim! Tothom al local, por Esparta! Dissabte tenim sorteig del concurs, cita interessant, avere qui ens toca al costat. I diumenge és el Gran dia, no només per la cita castellera, sinó perquè es dona inici a les festes de Santa Tecla. Senyors toca preparar els estómacs pels litres de Chartreuse que ens fotrem aquests dies. Això si, aquest dissabte, tothom a dormir a una hora prudent!
I jove jove jove!!
diumenge, 7 de setembre del 2008
de Cambrils i altres temes
Si espartanos, avui tocava actuació a Cambrils acompanyats de Xiquets de Reus i Castellers de Barcelona.
Avui ha estat la meva estrena com a pinyera “convidada” i m’he posat a fer rodonetes a mesura que la gent de la colla anava arribant.
Sortim tercers. Xiquets de Reus fan el 5d7, 4d7a i 4d7. Castellers de Barcelona fan el 2d7, 4d8 i 5d7. No els puc comentar gaire ja que estava dintre la pinya i no els he vist.
Nosaltres – els liles – sortim amb un 4d8 nerviós, en segona ronda tirem un ràpidiiissim 5d7 on he flipat molt la veritat amb un no res ja sonava l’aleta!! I els de fora m’han dit que estava macu. Tancant la diada fem el 3d8 – del 3 del 5, vamos – una prova interessant.
Ja parlant d’altres temes, ja se sap l’ordre de diumenge que ve a la Diada de les Festes:
1rs: Jove de Tarragona – osease naltrus –
2ns: Xiquets de Tarragona
3rs: Vella de Valls
4ts: Castellers de Vilafranca
Sens presenta una diada interessant, ui tan!
Però senyors, abans del dia 14 tenim encara una actuació: 11 de setembre! I tenim també dos assajos importantiiiiiissims!!! Tothom a assaig!!!
Per cert, gran discurs del Gran Cap de Colla divendres, ja ens feia falta un discurs com aquell eh!! Això si, crec que li va sortir un blau a la mà!
Ah! Espartanos, tenim “plagiu”!! demanaré drets d’autor de la samarreta del “no et ratllis”, ja que ara han tret un “ratllat de nou”. Uiiiii no han agut de pensar gaire ehhh!
Pel que fa al meu pilaret...la cosa va avançant! Ara a part de fer-lo net a terra ja l’he fet sobre la pinya – sense enxaneta – i bé, prou bé!
Apa ens veiem a assaig!
Ara més que mai
i jove jove jove!!
Avui ha estat la meva estrena com a pinyera “convidada” i m’he posat a fer rodonetes a mesura que la gent de la colla anava arribant.
Sortim tercers. Xiquets de Reus fan el 5d7, 4d7a i 4d7. Castellers de Barcelona fan el 2d7, 4d8 i 5d7. No els puc comentar gaire ja que estava dintre la pinya i no els he vist.
Nosaltres – els liles – sortim amb un 4d8 nerviós, en segona ronda tirem un ràpidiiissim 5d7 on he flipat molt la veritat amb un no res ja sonava l’aleta!! I els de fora m’han dit que estava macu. Tancant la diada fem el 3d8 – del 3 del 5, vamos – una prova interessant.
Ja parlant d’altres temes, ja se sap l’ordre de diumenge que ve a la Diada de les Festes:
1rs: Jove de Tarragona – osease naltrus –
2ns: Xiquets de Tarragona
3rs: Vella de Valls
4ts: Castellers de Vilafranca
Sens presenta una diada interessant, ui tan!
Però senyors, abans del dia 14 tenim encara una actuació: 11 de setembre! I tenim també dos assajos importantiiiiiissims!!! Tothom a assaig!!!
Per cert, gran discurs del Gran Cap de Colla divendres, ja ens feia falta un discurs com aquell eh!! Això si, crec que li va sortir un blau a la mà!
Ah! Espartanos, tenim “plagiu”!! demanaré drets d’autor de la samarreta del “no et ratllis”, ja que ara han tret un “ratllat de nou”. Uiiiii no han agut de pensar gaire ehhh!
Pel que fa al meu pilaret...la cosa va avançant! Ara a part de fer-lo net a terra ja l’he fet sobre la pinya – sense enxaneta – i bé, prou bé!
Apa ens veiem a assaig!
Ara més que mai
i jove jove jove!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)