Somos una marea de gente, todos diferentes remando al mismo compás

Després de Sant Joan se’ns presentava un assaig ple d’expectatives, il•lusions, somriures, nervis i pessigolles a la panxa, no era un assaig era l’Assaig.

He de reconèixer que al principi vaig patir, semblava que la gent no venia, però a poc a poc el local es va anar omplint i omplint. Érem una gentada!! Ho notaves ja al intentar caminar, t’havies d’anar fent pas entre la gent.

L’assaig va estar marcat per un bon nombre de proves netes i pinyes de 4 de 8, 5 de 8 – bé, bé, bé – de 2 de 8f, 3 de 9f amb una pinya impressionant. I, després del tres, tornàvem a assajar, un any després, el 2 de 9fm. Però era una prova moooolt més seriosa que la de fa un any: una bona pinya, un bon folre i bones manilles i tothom al lloc que li tocaria estar si es tirés a plaça. No vam posar quarts, és cert, però crec que lo d’ahir va ser suficient, ara la gent ja ha pres la primera toma de contacto i al pròxim assaig de 2 de 9fm a seguir. Després va posar quints al 4 de 9f.

I és que el de divendres va ser una peasu assaig! Molta gent, alguns que feia temps que no es passaven pel local, molta gent nova – torna a ser un non stop – i moltes cares plenes d’il•lusió, somriures i molts aplaudiments, crec que és l’assaig dels aplaudiments, però el més gran se’l va emportar el dos. La cosa s’anima.

La Colla en té ganes i divendres ho va demostrar, la Jove vol alguna cosa més senyors! Tenim una mentalitat nova i estem fent uns assajos que són una passada. Si, tinc ganes de que sigui divendres que ve per tornar a veure el local igual – o més – ple, amb aquells aplaudiments, somriures i rialles d’orella a orella i aquella sensació de que estem creant alguna cosa gran. Aviat caminarem i serà la ostia!

Ahir bona actuació, reafirmant-nos i assegurant castells. Pròxima parada: Torredembarra.

[Si, ho sé, a la foto encara falta gent per col•locar, però de moment és lo que hay – merci, Vallvè I!! –]

I us deixo amb el que pot ser el pròxim himne lila – després de l’Amparito, és clar – Patxap preparat!



I jove jove jove!!

No por mucho madrugar amanece más temprano

Avui tocava Sant Joan. Hi havia rumors, dubtes, encuriosits, esperançats, somiadors, realistes...avui n'hi havia de tots colors però hem fet el que ja des d’un principi anàvem a fer. La premsa ha anat anunciant cincs de vuit i dosos de vuit amb folre, però molts ja sabíem a què anàvem.

Hi haurà qui creurà que hem fet un pas enrera, altres que la cosa no rutlla, alguns que s’hauran emportat alguna decepció perquè esperaven alguna cosa més. Però tots aquests de segur que no venen gaire als assajos, ui si fóssim tants com avui a l’assaig!

Aquells que hi són sempre ja sabien a què anàvem, alguns encara teníem alguna l’esperança, però Calíope no ha baixat – i mira que no he parat de somriure... –. Molts sabem que en el fons era el millor, altres pensen que ens hauríem hagut d’arriscar. Jo crec que a aquestes altures no cal arriscar res, encara queda temporada. Potser ho tirem i va bé, però també pot anar malament.

Hem demostrat que no tenim pressions i que fem les coses al seu temps, que ens mirem a nosaltres i per nosaltres, que potser per avançar a vegades has de frenar. Sigui com sigui hem sortit de plaça contents, amb un somriure als llavis: objectius acomplerts. Després al local hem pogut disfrutar de cava i coca de Sant Joan.

Felicitar també – perquè no? – als matalassers pel primer 3d8 de la temporada.

I lo contenta que estic senyors? Avui ha sortit el nou número de l’Esperidió, revista en la que MAI havia sortit en cap foto – el director creu que només serveixo per pom de barana...- però aquest cop ha estat diferent: no he sortit en una sinó en dos fotos!! I fins i tot he fet l’escrit de Sant Jordi! Ah! I destacar l’article del Juanitu sobre el Torneig de Futbol de Colles Castelleres, simplement genial.

I tornant a la diada...estic contenta pel quatre, sens dubte el millor dels que hem fet aquesta temporada; i també pels tres pilars de cinc simultanis, al loro!

Què en podem treure d’avui? Sobretot que la cosa no ens ha pujat al cap, que toquem de peus a terra i que som realistes i fidels a les nostres decisions/conviccions. Hi ha qui diu que qui no arrisca no pisca, però avui - crec jo – encara no era el moment.

Senyors, tinc unes ganes boges de divendres, pot ser un gran assaig! L’art de la pesca, com sabeu, es remunta a fa molts i molts anys, ja se sap, i em sembla que aquest divendres picaran, i molts – o això espero –.


I Talía somriu i espera que la seva germana baixi a fer-li companyia aviat.


PD: sabeu que fa tot just un any s’estrenava aquest blog? Com passa el temps...


I jove jove jove!!

I amb el somriure, la revolta

Després d’una setmaneta de vacances bloggaires, no perquè volgués, més que res perquè vaig agafar unes angines impressionants, torno a estar aquí donant guerra!

Senyors, l’hora ha arribat. Ahir va ser l’últim assaig abans de Sant Joan i a la Jove això vol dir que es reparteixen camises, onze en total. Senyors – i senyores – felicitats. Els nous que no se’ls hi va donar, hauran d’esparar fins Sant Magí.
I avui bona actuació i felicitar als que s’estrenaven: el Michael al tres i la Marta i el Jesús com a dosos al quatre i al cinc respectivament.

I ara? A seguir. No podem afluixar, tot el contrari, ara toca apretar encara més, toca donar un cop de puny – sense Gran Blau de la Mà si-us-plau – i dir prou, prou tonteries i més feina, ara tot depèn de nosaltres.

Que què es farà per Sant Joan? – la gran pregunta –. NI IDEA. Això si, us recomano una cosa: al local i a plaça somrieu si-us-plau, però no un somriure de “jiji jaja”, no. Un d’aquells somriures sincers, d’aquells que ho diuen tot. Un somriure seré i segur de si mateix. Un somriure que es vol menjar el món i s’ho creu. Potser així aconseguim que Calíope li baixi al Gran Cap de Colla i l’ajudi a decidir – i si no, quedarem la mar de monus a les fotos –.

És cert que als diaris s’ha dit que tiraríem el 5d8 o el 2d8f. La veritat és que això no li he sentit dir pas al Gran Cap de Colla. S’estan fent canvis, volem treure pes al dos. Avui la Marta s’ha estrenat al quatre, i sembla que la cosa rutlla, però no vulguem córrer.

L’any passat vam fer les coses quant tocaven, quant les teníem llestes per anar a plaça. A poc a poc i bona lletra, ja vindrà. Aquest any és el mateix senyors, encara no hem fet res. Hem de seguir avançant pas a pas i al seu moment, no ens vulguem saltar parades, la temporada és molt llarga! No caiguem en l’error de donar les coses per fetes, perquè caminar costa, i molt, o és que ja no recordem l’any passat? Sembla que hi ha gent que ja vol córrer sense haver après a caminar i si segueixen pensant així ens perjudiquen a tots. Així que, senyors, donar el primer pas és molt important, per aquest motiu es farà quant toqui. Que és per Sant Joan? Perfecte. Si no ho és? Ja arribarà!

Així que tranquil•litat. Estem fent molt bona feina i aquests fruits tard o d’hora es recolliran, segur.

I els il•luminats segueixen pronosticant grans gestes. Ai! Si tothom veiés la llum!! I les ganes que tinc de que sigui divendres? Ajaaaaaaaaaà!

PD: felicitar als Castellers de Lleida i Xiquets de Reus pel primer 4d8 de la temporada.


I Talía també somriu :)


I jove jove jove!!

You will never walk alone

Sento com un rum rum a la panxa, un noséquè, unes papallones...ja comença la temporada de veritat, les grans diades, el sol, la calor, el neguit, el sofriment, les alegries i les abraçades...

Som una Colla totalment nova mentalment, la gent veu les coses diferents i les veu possibles. Els assajos es fan amb ganes – tot i que continuem començant amb retard –, un clar exemple és el divendres passat quant després de la prova de 3d9f la gent em preguntava perquè no fèiem també la de 4d9f.

I senyors, la gent no és tonta i alguns il•luminats – per fi – es fixen amb petits detalls que l’altre gent ni se’n adona. Oh il•luminats – que no me’n enfoto eh! Que ja era hora que algú veies la llum – que us fixeu en les proves netes! Pronostiqueu grans gestes i jo us dic: GRÀCIES! Perquè ja m’estava tornant boja! Si il•luminats – i que els anomeni així no té res a veure amb el best seller “Àngels i Dimonis” –, el cinc el tenim força bé aquest any, però els vostres pronòstics crec que són massa propers, tot i això, continueu així si-us-plau.

Podríem dir que la gent – que comencen a veure petits raigs de llum – també ho nota, ha arribat aquell punt de la temporada on ens hem de posar encara més seriosos. Sabem que estem fent alguna cosa gran i que aquest any és decisiu per nosaltres. L’actuació de l’altre dia al Vendrell va ser l’últim pas abans del gran pas – començar a caminar és complicat, però no impossible – i si Jove, hem de seguir treballant per poder donar els primers passos, que al principi, al igual que per a un nadó, serà difícil. Passos donats amb la inseguretat i la temença a caure, però un cop agafat el ritme ja estarà – de moment –.

I per aquells que van anunciant 3 de 9f per Les Santes, potser haurien d’aprendre dels il•luminats i observar. Si aquest diumenge no sabíem què es tiraria a tercera ronda, com hem de saber ja que el 26 de juliol tirarem el 3 de 9f? Au va!!! Sembla que la llum no acaba de ser visible per tothom.

Tenim una canalla que és una passada, una canalla que en molts moments ha estirat del carro quant nosaltres paràvem, una canalla que està treballant moltíssim. Ells són els primers en voler alguna cosa gran, i jo no els vull defraudar. No ho feu perquè jo ho escrigui aquí. Al pròxim assaig mireu-los, observeu-los, escolteu-los, i us adonareu de que no cal que ningú us ho digui, ho fareu per ells.

Algú va dir que un recull els fruits que sembra, doncs la Jove està recollint els fruits que vam plantar fa molt de temps i que semblava que no creixerien mai, potser és que no regàvem bé. Però els fruits van madurant i estem fent una molt bona collita, potser la clau era tenir paciència.

I sembla que Talía ha baixat tímidament i m’ha picat l’ullet.


I jove jove jove!!

Clàssicament…

Després d’un bon esmorzar espartano, ahir al Vendrell vam completar la primera clàssica de l’any i descobríem el tercer castell que es guardava – sota pany i clau – el Gran Cap de Colla, el 4 de 8.

Felicitar a la canalla que s’estrenava ahir: l’Abril feia el seu primer castell de vuit – el tres – i la Laura el seu primer 2 de 7 i 4 de 8.

Destacar també l’estrena del Carmel – que és de Lleida, eh – com a terç del 4 de 8, que al baixar va rebre la merescuda bufetada del Fibra – tiet Fibra –. No, si amb la tonteria s’està fent famós i tot...

Ahir també s’estrenava el programa Quarts de Nou amb caràtula nova i en general un disseny...diferent. Potser perquè era el primer programa i encara no han despertat, però senyors, el d’ahir era el nostre tercer 3 de 8! No pas el segon!

I si, com deia el Gran Cap de Colla al mateix Qd9, hem fet un pas més, però el següent pas lògic no és tant fàcil senyors, no no no. Toca arreglar algunes cosetes del quatre i segueixo pensant que s’ha de treure pes de dosos al dos. Encara tenim tres actuacions abans Sant Joan – segona trobada amb les colles tarragonines de la temporada – toca currar per aconseguir donar un següent pas – comencem a caminar! – i assolir els objectius marcats.

Portem molt bon ritme i molts bons assajos – aquests dos últims divendres hem treballat de valent –, la dinàmica és bona, però no ens encantem si no volem que torni el Gran Blau de la Mà – i això va tant per la gent de pinya com per els components de tronc –.

Us deixo amb una foto que m’ha passat el Josep Torreño – http://frikilandiverdusco.blogspot.com – de lu tres de nou que és una passada! Aquí va:



Des de Barcelona una recluta estressada i que no acaba fins el dia 22!!

I jove jove jove!!